L’assertivitat: l'art de relacionar-se bé amb els altres
Qui no coneix algú que cau bé a tothom i no fa mal a ningú malgrat que acostuma a dir el que pensa? L'assertivitat és important per tenir unes bones relacions socials.
El llenguatge no verbal
El rostre expressa les sis emocions fonamentals: por, ràbia, menyspreu, alegria, tristesa i sorpresa. Hi ha tres zones de la cara que representen aquestes emocions: el front amb les celles, els ulls i la zona inferior de la cara.
El somriure gairebé sempre denota proximitat, suavitza tensions i facilita la comunicació. Però si el gest somrient expressa ironia o escepticisme pot manifestar rebuig, indiferència o incredulitat.
La mirada ajuda a establir el contacte i, depenent de com sigui, s'expressen les emocions. Altrament, es consideren més properes les persones que miren més el seu interlocutor, però no si és de forma fixa i dominant. La mirada acompanya la conversa: si es mira quan s'escolta, s'incentiva la comunicació amb les altres persones.
La postura corporal expressa com se sent la persona. Es pot transmetre escepticisme (encongint-se d'espatlles), agressivitat (estrenyent els punys), etc. La distància física entre persones que es comuniquen també indica la proximitat emocional entre aquests individus. Un cos contret expressa decaïment i manca de confiança en si mateix; un cos expandit, expressa tot el contrari.
Els gestos que es fan amb les mans i el cap acompanyen i emfasitzen el que es comunica amb la paraula o el silenci.
La veu acompanya, més del que pensem, la paraula
Les mateixes paraules amb entonació diferent transmeten diversos sentiments: ironia, ira, excitació, sorpresa, etc. Un to somort és senyal d'abatiment o depressió. Una conversa que es manté sempre en el mateix to resulta monòtona i avorrida. Comunica millor la persona que juga amb les modulacions de veu: el to, que tan poc es té en consideració moltes vegades, normalment és tan important com el mateix contingut de les nostres paraules.
Un volum alt de veu expressa seguretat i domini de la situació, però quan s'eleva massa pot suscitar rebuig i connotar agressivitat. El volum baix, per la seva part, pot suggerir estats d'ànim com debilitat o falta de confiança en un mateix però també confidencialitat i proximitat.
La fluïdesa de la paraula i el ritme és clau en el discurs. Les repeticions, falques, frases fetes i supèrflues i els titubeigs produeixen impressió d'inseguretat, monotonia i fins i tot desconcert en qui escolta. Tots aquests elements de conducta relacional són eines de la nostra forma d'estar en societat i, ben articulats, ens ajuden a relacionar-nos de forma més eficient.
L’equilibri de l’assertivitat
Les habilitats socials són conductes apreses i, per tant, les podem millorar. Faciliten la relació amb d'altres persones i ens ajuden a ser més nosaltres mateixos. Hi ha comportaments, com no incommodar els altres, que faciliten la comunicació i la resolució de problemes amb altres persones. Una persona persuasiva es pot considerar assertiva.
La conducta assertiva és la més hàbil socialment perquè suposa l'expressió oberta dels sentiments, desigs i drets però sense atacar ningú. Expressa el respecte cap a si mateix i cap als altres. Però aclarim que ser assertiu no significa l'absència de conflicte amb d'altres persones, sinó el saber gestionar els problemes quan sorgeixen.
