Àlex Castillo: "Convé ser optimistes i pensar que podrem aturar les agressions contra l’escola pública"

El passat dijous 4 de febrer les ampes del Baix Llobregat es van manifestar davant del Serveis Territorials d'Ensenyament per protestar contra l’anunci de tancament de 21 línies de P3 de centres públics a la comarca el proper curs escolar 2016-2017.

Les famílies reclamen que no hi hagi cap tancament i que s’aprofiti el descens d'alumnes per reduir les ràtios a les aules al·legant que, a més, a moltes escoles públiques del Baix Llobregat s’estan superant els 25 alumnes per classe.

Aquesta problemàtica es reprodueix a altres comarques catalanes...  A Badalona, per exemple, es podrien tancar de 7 a 8 línies de P-3. A La Llagosta, es podrien tancar 2 de les 7 línies de P3...

Per tot plegat, la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC) demana que el tancament de línies es faci sempre un cop acabat el període de preinscripcions, a fi de conèixer la demanda real de les famílies i no comprometre el seu dret a triar lliurement el centre que volen pels seus fills.

L’entitat entén que el Departament d'Ensenyament està afavorint les escoles concertades atès que els tancaments a la pública s’anuncien abans de les preinscripcions mentre que, en el cas de la concertada, es fa després.

Parlem amb Àlex Castillo, president de FaPaC sobre aquesta problemàtica i sobre el posicionament i les mobilitzacions de les entitats. 

Al Baix Llobregat perillen entre 15 i 21 línies de P3. A Badalona, entre 7 i 8. A La Llagosta, 2... Per qui no conegui la problemàtica, ens pots fer cinc cèntims de la situació actual a les escoles públiques?

Ara hi ha una baixada de natalitat i l’administració vol aprofitar aquesta reducció per a suprimir línies de P3 a les escoles públiques abans del període de preinscripció, de manera que s’ofertaran menys línies de les que actualment estan en funcionament, però això passa només a l’escola pública. A la concertada s’oferta tot el que està en funcionament i es tancarà només aquells grups que passat l’estiu no tinguin un mínim de matrícula. Per tant, allà on el departament ensuma baixada de població deixa d’ofertar grups públics de cara a la preinscripció del curs vinent. 

Aquestes reduccions afectaran també la plantilla de les escoles...

Aquí és on es troba l’estalvi. Menys llocs de treball i avall. Cal tancar molts grups per tapar el forat de Bankia.

Ningú no nega que portem uns anys de descens en el nombre d’infants a educació infantil. Però la FAPAC demana que aquesta circumstància no s’aprofiti per tancar línies de centres públics sinó per reduir ràtios i millorar la qualitat de l’ensenyament. Tenim classes massificades?

En alguns llocs sí. La darrera normativa aprovada pel PP permet increments de ràtio de fins al 20%. A batxillerat això representa de fet que hi poden haver classes de més de 40 alumnes. Just com als anys 80. A primària són normals grups de 27-28 alumnes, i de 32-33 a secundària. Afortunadament no hem arribat a treure tot el profit a normes tan poc encertades.

A Finlàndia, que es pren sovint com a model a nivell educatiu, els grups no solen passar de 15 o 18 alumnes... Hi arribarem algun dia?

També tenim grups amb aquests alumnes. Però com a norma general estem lluny. Hi ha fins i tot una opinió generalitzada entre la burocràcia que governa l’educació a Catalunya que la baixada de ràtio no equival a una millora de la qualitat educativa, ni als resultats acadèmics. És el problema de tenir governants amb mentalitat del segle passat: fan càlculs del segle passat.

Les ampes alerten, a més, dels efectes especialment negatius que poden suposar els tancaments que es decretin abans del període de preinscripcions. Per què és especialment negatiu que es faci d’aquesta manera?

Perquè es dóna un missatge clar per part de l’Administració de quina escola no mereix la confiança de les autoritats. No es permet que la tan "cacarejada" llibertat d’elecció de centre es pugui exercir lliurement. L’Administració interfereix en favor de l’escola concertada.

Com valoreu la mobilització del dia 4 de febrer al Baix Llobregat?

La valorem positivament. La gent comença a estar cansada. Però també som conscients que aquesta mobilització la fa la gent afectada directament per tancaments de grup. No és encara una mobilització global en favor de la millora de la qualitat de l’educació.

S’han presentat ja diverses mocions contra els tancaments d’aules en plens municipals de municipis com ara Gavà, Cornellà o Sant Boi... Quins efectes estan tenint?

En els casos en els quals s’aproven aquestes mocions i a més l’ajuntament sap cantar-li la canya al Departament, difícilment es tanquen grups de manera preventiva. Ara bé, el Departament el que fa és prometre prebendes a nivell personal a directors-res d’escola a canvi del seu silenci, o bé millores concretes tals com l’acabament d’una construcció, l’eliminació d’uns barracons, etc. Potser tenim tancaments previstos dels quals encara no som conscients.

A Badalona, s’hi sumen els casos d’irregularitats en la preinscripció d’alumnes de diverses escoles concertades... Quina és la situació actual a Badalona?

Pel que fa a les irregularitats segurament que aquest any canviaran de destinació l’inspector que va aixecar la llebre. Potser hi ha una plaça a la Vall d’Aran, o al Priorat. És la millor manera de resoldre un problema tan complex. Per la resta hi ha hagut unes sancions tan tèbies que fins i tot jo tinc ganes de cometre irregularitats d’aquesta mena. Dubto entre saltar-me la llei de protecció de dades, o falsejar expedients, encara no ho tinc clar.

A més del tancament d’aules a educació infantil, a Secundària ingressaran aquest curs vinent uns 3.700 més que en la promoció anterior... Hi ha escassetat de places als instituts de secundària?

Sí. Aquí els canvis demogràfics són en sentit invers que a P3. Cada cop tenim més alumnes a 1er d’ESO, comptem a les mateixes places, i les noves construccions són mínimes. Fins i tot sembla que el gran projecte de l’actual administració educativa passa per tancar escoles de primària per encabir allà els alumnes que no poden col·locar als instituts. Volen començar per Barberà, però allà la gent és dura, valenta i no s’està per ximpleries. Ja veurem com queda tot plegat.

Les ampes disposen de prou mecanismes per fer sentir la seva veu, per accedir a l’Administració i poder incidir en les polítiques públiques?

Tenim la raó, disposem d’una mica de veu, i d’una certa capacitat de mobilització. Amb menys han caigut algunes dictadures. Per tant convé ser optimistes i pensar que podrem aturar aquesta enèsima agressió contra l’escola pública. Que ningú dubti que aviat tombarem també la LOMCE.