Cecilia Bayo: "Ensenyar a l'escola que hi ha maneres diverses d'entendre les tecnologies és bàsic"

Cada cop hi ha més consciència sobre la importància dels Drets Digitals. Des de fa dècades és més que habitual haver d'utilitzar ordinadors, mòbils o tauletes per treballar, comunicar-nos o per gaudir d'estones d'oci. Però, sovint no sabem exactament on va i què es va amb les dades digitals que generem en el nostre dia a dia.

Fa ja quatre anys, un grup de famílies d'una escola pública del barri de Gràcia, a Barcelona, es van organitzar després de rebre una autorització que demanava que donessin permís per utilitzar un paquet integral d'eines de Google. Després d'investigar sobre el tema, es van posar en contacte amb la xarxa d'activistes pels drets digitals Xnet i, fruit d'aquesta col·laboració, va néixer el DD, la plataforma per a la Digitalització Democràtica de l'Educació.

Per saber més sobre l'origen d'aquest projecte i sobre les implicacions que poden tenir les grans tecnològiques a l'educació, des de Xarxanet hem parlat amb Cecilia Bayo, membre del grup de mares i pares que està col·laborant amb Xnet per una digitalització democràtica dels centres educatius.

En què consisteix el projecte de Digitalització Democràtica (DD) dels centres educatius?

A veure, diguem que el DD serien dues coses. Per una part és un paquet d'eines tecnològiques desenvolupades amb una mirada que parteix dels drets digitals i amb una concepció democràtica del que és la digitalització. Per tant, és una eina tecnològica, però alhora, també és un enfocament de com s'ha de treballar la digitalització, concretament nosaltres el que hem desenvolupat és un marc educatiu, amb la idea que es pugui estendre a molts llocs partint d'aquesta mirada i d'aquesta perspectiva.

Com poseu en marxa el projecte?

El projecte arrenca abans de la pandèmia, el març del 2019, quan a l'escola dels meus fills, una l'escola pública del barri de Gràcia, rebem un full d'autorització relatiu a l'ús de serveis i recursos digitals a internet per treballar a l'aula. Era un formulari d'aquests bastants estàndards del Departament d'Educació. I, a algunes famílies, ens va sorprendre que l'única cosa que es mencionava era el G-Suite, un paquet de funcionalitats de Google que ara s'anomena Google WorkSpace, sense explicar massa bé que era, però se'ns demanava que signéssim l'autorització.

Bàsicament, el que no ens quadrava del G-Suite era que no enteníem què pintava Google, que és una empresa que es dedica bàsicament a la publicitat, com a proveïdor de l'escola. A partir d'aquí va saltar l'alarma entre algunes famílies, la meva i vàries més. Vam començar a investigar una mica i vam veure que era una cosa que no només passava a la nostra escola, sinó que també succeïa a moltes altres escoles del barri i de Barcelona.

Un cop vau detectar aquesta anomalia, quins van ser els següents passos?

Doncs després d'investigar pel nostre compte, vam anar a preguntar la direcció de l'escola per què se'ns estava demanant permís per treballar amb una empresa que no té res a veure amb el món escolar. Llavors, des de l'escola, es van quedar com molt sorpreses perquè el G-Suite era un paquet que es recomanava des del mateix Departament d'Educació, del que s'havia fet molta promoció i molta formació i que suposava una infraestructura tecnològica que estalviava molta feina perquè funcionava molt bé.

I, en paral·lel, vam contactar amb Xnet, que ja feia molts anys que treballava pels drets digitals, perquè intuíem que havíem detectat un problema, però tampoc no teníem massa informació sobre el que implicava. A partir d'aquí, des de Xnet ens van confirmar que, efectivament, tot plegat era problemàtic i, en col·laboració amb elles, una de les primeres tasques que vam fer va ser veure quines implicacions tenia tot això i fins a quin punt estaven desplegats Google i el G-Suite a les escoles, per poder saber també quines alternatives podríem habilitar.

Quan s’introdueix Google en el sistema educatiu català?

És l'any 2010, en realitat, quan s'introdueix Google dins del sistema educatiu català, perquè el Departament d'Educació signa un conveni amb Google en el que el primer que canvia és que el correu electrònic deixa de ser de tecnologia Xtec i passa a ser de Gmail. Encara que no es veiés en aquell moment, aquesta va ser la manera que va tenir Google de ficar la 'poteta' al sistema educatiu, perquè amb Gmail en realitat anava implícit l'aportació o la provisió de tot un paquet d'eines que és el que està lligat al G-Suite.

Des d'aquell moment, encara van haver de passar nou anys, perquè, en el nostre cas, saltés l'alarma. Un cop ho vam detectar, vam començar a fer soroll, inclús soroll mediàtic. Perquè, a més, el que veiem és que Google, com a proveïdor tecnològic de la infraestructura digital més bàsica dels centres educatius, s'havia desplegat per moltíssims centres, pràcticament pel 100% dels centres, de fet. I tot va acabar de posar-se de manifest amb la pandèmia, perquè centres que potser encara no estaven prou digitalitzats van fer un salt al G-Suite molt més salvatge.

