La festa de tancament d'una entitat

F Pere Tarrés

La festa de tancament d'una entitat

F Pere Tarrés

Resum: 

Recuperem l'article de Pilar Pujol de l'any 2008, on parlava sobre el procés de tancament d'una entitat.

El següent article forma part del recull “La Nova cultura organitzativa” que recull els 27 articles que Pilar Pujol va escriure a Xarxanet.org entre els anys 2003 i 2009.


En la colla d'anys que fa que treballo amb entitats, únicament en una ocasió he assistit a una festa de tancament.

Va ser un cas que, en haver canviat les condicions de l'entorn, la missió de l'organització ja no tenia sentit, s'havia quedat obsoleta. Hi havia un equip humà prestigiós i encara disposaven de recursos, suports i instal·lacions suficients per poder seguir operant sense problemes.

Davant d'aquest fet, van estudiar i revisar el paper i la situació organitzativa; van fer unes sessions de reflexió i diverses consultes per recollir opinions de pros i contres de seguir o d'aturar-se. Van analitzar alternatives i possibilitats com ara la de modificar els objectius, la de canviar d'activitat i la d'ampliar l'abast geogràfic. Però tot els quedava molt forçat, així que van decidir deixar-ho estar, distribuir els actius a altres iniciatives i tancar la barraca.

Van decidir, també, que valia la pena celebrar aquest moment amb una festa. Una festa per recordar la feina feta i per agrair les aportacions de les persones que havien col·laborat. Per mi és us cas insòlit i aïllat, de fet no en conec directament cap altre.

En la teoria de les organitzacions es fa el paral·lelisme entre els cicles vitals dels éssers vius i el de les organitzacions. Els éssers vius neixen, creixen, es reprodueixen i moren. Les organitzacions, com artefactes constituïts i conduïts per humans també es pot considerar que neixen, creixen, es reprodueixen i moren. La mort d'una organització, però, és viscuda com un fracàs i no com un pas natural. Aquesta és viscuda com l'evidència d'una incapacitat per poder mantenir un compromís; és viscuda com si defraudéssim expectatives; o com si féssim una traïció a la feina dels qui ens han passat un relleu. Goso dir que en les entitats del Tercer Sector la mort és viscuda amb més intensitat que en altres sectors, ja que els vincles emotius simbòlics i relacionals són els seus fonaments.

Hi ha autors que comenten que com que les entitats tenen multiplicitat d'objectius i no es troben sotmeses a la pressió per uns resultats concrets i definits, aquestes poden mantenir les constants vitals sense necessitat de tenir clara la seva raó de ser. Si una empresa té pèrdues es veu obligada a plegar (tot i que el procés pot ser més o menys llarg). En una entitat, en canvi, quan l'organització perd el sentit passen altres coses, les que he conegut més habitualment són:

Que s'acabi com el rosari de l'aurora. Un fet que ho exemplaritza és que en la major part de casos es descuida fer el tràmit de donar-se de baixa en els registres formals (no hi ha esma per fer-ho o simplement ja no queda ningú).
Se segueix operant com si tingués sentit amb la voluntat de mantenir l'esperit i la flama del passat. Si una organització continua és que té sentit per a algú o altre. Potser l'objectiu de l'entitat passa a ser que aquesta sobrevisqui; a vegades els objectius secundaris o col·laterals són suficients per justificar-ne la continuïtat. En aquests casos, la gent va omplint l'estona amb lluites internes, malestars, tensions, amb molta insatisfacció per la baixa capacitat de convocatòria i per les activitats desconnectades i amb poc sentit. Malgrat la situació sigui nefasta pot arribar a durar anys i anys.

Tant en un cas com en l'altre el resultat és que el pes del fracàs creix, i el dels èxits i fites assolides s'esmorteeix... fins que, evidentment, no queda cap motiu per celebrar res.

La mort d'una organització no és mai fàcil. Un fet que demostra aquesta afirmació és que en llibres de gestió, quan es fa referència als cicles vitals de l'organització i es parla de les fases per les que passa una organització, es fa pocs cops referència als tancaments. Si no es té present, com es pot estar preparat?

Crec que cal treballar l'acabament com una pèrdua. Els conceptes i instruccions sobre com elaborar el dol ens poden donar orientacions de com afrontar aquests moments per tal que no siguin més feixucs del compte.

Que bé si poguéssim llegir notícies com ara:

‘L'entitat ____, després de __ anys treballant en el camp de ________, per avançar cap a un món més just, va convidar als seus socis i sòcies, voluntariat, finançadors i finançadores i persones usuàries a una celebració de comiat. L'acte va consistir en una exposició de vídeos, fotografies dels projectes i fites assolides. Es va comptar amb la presència de l'alcalde i autoritats del poble. La presidenta va fer un parlament i un equip de voluntaris va preparar una actuació sobre el trajecte viscut a l'entitat que va ser molt emotiva. L'assistència va superar l'aforament del local, fet que va fer que es congregués gent a la plaça del davant, continuant allí la festa. Els que hi van assistir van destacar que els va fer molta il·lusió retrobar vells companys i recordar bells temps.'

Etiquetes: 

Afegeix un comentari nou