Un dels primers àmbits on començar la revisió de l’educació sexista és el llenguatge utilitzat a les classes i activitats. És primordial fugir del masculí genèric (els alumnes, tots, els professors, l’home, recepta del metge...), i cal intercanviar-lo per formes neutres (l’alumnat, tothom, l’equip docent o el professorat, l’ésser humà, recepta mèdica...).

A vegades, en comptes del llenguatge neutre, hi ha qui usa els desdoblaments. És aconsellable no abusar d’aquest recurs, perquè exclou identitats de gènere no binàries. Per això és preferible la forma neutra, que també ajuda a canviar l'hàbit de pressuposar que algunes professions són masculines o femenines (personal de neteja millor que dones de la neteja, monitoratge en lloc de monitors...).

L’adopció d’un llenguatge no sexista ha d’anar acompanyada d’una revisió del currículum, amb l’objectiu de garantir la paritat al temari i visibilitzar les aportacions que les dones han fet a la història, la literatura, la ciència, la tecnologia, la cultura, la política... Es tracta de fer una reparació, però també, i sobretot, oferir referents no hegemònics a l’alumnat.

En aquest sentit, també és important visualitzar models d’homes que trenquin amb la masculinitat preponderant, representar famílies no heteronormatives i fomentar la cooperació sense diferències ni jerarquies a través d’activitats que es qüestionin pels escenaris que ocupen els gèneres, el lideratge, la subordinació i la competència.

Aquest qüestionament implicarà també assenyalar que en certs àmbits realment no hi ha hagut espai per a les dones i altres grups, i permetrà iniciar debats al voltant de com ha afectat i com afecta això al present.

La classe i l’educació més ‘formal’ és un bon espai per empènyer a l’alumnat cap a aquesta actitud crítica. Tanmateix, és important seguir amb aquests esforços al pati, a les activitats, a les converses a l’aula i al lleure, on si bé el contingut perd força, continuen reproduint-se estereotips de gènere, però de forma més física o d'actitud, amb el llenguatge no verbal.

És sabut que a causa del sistema patriarcal, els homes i els nens solen ocupar més espai físic i simbòlic: fan més interrupcions, dominen un espai més gran al pati, demanen més torns de paraula... És primordial que el professorat i el monitoratge facin un esforç actiu per detectar aquestes actituds.

Per exemple, a la classe, potser caldrà donar veu a les nenes i les joves, si els costa més intervenir que als nens. En activitats de lleure, es poden proposar jocs mixtos i cooperatius, o inclús reduir l’espai de joc de pilota, de manera que es faci un ús compartit i igualitari del pati i la pista de joc.

També pot ser interessant incloure moments de cura i neteja a la classe i altres espais educatius, i involucrar a tothom en la mateixa proporció, posant el focus en la importància que tot el grup col·labori per fer una millor feina i acabar abans. Això fomentarà que els nens i joves reprodueixin aquesta experiència a casa, on poden seguir actius certs estereotips de gènere.