Amb quina missió va néixer La Fundació l’Estany? Quina tasca desenvolupa?

Fundació Estany va néixer l’any 2001 amb la missió de crear una llar residència per a persones amb discapacitat al Pla de l’Estany. En aquells moments a la comarca no hi havia cap recurs residencial i quan aquestes persones necessitaven un lloc per viure diferent al del nucli familiar, havien d’anar a altres comarques. I va ser quan es va crear la Fundació.

La Fundació, d’alguna manera, intenta fer més fàcil la vida de les persones amb discapacitat i les seves famílies, davant un context social poc tolerant amb les diferències. D’alguna manera, intentem posar els suports necessaris per tal que aquestes persones puguin viure amb dignitat i igualtat d’oportunitats dins la societat. I ho fem a través de projectes relacionats amb l’habitatge, amb l’oci i el temps lliure i amb les famílies, per un costat; i per un altre costat, amb activitats que ajudin a la societat a canviar la mirada de la discapacitat, a veure més enllà de les limitacions i entendre la diferència com un enriquiment. I tot això ho fem amb un gran equip format per professionals, voluntaris, persones amb discapacitat i famílies.

Quina és la realitat de les persones amb discapacitat al Pla de l’Estany? Amb quines dificultats es troben?

Doncs segurament, la realitat d’aquestes persones no és diferent a la realitat de les persones amb discapacitat d’altres comarques. Penso que, comparat amb temps enrere, han millorat la seva qualitat de vida però encara hi ha molt de camí per recórrer. Estem en un model d’atenció molt generalista que té poca capacitat de resposta davant les necessitats individuals d’aquestes persones. En aquest sentit, tenen poques opcions per decidir sobre el seu projecte de vida.

D’altra banda, estem en un context social molt poc inclusiu, que els etiqueta com a “problema” des de que neixen. Són persones que han de lluitar cada dia perquè se’ls consideri i se’ls tracti com a PERSONES; no tenen les mateixes oportunitats que la resta de persones. Segurament aquesta és la dificultat més gran en la que es troben cada dia.

Com va sorgir i quin és l’objectiu de la iniciativa Danscapacitat?

DansCapacitats va sorgir l’any 2011, com una evolució natural d’un projecte de dansa que estàvem portant des del 2008. La intenció va ser anar més enllà i crear un projecte de dansa inclusiva format per persones amb discapacitat i sense. Volíem demostrar que les diferències són enriquidores i que sobre l’escenari no hi ha limitacions, sinó ballarins i ballarines amb un objectiu comú: la dansa. Deixar-nos de discursos i permetre al públic experimentar en pròpia persona, les moltes altres capacitats que poden tenir les persones amb discapacitat. I aquest és precisament l’objectiu, a banda que les persones que en formen part en gaudeixin, la intenció és poder realitzar espectacles amb contingut social per superar els prejudicis i estereotips que hi ha entorn la discapacitat.

Què aporta la dansa a les persones amb discapacitat?

Doncs jo crec que aporta, el que li aporta a qualsevol persona que li agrada la dansa. Les persones amb discapacitat no són diferents a la resta quan fan una cosa que els agrada. Totes les persones que formen part del projecte, han escollit aquesta activitat perquè els agradava ballar. Per tant, fer una cosa que t’agrada, sempre t’aporta coses beneficioses pel teu desenvolupament personal.

Potser diria, que per a les persones amb discapacitat, és una major satisfacció perquè quan fan un espectacle la gent els valora pel que saben fer, per les seves capacitats i, com poques vegades els passa en el seu dia a dia, no són jutjats per la seva discapacitat. Aquest és un element motivador molt important perquè veuen que la gent gaudeix amb el que ells fan i els aplaudeixen, els feliciten, ... i això és fantàstic.

Quin paper hi juguen les persones voluntàries a l’hora de desenvolupar aquest projecte?

El paper de les persones voluntàries és clau en aquest projecte perquè formen part del grup de DansCapacitats. Sense aquestes persones voluntàries, DansCapacitats no tindria sentit, no existiria. Els ballarins i ballarines, dediquen una part del seu temps lliure a ballar i a crear coreografies per lluitar contra els prejudicis i estereotips sobre la discapacitat. Valorar aquesta acció voluntària no té preu. Es tracta de projectes que sense els voluntaris no serien sostenibles.

Quins són els reptes de futur de l’entitat?

Com a entitat, esperem poder continuar treballant per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i les seves famílies. i esperem ser una entitat prou flexible per adaptar-nos als canvis de l’entorn i a les noves necessitats que es plantegin en aquest àmbit. i sobretot, poder-ho continuar fent amb la il·lusió i entusiasme que ho hem fet sempre.