Josep Carné: “Igual que tenim deures, volem envellir amb drets”

Josep Carné és president de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), una entitat que va néixer l'any 1982 i actualment agrupa diferents associacions i entitats de persones grans o sèniors. 

Altrament, a banda de tenir programes de formació i participació intergeneracional, treballen cada dia per aconseguir assolir objectius de desenvolupament sostenible com l'erradicació de la pobresa, l'igualtat d'oportunitats o la salut i el benestar.

Com és d’important l’envelliment actiu?

En definitiva, quan ens jubilem nosaltres tenim uns anys que els nostres pares i avis no tenien. Actualment, tenim una esperança de vida d’entre 20 i 30 anys més, és molt de temps per aprofitar. S’ha de pensar què fer durant aquest temps. 

La bona notícia no és que visquem més anys, és que els passem millor. Ara quan ens jubilem encara tenim temps al davant, no es pot comparar amb anys enrere.

"No només fem aportacions en l’àmbit familiar tenint cura dels infants, també podem ser actius a nivell comunitari". 

Com s’incentiva l’envelliment actiu?

El que hem d’estimular és que la gent faci activitats. Al que li agradi ballar que balli, al que li agradi cantar que canti i qui vulgui ser voluntari que ho sigui: Càritas, el Banc dels Aliments, altres entitats... 

S’ha de fer coses, hem de fer-les! No s’ha de patir un envelliment passiu, assegut a un banc de La Rambla comptant quants coloms passen. Hi ha universitats, cursos, tallers... 

La població entén com és d’important el col·lectiu?

La societat tampoc es pot permetre el luxe de prescindir de les nostres aportacions. No només fem aportacions en l’àmbit familiar tenint cura dels infants, també podem ser actius a nivell comunitari. 

Podem participar en política, per exemple els dos darrers presidenciables dels Estats Units han estat persones de gairebé vuitanta anys. Per lluitar contra l’estigma de l’edat, el pròxim 1 d’octubre s’està organitzant una concentració a la Plaça Sant Jaume, i a les places de tots els ajuntaments, on llegirem un manifest.

És correcte dir que la gent gran és un col·lectiu? 

Quan parlem de gent gran, hi ha una frase que no ens agrada: parlem de gent gran de forma massiva. Som un col·lectiu? No som un grup homogeni, hi ha els ‘grans joves’, els ‘grans clàssics’ i, en darrer lloc, trobem els ‘grans grans’. Hi ha persones molt joves amb noranta anys.

A mode de resum, a grans trets: els ‘grans joves’ són aquells que s’han jubilat fa poc i viatgen, els ‘grans clàssics’ són els que poden desenvolupar tasques i els ‘grans grans’ són aquelles persones que es preocupen molt més pel sistema sanitari.

"L’edatisme forma part del sistema, és estructural en tots els sentits". 

L’edatisme no només el pateix el jovent, també la gent gran. Sobreprotecció, dubtes, inseguretats...

Sí, i molt sovint. Hi ha estadístiques que diuen que dos de cada tres persones som edatistes. Per posar un exemple econòmic. Vas al dentista, necessites fer-te uns implants i valen uns diners que no tens. Has d’anar al banc, et diuen que no perquè miren l’edat i no tenen la seguretat de tenir els diners de tornada. 

Si hi ha assegurances de salut, què passa? Cada any que passa és més car. L’edatisme forma part del sistema, és estructural en tots els sentits. Si vas al metge amb un fill, li donarà l’explicació a ell malgrat que el malalt siguis tu mateix.

Penseu que les persones grans són prou escoltades?

Hem de fer soroll, la gent ha d’escoltar la nostra veu. Volem envellir, però igual que tenim deures, volem envellir amb drets. Volem tenir els drets garantits: una pensió digna, un sistema de salut que doni resposta a les necessitats... Això és molt important.

"Envellir activament no significa anar al gimnàs, significa desenvolupar activitats assumibles per evitar el sedentarisme".

Hi ha recursos com per mantenir una vida activa? 

Els recursos te’ls poses tu o són les entitats les que ajuden. Parlant amb molta gent, hi ha qui porta els nets a anglès, ballet o el que sigui. Bé, aquesta persona fa una activitat concreta igual que la persona que fa cuina a un centre cívic. Això és envelliment actiu. Fer coses.

Envellir activament no significa anar al gimnàs, significa desenvolupar activitats assumibles per evitar el sedentarisme, que és quelcom que sí malmet la nostra salut. 

Penses que el voluntariat és una bona forma d’envelliment actiu?

Evidentment! De forma voluntària pots fer aportacions a la societat que, d’altra manera, l’hauria de fer l’Estat. Crec que és de les fórmules mitjançant les quals tens la satisfacció de fer alguna cosa per la gent que t’envolta mentrestant cuides de la teva salut i la de la resta.

La gent sap envellir?

El que volem és ser gran, sempre pensem que ser gran deu ser l’hòstia perquè ningú es vol quedar a meitat del camí. L’alternativa és massa negra. Tu tampoc saps que ets gran, no te n’adones. Sempre penses que tens quinze anys menys dels que tens, i quan veus algú de la teva edat no t’esperes que sigui tan gran.

Costa molt, no hi ha una acadèmia que t’expliqui com ser gran. De cop, un dia, vols córrer rere la pilota amb el teu fill o net i no pots fer-ho amb la mateixa facilitat. És difícil. Cal explicar què es trobarà la gent el dia de demà. Avui pots ser important, però després d’un any jubilat potser no et coneix ningú. 

Treballar junts per protegir i promoure la dignitat i la benestar dels nostres majors https://t.co/w2bY0q1QKz

— Josep Carné Teixidó (@josepcarne) June 12, 2024

Quan eres jove, sabies o et plantejaves què era l’envelliment actiu?

No, en absolut. Això ve de cop, i potser és una de les coses per a les quals hauríem de preparar-nos. La majoria de nosaltres, persones de la teva edat, serà gran; cal entendre el teu avi, la teva àvia, quines són les necessitats que tenen o han tingut... 

Pensa que això, algun dia, pot ser que et passi a tu. Has d’aprendre a conviure i a fer que la vida sigui més fàcil.

Aleshores una política intergeneracional afavoriria obrir el ventall de necessitats socials?

És el que els hi diem, que pensin com a persones grans. Que pensin que algun dia, també seran grans. Cal que els polítics ens preguntin, perquè nosaltres sabem quines són les nostres necessitats. En canvi, com a persona jove, hi ha obvietats que no veus.

Si hi ha una relació intergeneracional, estàs en contacte amb l’avi, amb l’àvia... Et farà reflexionar i pensar què és millor per a ells, però també per al seu futur.