Alba Tobella: “La informació és el material bàsic amb el qual prenem les decisions clau de la nostra vida quotidiana”
Comparteix
-
L'associació s'ha convertit en la primera verificadora de dades de Catalunya Font: Verificat
Verificat lluita contra la desinformació i la manipulació a internet en favor d'una societat més justa i democràtica.
Aquesta setmana l’entitat catalana de fact-checking Verificat, ha començat un cicle de debats que pretenen posar sobre la taula qüestions que marquen l’agenda pública amb una premissa importantíssima: està prohibit mentir. D’aquesta manera, els ponents hauran hagut de compartir prèviament tota la informació que s’exposarà en aquests espais de discussió amb l’objectiu de reivindicar un discurs públic informat.
Aquest és un dels objectius de l’associació Verificat, que lluita contra la desinformació i la manipulació a internet. Ho fan a través del periodisme i l’educació convençuts que una societat ben informada és una societat més crítica, més sana i més democràtica.
Així ens ho explica Alba Tobella, cofundadora i directora de la plataforma, amb qui parlem del fenomen de la desinformació, els canvis en la protecció i verificació de dades a les xarxes socials i l’auge d’una nova forma de fer política amb discursos carregats de soroll.
Sou la primera associació de fact-checking a Catalunya.
La lluita contra la desinformació és un moviment global que va començar des de molt al principi de l'existència d'internet. Durant els anys 90 i principis dels 2000 eren projectes puntuals, però el 2015 va aparèixer la International Fact-Checking Network, que és precisament l'organisme que certifica els verificadors d'arreu del món.
És evident que Catalunya té una idiosincràsia específica, un panorama polític, cultural i mediàtic i un idioma propi i crèiem que en aquest entorn en què les iniciatives de fact-checking es desenvolupaven localment en una xarxa global, Catalunya necessitava la seva.
Tot això en un context en què, a escala internacional, la desinformació agafava un pes important en els discursos polítics.
Exacte, estàvem a punt de tenir a Donald Trump a la Casa Blanca per primera vegada, havíem vist com el referèndum del Brexit havia estat botit de desinformació; també en aquell moment Bolsonaro començava a ser un dels referents en l'ús d'aquest tipus de campanyes polítiques repletes de desinformació que s’han anat convertint en una nova forma de fer política.
S’ha anat complicant la vostra feina des de llavors amb l’arribada d’eines d’intel·ligència artificial o encara és d’hora per fer valoracions en aquest sentit?
Nosaltres el que hem vist és que la intel·ligència artificial generativa té un gran potencial en la propagació de rumors i que pot estar al servei de qualsevol campanya de desinformació, però no ha canviat el nostre dia a dia. Ara no sabem si el xat GPT està escrivint discursos polítics
El que sí que veiem és que en els projectes educatius en els quals estem presents és molt important treballar amb els joves com utilitzar totes aquestes eines críticament perquè el xat GPT no està dissenyat per dir la veritat, sinó per semblar que el que diu és veritat i cal ser-ne conscients.
Aquest joves, que son nadius digitals, ja disposen de familiaritat suficient per relacionar-se amb la tecnologia d’una forma més còmoda i crítica?
Per nosaltres hi ha una cosa que és molt clara i és que la bretxa digital sempre s'ha considerat com un tema d'eines tecnològiques – com fer anar el hardware, l’ordinador, com enviar un e-mail o fer un tràmit – però en realitat el repte més gran no és saber fer anar el dispositiu, que és molt fàcil, sinó com utilitzar-lo de forma intel·ligent i crítica per no acabar convertint-nos en una mercaderia o en objecte de transacció.
L'altre dia llegia que un 40% dels joves s’informa sobre temes d’actualitat a través de Twitch o altres plataformes. Les xarxes socials s’han convertit en un lloc on informar-se, però no sé si només pels joves.
Crec que és molt important deixar de criminalitzar-los a ells perquè les dades de consum de mòbils són altíssimes en totes les franges de població i en totes elles veiem persones que utilitzen les XXSS per informar-se. I no només XXSS obertes, tipus Facebook, també WhatsApp.
Tot espai on podem compartir informació és un lloc on ens informem i, a diferència dels mitjans de comunicació tradicionals, a les xarxes no hi ha aquesta distinció clara entre el que és informació i el que és entreteniment.
Ara mateix Meta ha anunciat la fi del programa de verificació de dades als Estats Units, en la línia del model d’Elon Musk. En què creus que recau aquest interès per eliminar els programes de verificació professionals a les xarxes?
La cronologia és que Donald Trump torna a ser president dels Estats Units i Musk es converteix gairebé en la seva mà dreta. Just després Meta, la xarxa social que més suport havia donat al fact-checking, comença a retirar aquest tipus de programes. No sé la relació de causalitat, però és evident que hi ha correlació.
Tenim encara molt present la situació d’emergència i incertesa que es va produir arran de les inundacions per la DANA. En aquell moment, es va especular molt al voltant del recompte de víctimes mortals, les detencions en zones afectades, el risc de proliferació de noves malalties... En situacions d’emergència com aquesta és quan més soroll informatiu i notícies falses es generen?
Sí, al final quan hi ha una notícia d'últim minut o un esdeveniment catastròfic d'aquestes característiques on hi ha moltes actualitzacions ràpides i, al mateix temps, molt poca informació, són moment en que es genera molta desinformació. A més, s’hi suma el sentiment generalitzat de desesperació, de por, de pena...tot això genera un clima molt propici per la desinformació.
Seria possible fer un petit llistat d’aquells punts indispensables a tenir en compte davant d’una notícia que creiem que pot ser un rumor fals?
La informació a les xarxes socials està dissenyada per fer-se viral. Llavors, un component clau d'aquesta viralitat són les emocions que provoquen en l'audiència. Si a tu una informació et deixa plana, segurament no la compartiràs.
El primer pas és analitzar les emocions que reps o que sents quan t'arriba una informació. El següent pas és veure d’on ve aquella informació i que diuen les fonts fiables. I, finalment, veure quines proves aporta.
Abans comentaves que probablement tardem una generació a veure desaparèixer el fenomen de la desinformació. Però quin és el camí per aconseguir-ho?
És una combinació de diferents elements. Hi ha una part d'educació, que passa per l’alfabetització mediàtica i també pel finançament de les plataformes de fackt-cheching.
D’alguna manera, arribarà un dia on la desinformació perdrà valor, la gent s’hi tornarà immune. Però és clar que fins que això arribi hi ha molt en joc. La informació és el material bàsic amb el qual prenem les decisions claus de la nostra vida quotidiana: què mengem, com ens vestim, com ens relacionem amb el planeta, que votem...
En relació a les votacions, des de Verificat havíeu estat fent seguiment de la campanya electoral en les últimes eleccions a l’Ajuntament de Barcelona. Es demana la vostra tasca des dels mitjans tradicionals o des dels partits?
No, ho vam fer amb compromís amb els votants. La idea va ser fer un pilot de debat electoral verificat. Va ser un bon experiment, i es va fer evident que és important anar-li donant espai a les verificacions en els discursos polítics La responsabilitat dels càrrecs públics electes és parlar d'acord amb els fets i això és importantíssim. No es poden tenir dirigents que vagin improvisant el seu discurs al voltant d’informació no contrastada basada en rumors.
Afegeix un nou comentari