La pandèmia de la Covid-19 ha accelerat inevitablement l'ús d'eines digitals en la pràctica educativa. El confinament i la necessitat d'instaurar durant un temps el format a distància han incrementat als centres escolars la presència de tota mena de materials online en el dia a dia.

No obstant això, en la majoria dels casos, aquest augment quantitatiu no s'ha vist acompanyat d'un canvi substancial i transformador pel que fa als mètodes educatius ni a la manera d'impartir les matèries. És a dir, s'ha mantingut la tendència predominant prèvia a la pandèmia: utilitzar les eines digitals de forma més aviat conservadora, bàsicament recreant els mètodes tradicionals d'ensenyament, però aplicant-los a un context digital.

Segons els propis professionals de la docència, això respon a diverses causes: insuficient preparació per part del professorat; falta de temps, experiència i coneixements; falta de suport i, en alguns casos, manca d'instal·lacions i equipaments adequats.

Aquestes són algunes de les conclusions que s'extreuen d'una recerca realitzada en el marc del projecte ‘Digital Historytelling’ (DIGHIST), que estan desenvolupant de manera conjunta tres organitzacions de tres països europeus: la Fundació Escola amb Classe (Polònia), Smilemundo (Espanya) i la Fundació Rei Balduí (Bèlgica).

Les tres entitats, amb àmplia experiència en l'àmbit de la innovació educativa, han rebut finançament per part de la Unió Europea per elaborar durant els pròxims dos anys un conjunt d'eines digitals dirigides a facilitar el treball dels docents d'Història i Ciències Socials. Concretament, el projecte va dirigit a alumnes d'entre 12 i 16 anys.

La majoria dels docents consultats són conscients que aquest enfocament tradicional no arriba a satisfer les necessitats d'un alumnat com el d'avui dia, que ja és natiu digital i que, per tant, se sent perfectament còmode en l'ús de les eines digitals i espera la seva integració en la pràctica escolar quotidiana. “És evident que els alumnes necessiten suport no tant en els aspectes tècnics de les TIC, sinó en la cerca de continguts valuosos i fiables. Clarament, el nostre treball ha d'anar encaminat a afavorir la reflexió sobre els processos socials i les seves conseqüències”, argumenta un dels professors entrevistats.

Materials ja a punt per ser utilitzats

En els tres països la conclusió és unànime: els professionals de l'ensenyament estan disposats a aprendre i a millorar les seves habilitats digitals, però per a això necessiten materials ben desenvolupats i fàcils d'usar, que vagin acompanyats d'una certa capacitació.

La idea fonamental a DIGHIST és, així doncs, contribuir a enfortir les competències dels docents amb un material de suport innovador, en forma de kit o paquet ja totalment a punt per ser aplicat a l'aula. Aquest kit, íntegrament online i estructurat en unitats temàtiques, incorporarà, entre altres, infografies, fitxes didàctiques, timelines històrics, propostes de debats, jocs, vídeos…, així com material complementari per al professor (tutorials, directrius, preguntes freqüents...).

“Existeixen avui dia multitud d'eines digitals orientades a l'educació i l'aprenentatge, que poden trobar-se fàcilment en la xarxa. A DIGHIST, es tracta no tant de crear una cosa totalment nova, com de concebre un pack complet de materials que presentin una narrativa comuna i coherent, amb una gràfica i un disseny atractius, i que ofereixin al professor, normalment amb poc temps per elaborar les classes, la possibilitat d'utilitzar-ho com una lliçó completa i independent”, explica Agata Luczynska de la Fundació Escola amb Classe.

Les eines que s'elaboraran estan basades en metodologies diverses, com l'aprenentatge basat en problemes o en la recerca, l'aula invertida (flipped classroom) o l’storytelling, i el seu objectiu principal és afavorir la reflexió independent i la comprensió de les transformacions socials de la història europea del segle XX.

Paral·lelament al foment de la innovació digital, el projecte pretén també filar una narrativa comuna entre els tres països que inclogui els temes clau en l'ensenyament de la Història i serveixi per anar aprofundint en una eventual identitat europea comuna.

Tres països, una narrativa compartida

En aquest sentit, la recerca mostra que existeixen bastants continguts comuns en els tres països per als quals els professors i professores consideren especialment important disposar de suport complementari en forma de materials interactius. Alguns dels temes esmentats són els totalitarismes, el colonialisme, la Guerra Freda, els processos migratoris o els genocidis.

Un altre punt essencial de DIGHIST és que durant el procés d'elaboració de continguts es treballarà en la detecció de temàtiques que habitualment han estat infrarrepresentades en l'ensenyament de la Història, amb la finalitat d'atorgar-los un lloc rellevant dins dels materials finals. Ens referim, per exemple, a temes com els drets humans, la perspectiva feminista i la història de les dones, o el paper de les minories.

Seguint les metodologies proposades, aquestes i la resta de temàtiques s'abordaran des d'una lògica educativa fonamentada a situar el focus en els processos, a combinar la perspectiva global amb la local, a donar veu a les històries personals, a atendre les emocions i a la diversitat… En una aproximació a la Història, en definitiva, que serveixi per a desxifrar i entendre millor el present i permeti, entre totes, avançar cap a un futur millor.

Aquelles persones que hi estiguin interessades, ja poden consultar l'informe complet. D'altra banda, aquelles que estiguin interessades a provar els materials de DIGHIST poden posar-se en contacte a hello@smilemundo.org.