Jocs de taula per a la transformació i la crítica social
Comparteix
Des del joc, es poden posar sobre la taula reflexions al voltant de problemàtiques actuals. Aquestes son quatre propostes idònies per a fer-ho.
El joc, més enllà de ser una pràctica lúdica, és també un espai per a la reflexió. Jugar és una de les costums més essencials de les persones, i, com a tal, obre les portes al diàleg i al pensament creatiu i crític. Concretament, els jocs de taula poden impulsar aquestes apertures en la direcció de temàtiques socials i actuals, que giren al voltant de problemàtiques d’abast global.
En aquest recurs es recullen alguns jocs de taula als quals es pot acudir amb grups d’adolescents i joves per a motivar la reflexió conjunta sobre les dinàmiques del món actual i les transformacions que s’hi podrien dur a terme.
The Quite Year
‘The Quite Year’, ‘L’any silenciós’, és un joc cartogràfic i de rol en què el grup juga conjuntament per a construir una comunitat després del col·lapse de la societat. Totes les decisions que es prenen tenen lloc en un marc de tensió en augment i a contrarellotge. Es juga amb 52 cartes que corresponen, cadascuna, a una setmana de l’any simbòlic en què té lloc el joc, i que posen en marxa diversos esdeveniments, desgràcies o canvis que donaran la volta a les circumstàncies del grup.
És un joc per a grups de dos a quatre persones, i té una durada mitjana de tres o quatre hores. Va ser dissenyat i creat per Avery Alder, i es pot adquirir en físic o en PDF a la seva pàgina web.
‘The Quite Year’ compta amb una reimaginació, ‘The Deep Forest’, ‘El bosc profund’, que se centra en la descolonització, i on el grup és una comunitat de monstres que s’ha de curar i redescobrir després d’haver expulsat els humans que ocupaven les seves terres. Es pot adquirir de manera gratuïta en PDF.
Blog by Blog
En català, ‘Bloc per bloc’, és un joc de taula semi-cooperatiu que posa el focus en els moviments de protesta del segle XXI. Cada persona representa una facció revolucionària (obrers, estudiantat, veïnat i presó), que lluiten contra l’estat en els carrers de la ciutat. Poden construir barricades, ocupar districtes, aconseguir recursos als centres comercials... Tot el que calgui per a alliberar la ciutat abans que arribi l’exèrcit.
Durant 10 rondes, les persones jugadores posaran en joc les seves agendes, i utilitzar l’estratègia per a posar les seves habilitats, repartides asimètricament, al seu servei. La mecànica es construeix en rondes que representen una nit repartida en dues fases en què cada jugadora fa entre tres i cinc accions, que són al seu torn contestades per la policia. L’objectiu final és secret a cada facció, complir una agenda secreta, i tot i que algunes hauran de cooperar, n’hi ha que estaran realment en contra de la insurrecció.
Co-opoly
El Monopoly és un joc sobre el sistema socioeconòmic capitalista, però, en general, la seva visió crítica s’ha perdut. És per això que Coopoly pot ser una bona alternativa, ja que posa sobre la taula les mateixes qüestions, però des d’un vessant on les persones que hi juguen fan efectives opcions cooperatives, amb una tendència més positiva.
A Coopoly, o tothom guanya o tothom perd. Les persones que hi participen han de crear una cooperativa conjuntament per a competir contra el banc, adquirint pel camí coneixements útils per al cooperativisme real. En aquesta web es pot adquirir Coopoly.
Daybreak
Aquest joc anomenat ‘Daybreak’, ‘Alba’, en català, és un complex joc d’estratègia en què les persones jugadores impulsen tecnologies o polítiques per a reduir la pol·lució, fins al punt que disminuir les emissions a zero és l’única manera de guanyar, mentre que la derrota pot venir de diverses maneres, des de l’augment crític de la temperatura fins al sorgiment de múltiples crisis climàtiques.
La lògica és cooperativa, y cada participant representa un poder global pet tal de construir societats resilients. Està format per cartes que amaguen una gran varietat de realitats, des de ciutats fins a eliminació de metà. Es tracta d’un joc molt realista, que tracta qüestions de rabiosa actualitat, com les onades de calor o la desinformació al voltant dels combustibles fòssils.
Catan. New Energies
El clàssic joc d’estratègia va estrenar una edició dedicada al canvi climàtic. ‘Catan. New Energies’, ‘Catan. Noves energies’, manté la mateixa premissa que l’original, guanya qui més s’expandeix, però en aquesta edició les persones que hi juguin hauran de construir plantes energètiques, que poden ser tant de combustibles fòssils, com de renovables. Les primeres són més barates i permeten una expansió més ràpida, però la pol·lució que emeten afecta les societats de tota la partida.
Com a qualsevol Catan, a ‘New Energies’ guanya qui abans arriba als 10 punts, sigui amb un tipus de plantes o altre, però si totes les persones construeixen col·lectivament masses plantes de combustible fòssil, i la pol·lució augmenta massa, el joc acaba, i en aquest punt guanya la persona que més hagi fet per una energia neta.
