L’Aleix Vidal i Gaya és membre actiu de l’entitat Softcatalà. És la persona que posa la veu conductora del podcast mensual d’aquesta entitat. L’Aleix té experiència, en ràdio escolar i local, i a part té una gran afició per aquest mitjà de comunicació tradicional, però que a la vegada efectiu.

En aquesta entrevista coneixerem com va sorgir la idea, com l’estan fent i com les entitats poden aprofitar el podcast per difondre les seves activitats.

Una entitat sense ànim de lucre que s'ha llançat a fer el seu podcast. Com és això?

Bé, a Softcatalà som gent que ens agrada engegar projectes. Tot el que sumi pel català a la tecnologia i a les xarxes ens interessa, i tan bon punt estem col·laborant en traduir programari lliure com posant a l'abast dels usuaris eines lingüístiques de tota mena, malgrat que la majoria ens coneix exclusivament pel nostre corrector i traductor.

Per intentar capgirar això i donar a conèixer la resta de projectes, fa cosa d’un any que vam començar a posar-nos les piles pel que fa a comunicació. En una de les trobades de treball, i arran de la meva experiència en ràdio escolar i local, va sorgir la idea d’iniciar un podcast, i obrir un canal comunicatiu més, per complementar la feina que ja estàvem fent a les xarxes socials.

Cerqueu algun objectiu concret amb la realització d'aquest podcast mensual?

Si t’he de ser sincer, tot va començar una mica com un entreteniment personal. Els companys sabien de la meva afició a la ràdio, i ja feia un temps que m’anaven punxant perquè m’hi animés. Però tan bon punt vam començar a donar forma al guió del primer episodi, vam veure que el format podia aportar aquesta nova via de connectar amb els usuaris que et comentava.

Ara que ja hem arrencat, i tot i que tot just estem enllestint el tercer episodi, tenim clara l’estructura i els continguts del podcast, i per tant els objectius que ens plantegem. A més de difondre la diversitat de projectes i feina que duem a terme com a entitat, també busquem que la gent pugui posar cara (o més aviat veu) a qui hi ha darrere de Softcatalà. I també, perquè no, entretenir amb la llengua i divulgar-ne l’ús en l’àmbit tecnològic.

Com crèieu que us repercutirà en l’àmbit comunicatiu?

Com et deia, la nostra idea és obrir una mica les portes de l’entitat, perquè se’ns conegui en un entorn i format diferent del que ofereix la pantalla d’un ordinador.

També és cert que, com a associació que neix a Internet i que basa la pràctica totalitat de la seva activitat en un lloc web, tenir l’oportunitat d’explorar altres canals per arribar al públic i explicar-se, pot ajudar també a trobar més gent que, com nosaltres, tingui ganes de treballar desinteressadament pel català a la tecnologia i a les xarxes.

El podcast segueix una estructura similar a la d'un dinar. Heu cercat una estratègia de relat o de ‘storytelling’ per articular aquest podcast?

L’estructura del podcast va sorgir a partir del títol. Una llarga pluja d’idees ens va dur a aquest curiós pangrama “Jove xef, porti whisky amb quinze glaçons d'hidrogen, coi!”, del que ens vam quedar amb la part final. De seguida vam pensar que ajudaria molt a enganxar al públic si plantejàvem un entorn una mica ficcionat, i el pangrama sencer, que sempre tanca l’episodi, ens abocava sens dubte a un escenari de taverna, de bar.

La veritat és que un cop has creat un entorn, un món, és molt més fàcil vestir el contingut del podcast per fer-lo més amè i informal. Potser era una mica arriscat, però en escoltar l’episodi pilot que vam fer per valorar si ho tiràvem endavant, ens va convèncer a tots.

Feu servir algunes eines tecnològiques per enregistrar les veus? D'on aconseguiu les músiques?

La qualitat de la gravació de la veu en un podcast és important, clar. Ha de tenir uns mínims per assegurar que l’oient no ha d’esforçar-se per entendre’ns. En el meu cas la veu la gravo amb un petit equip de ‘home studio’, amb un micròfon de condensador. Val a dir, però, que actualment alguns telèfons mòbils compten amb una bona qualitat de so si enregistrem amb una aplicació adequada. Sovint millor que el micròfon d’un ordinador portàtil.

Pel que fa a les músiques, les cerquem en directoris de música amb llicències lliures. La majoria de freemusicarchive.org, però també de zapslat.com o d’altres. Hi ha molts llocs on trobar-ne, això sí, cal revisar que la llicència ens permeti fer-ne l’ús que desitgem. A grans trets, si el nostre podcast no té ànim de lucre, qualsevol llicència CC-BY-SA o menys restrictiva, servirà.

Com feu l'edició del podcast?

A mesura que vaig rebent els talls de veu dels companys que participen o de convidats, els vaig endreçant en un projecte en l’editor multipistes Ardour (de llicència lliure i disponible per a Linux, MacOS i Windows), on ja tinc les sintonies de les diferents seccions editades i estructurades. Seguint el guió, i modificant-ne alguna part si és necessari per encaixar els talls de veu, vaig enregistrant la locució de les meves parts.

Aquesta forma d’edició, asíncrona, permet perfilar molt bé el ritme de l’episodi, ajustant sintonies i efectes al discurs i les locucions. És cert que du més temps que fer-ho en un format de “fals directe”, però pel tipus d’episodis curts i mensuals que fem, ens sembla més adequat.

En general, és molta feina fer aquest podcast?

A veure... Des que plantegem els continguts d’un episodi fins que tenim el resultat final, hi ha força hores de feina i coordinació, però ens ha anat molt bé diversificar les tasques, així com les seccions. Uns van treballant a donar forma al guió, un parell de persones més s’encarreguen d’una secció en concret, i una altra va darrere d’aquell convidat que ens ha de gravar un tall de veu...

Després queda la feina d’edició, que es pot simplificar si, com deia, es grava en clau de directe, que vol dir anar llençant les sintonies, els separadors i els talls de veu mentre es va presentant. D’aquesta manera, un cop s’agafa la dinàmica, el temps d’edició es redueix al mateix temps que dura el podcast. Fer-ho entre dues persones pot ser més fàcil.

Animeu a altres entitats que també ho facin?

I tant! És una bona manera de trobar altres canals per comunicar el missatge de l’entitat, de difondre’n l’activitat i aconseguir teixir xarxes i conèixer gent que vulgui col·laborar. Però és que també és molt engrescador per aquells membres de l’entitat que s’impliquin a realitzar-lo. Les eines digitals i les plataformes que ens ofereix Internet ens ho posen més fàcil a l’hora de crear un podcast i distribuir-lo per arribar a més gent. Us convidem a provar-ho. Us enganxarà!

Podeu escoltar els podcasts de Quinze glaçons d'hidrogen aquí.