Quins són els problemes que suposa el desplegament del Google Workspace als centres educatius?

Per una banda, diguem, la premissa de partida és que Google i les grans empreses tecnològiques són empreses que la seva raó de ser no és l'educació. En el cas de Google, el seu negoci bàsic és la publicitatamb la qual nodreixen del mercat de dades. Llavors, el G-Suite i totes les eines que té implícites són, des del punt de vista de l'usuari, eines superútils, però des del punt de vista de les empreses tecnològiques, són eines que acaben custodiant dades de menors d'edat amb les quals nosaltres tampoc sabem ben bé què es fan.

És a dir, hi ha una lletra petita en el conveni signat on se suposa que es protegeix tota la informació que acaba custodiada per Google, però, així i tot, Google ha aparegut moltíssimes vegades a la premsa per saltar-se a la política de privacitat, especialment en menors d'edat i, a més a més, el seu negoci bàsic es basa en l'explotació de les dades. Per tant, el primer problema és que una gran empresa tecnològica comença a manegar dades de menors d'edat dels centres educatius.

Quines altres qüestions obre la presència de Google a les escoles?

Per altra part, trobem que, tot plegat, és una gran maniobra de 'product placement' (emplaçament de producte). Si Google s'introdueix a les escoles i tot l'alumnat ha d'utilitzar les seves eines, quan aquest alumnat surt del centre educatiu, el que li sembla natural és utilitzar això. És a dir, s'ha fet aquí una campanya de publicitat, sense adonar-nos, molt bèstia.

I després hi ha, com a tercer problema, el vessant més pedagògica, que ens porta a preguntar-nos quin tipus d'educació digital s'està fent, quan en realitat el que fa el sistema educatiu és blanquejar l'ús de grans empreses tecnològiques que proporcionen una visió molt esbiaixada i simplificada del que és internet. És a dir, arriba un moment en què els alumnes ja no parlen d'ordinador, parlen de 'Chromebook', no es parla d'internet, es parla de Google. És un monocultiu que universalitza la idea d'internet, quan en realitat és supercomplexa.

Com ha evolucionat la plataforma del DD des que es va presentar la prova pilot el febrer del 2022?

Doncs tot va començar amb un pilot que es va començar a desplegar a diferents centres de primària i secundària, i, a partir del que ens deien tant el professorat com l'alumnat, doncs s'han anat fent modificacions, millores, hi ha coses que s'han anat adaptant, però la filosofia de base està allà i també l'estructura tecnològica. Al final, el DD no deixa de ser un paquet d'eines que ja existeixen i estan plenament consolidades des de fa anys, però que s'han aglutinat en un paquet perquè sigui més usable als entorns escolars.

Sobretot als centres de primària, per exemple, era molt important que el paquet del DD fos usable perquè ja estaven molt acostumats al paquet de Google. A més, es buscava també que la corba d'aprenentatge fos senzilla, sobretot pel professorat. Hem vist que per l'alumnat és més fàcil adaptar-se a canvis, però el professorat potser a vegades és més reticent o té més reserves o més manies.

Amb els anys, la xarxa de centres escolars que utilitzen el DD ha anat augmentant.

Sí, de fet, el nivell d'interès social, per dir-ho d'alguna manera, cada cop és més gran. És a dir, hi ha una consciència social i una preocupació cada cop més intensa i més conscient de la problemàtica que implica utilitzar plataformes de grans tecnològiques en els centres educatius. Amb la qual cosa, la demanda ha augmentat.

Però què passa? Que desenvolupar un paquet així implica finançament i, per tant, voluntat política. Nosaltres entenem que, a més, aquest tipus d'infraestructura digital és una eina bàsica als centres educatius, amb la qual cosa, la provisió i el finançament haurien de ser públics. I llavors, aquí és on està el principal impediment per créixer. En el nostre cas, hem de dir que hi ha hagut un suport des del principi de l'Ajuntament de Barcelona que va començar a finançar el desenvolupament del pilot i també el Departament d'Educació, que cada cop sembla més sensible a la necessitat que hi ha.

Per què és important tenir en compte els Drets Digitals en les plataformes educatives?

Doncs perquè el negoci digital que hi ha actualment, i molt especialment en negocis de dades, té implicacions que afecten la nostra privacitat i a la nostra llibertat en general i acaben generant conductes de les quals nosaltres no som conscients perquè prèviament existeixen algoritmes que funcionen d'una determinada manera.

Llavors, poder ensenyar dins del context educatiu, a l'escola, que hi ha altres maneres, maneres diverses, d'entendre les tecnologies de la informació i la comunicació que no estiguin lligades al negoci digital, sinó que parteixin d'una filosofia democràtica del que és la tecnologia, d'una manera oberta, no privativa, d'una manera transparent, i, a més, en un sentit que no està supeditat al negoci, és bàsic i és el que hauríem d'ensenyar tots els centres educatius.