Com combatre i treballar la pressió estètica amb adolescència
Comparteix
Algunes dinàmiques i activitats per a treballar l’autoestima, l’assertivitat i el pensament crític.
La pressió estètica té un abast social, i prové de diverses bandes: xarxes socials, publicitat, programes de televisió... Amb tot, és una dolència estructural que té una arrel històrica, però que en les últimes dècades s’ha acusat per les noves tecnologies de la informació. L’estratègia principal per a tractar de pal·liar la incidència d’aquesta pressió és l’educació.
Treballar la pressió estètica amb la infància i l’adolescència és clau no només per a tractar d’evitar situacions d’assetjament -i treballar-les quan escaigui-, sinó per a tractar de caminar conjuntament cap a una societat on ja no existeixi.
En aquest recurs s’ofereixen claus per a fer aquest treball amb infants i adolescents en centres i entitats educatives i del lleure. Per a la seva elaboració s’ha agafat informació dels següents textos: ‘Violencia estética e imposición del ideal de belleza’, de la Direcció General de Joventut del Govern de Canàries; ‘La violencia estética en edad escolar. Guía de intervención didáctica’, de la Delegació Territorial d’Educació i Esport de Màlaga; i la guia ‘Som massa’ sobre grassofòbia en àmbit educatiu, de la Cooperativa Magranes.
Causes i conseqüències de la pressió estètica
S’entén per pressió estètica el conjunt de normes o exigències socials que dictaminen quins trets es consideren bells en un cos i quins no. Són requisits que fomenten la insatisfacció corporal, en ser essencialment inassolibles. Les fonts d’aquesta pressió tenen a veure amb el context social i cultural, i a la recepció dels seus ideals des de l’autoestima i la comparació amb les altres persones.
La pressió estètica no és un fenomen nou, però en l’actualitat s’ha acusat per la influència social i el mode que tenen els mitjans de comunicació, i sobretot les xarxes socials. La força que tenen en la construcció de la imatge de cos ideal contribueix a les distorsions que la persona pot crear-se de si mateixa, magnificant, exagerant o inclús creant complexes, i donant com a resultat problemes més greus com trastorns alimentaris. L’altra cara de tot això és una indústria que beu de tots aquests complexes, que ven la il·lusió que tot en el cos es pot transformar.
Per fer front a aquestes qüestions, l’educació és una eina fonamental. Cal abordar les pressions estètiques des de metodologies enfocades a treballar el respecte, cap a la pròpia persona i cap a la resta.
Acompanyament i pedagogia crítica
Més enllà de les activitats que es proposen en els següents punts, és important que l’actitud pedagògica de les persones que tutoritzen les aules i centres sigui ja de per sí enfocada a una actitud crítica cap a les modes i les normes socials. Cal que s’adoptin pedagogies feministes, sensibles i crítiques, enfocades a la cura, i basades en l’escolta activa dels grups.
També s’han de conèixer estratègies de mediació de conflictes, i mantenir una actitud que convidi a les persones a expressar les seves preocupacions
Amb tot això, evidentment, les persones que estan al capdavant de les aules i grups d’activitats hauran d’haver fet elles mateixes un treball propi pel que fa a la pressió estètica que es posen sobre elles mateixes, posant en dubte tendències i conductes problemàtiques.
Activitat 1: Anàlisi d’imatges
Les xarxes socials i la publicitat són una de les fonts principals de pressió estètica. És essencial mantenir una actitud crítica davant d’aquests espais, sobretot en el cas de l’adolescència, i les aules i els centres de lleure són un lloc idoni per a treballar en aquesta direcció i adoptar una visió que qüestioni els cànons que es venen.
Així, per a aquesta activitat, s’hauran d’escollir anuncis o publicacions o perfils de xarxes i obrir un debat on s’enumerin les exigències físiques que estén, ja sigui de manera implícita o explícita. Aquesta activitat es pot fer amb tot el grup o fent subgrups. Per millorar la implicació, es pot demanar a les persones participants que proposin anuncis o publicacions.
Per fer aquesta dinàmica pot ser interessant que el grup consulti aquesta guia.
Activitat 2: I si...
Això, més que una activitat en sí, és un espai de reflexió, però es pot convertir en una dinàmica. Es tracta de demanar a les persones participants que enumerin els seus complexes i que els llistin en un paper. No cal que ho facin públic, però és important que facin l’esforç d’imaginar-se que ja no hi són. Aleshores, cal plantejar-los la següent pregunta: “I si aquesta cosa que et preocupa, ja no existís, o ja no fos un problema?”
L’objectiu és permetre a les participants entendre que tot i el seu desig, la desaparició dels complexes expressats no suposarà una millora en la seva felicitat o en la seva satisfacció vital.
Activitat 3: L’illa deserta
Una dinàmica semblant a l’anterior pot ser demanar al grup que s’imagini en una illa deserta i enumeri les problemàtiques reals que els seus complexes els generaran per a la seva supervivència. L’objectiu és assenyalar la seva absurditat, en front d’aquelles coses que sí serien necessàries. Per exemple, es pot assenyalar que en una illa deserta no es comptarien les calories ni les proteïnes, ni seria una preocupació estar perdent el pèl o tenir-se massa, o saltar-se un dia de gimnàs.
Activitat 4: Assertivitat
Previ a aquesta activitat, cal treballar amb el grup els diferents estils de conductes socials existents: passiu, assertiu, agressiu, passivo-agressiu. Cal remarcar quina mena d’accions es fan servir normalment davant d’alguna referència al propi cos o a la tendència general del físic ideal, que, en general es responen de manera passiva. L’objectiu de l’activitat és treballar la conducta assertiva en aquest tipus de situacions.
S’hauran de dividir les persones participants en grups i donar-los situacions concretes a treballar. Per exemple: “Una amistat m’ha dit que alguna cosa que porto posada no em queda bé”, o “Aquesta influenciadora ha deixat entendre que el meu tipus de cos no és saludable”. Aleshores, caldrà que simulin com seria una resposta agressiva, una de passiva i una d’assertiva, imaginar-se quin seria el resultat de la interacció i treure conclusions que compartiran amb tota la resta.
Activitat 5: Intercanvi de cartes
En aquesta dinàmica l’objectiu és que les persones participants reconeguin que tenen defectes però també moltes qualitats. Així, cal començar demanant-los que escriguin en un paper dues virtuts i dos defectes que considera que té. Un cop fet això, tancaran el paper en un sobre i, asseguts en una rotllana, passaran el seu paper a la persona del costat, que hi haurà d’escriure, al seu torn, dues qualitats més, però no defectes.
Així, totes les persones participants han d’haver escrit als papers de la resta un cop els retorni el seu. Després cada persona llegirà en veu alta el que posa al seu sobre.
