Fa ja tres anys, la pandèmia de la Covid-19 va accelerar la digitalització de la societat. Durant els mesos de confinaments i de mesures restrictives, les administracions públiques van haver d'adaptar la seva activitat per generar una nova manera de prestar serveis. Segons la Memòria de drets digitals de l'Ajuntament de Barcelona del passat mandat, el procés de digitalització accelerada va permetre "avançar considerablement en molts àmbits", però també va generar "noves desigualtats en l'accés als serveis" i ha fet més evident "la bretxa digital existent a la societat, especialment entre alguns col·lectius vulnerables".

En el darrer mandat, des del consistori de Barcelona "s'han posat les bases per a la transició digital al servei d'una nova realitat i del progrés social", amb l'objectiu que "ningú quedi enrere" i de salvaguardar el respecte als "drets humans en el món analògic", alhora que es garanteix "que no es produeixin vulneracions dels drets en línia".

Per promoure la transició digital, l'àrea de Drets Digitals de l'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa diverses iniciatives, com ara el programa d'acompanyament d'Agents TIC, en el qual un equip de persones expertes en tecnologies de la informació i la comunicació assessoren ciutadanes que no les utilitzen o no hi estan familiaritzades en la seva vida quotidiana. En el marc del programa s'han atès a gairebé 20.000 persones per ajudar-les a fer 28.000 tràmits a onze barris de la ciutat.

Una altra de les accions, recollides en el marc del Pla de xoc per la inclusió digital, és el servei Connectem Barcelona, que va proporcionar "dispositius, connectivitats i capacitació digital" a més de tres-centes persones del barri de la Trinitat Nova.

Reptes i projectes de futur

La memòria de drets digitals de l'Ajuntament de Barcelona, a més de fer un recull d'aquelles iniciatives ja engegades, conclou amb un plantejament de reptes i projectes futurs.

El primer dels desafiaments que s'assenyala a l'informe és "l'impuls decidit de la intel·ligència artificial en la provisió de serveis públics proactius". En aquesta matèria, durant l'anterior mandat, l'Ajuntament ha desplegat pràcticament en la seva totalitat la seva Estratègia d'intel·ligència artificial, a més de generar un protocol per adaptar el registre d'algoritmes internacional a la ciutat de Barcelona.

El segon dels reptes és la "inclusió digital com a requisit indispensable per a la cohesió social i l'apoderament de la ciutadania". En aquest sentit, l'informe conclou en la necessitat de desenvolupar una política d'inclusió digital nova i d'àmbit ciutadà, que sigui "transversal, ambiciosa i que es desplegui de manera coordinada entre les àrees municipals", enforcament que casa amb la perspectiva transversal que, des del consistori barceloní, se li dona a la inclusió digital que, segons la memòria, "només es pot abordar des d'una mirada integral per part de tota l'organització, que tingui en compte els diverses vessants – tecnològic, social, cultural, de gènere, formatiu, econòmic i educatiu".

Per continuar amb la tasca d'impuls dels drets digitals a la ciutat, el document proposa "assumir un lideratge encara més fort en la Cities Coalition for Digital Rights (en català, Coalició de Ciutats pels Drets Digitals), en tant que Barcelona és membre de l'equip de coordinació i del panell de lideratge. Ara per ara, la ciutat ha liderat la Coalició en els àmbits tècnic i polític i es recomana passar a fer-ho en altres camps, com ara el lideratge de projectes concrets, la coordinació general de la xarxa o l'enfortiment de la seva representació.