Els minerals dels nostres mòbils: de l'explotació a la responsabilitat social

D'on venen els minerals que porten els nostres mòbils? Les indústries extractives vulneren els drets humans? Les multinacionals poden traçar el subministrament d'aquests materials? I els compradors públics poden exigir a les grans empreses uns criteris de sostenibilitat? El debat sobre la mineria i els aparells electrònics ha obert la primera Jornada del Mobile Social Congress 2021 organitzada per Setem.

Contaminació de substàncies tòxiques

1.621 persones a la província d'Espinar, al Perú, tenen registres amb presència de més d'un mineral tòxic a l’organisme com ara l'arsenic, el cadmi, el mercuri o el plom. Karem Luque, de Derechos Humanos Sin Fronteras (DHSF), assegura que tot i que no hi ha registres oficials, hi ha "dades d'un augment de les malformacions congènites, avortaments no ordinaris i nens i nenes amb problemes de ferro per excés de plom". L'Estat del Perú té "una gran deficiència per reconèixer qui està ocasionant aquests problemes en les persones", afegeix.

Juntament amb Helio Cruz, de la mateixa organització, han denunciat la situació a la província que conviu amb la companyia d'extracció minera Antapaccay des de fa més de 40 anys. Els minerals que extreuen s'utilitzen per fabricar aparells electrònics, tot i que la Unió Europea els ha restringit en alguns aparells.

Demanen transparència a l'empresa i més control a les empreses i a la comunitat internacional per saber d'on venen aquests minerals i exigir que es respectin els drets humans: "Van arribar i van dir que tindrien desenvolupament, millors condicions econòmiques, d'educació i de salut. No els han dit la veritat sobre els efectes que tindria".

Repressió policial

La situació s'ha vist agreujada per la pandèmia que ha generat una crisi econòmica i que va desembocar l'any passat en mobilitzacions fortament reprimides per la policia. Cruz ha denunciat casos de tortura i morts, i ha demanat l'absolució per les persones manifestants processades i que s'investiguin els casos de brutalitat policial en connivència amb l'empresa privada, que "fa pagaments a la policia perquè els faci de seguretat privada".

Aquesta vulneració dels drets afecta principalment les comunitats indígenes originàries ja que aquestes empreses s'acostumen a assentar en zones rurals. "No es pot parlar de desenvolupament quan hi ha zones de sacrifici", clou Luque.

D'altra banda, ha participat en el debat Emmanuel Umpula, d'African Resources Watch, que ha explicat la situació de precarietat que ha viscut el sector al Congo agreujada per la pandèmia. La crisi va tancar la indústria i els llocs de feina que en depenen, i es va reprendre amb un augment de la producció que ha reduït els sous de les persones treballadores. "L’Estat no fa res per ajudar les persones que han perdut els seus llocs de feina. Només dona suport a l’empresa", ha afegit.

Certificat responsable

Per evitar aquestes vulneracions, IRMA ofereix certificats responsables de mineria a les empreses des de la iniciativa privada. Amb seu als Estats Units, una de les representants, Rebecca Burton, explica que han de passar uns 400 requisits de 26 temes diferents com ara responsabilitat social o ambiental per obtenir-lo.

Ja sumen 30 empreses d'extracció que, explica, acostumen a rebre pressió de les empreses compradores d'aquest materials i que volen saber-ne més de la cadena de subministrament. "Volen poder respondre a l’activisme. La vostra veu és important", els dius a Luque i Cruz.

Més transparència

Una iniciativa que denuncia l'impacte de la mineria és Catapa, amb seu a Bèlgica. Silke Ronse ha explicat la seva investigació a Bolívia amb cooperatives de mineria. A l'informe subratllen la inseguretat econòmica a causa d'uns ingressos molt dependents dels preus del mercat i la inseguretat física per riscos laborals i per contaminació mediambiental: "Els accidents son freqüents i mortals".

L'objectiu és traçar aquests materials des que les treballadores de la mina els extreuen fins que arriben a Bèlgica en grans vaixells de mercaderies per al comerç internacional. L'informe conclou que el material polimetàl·lic que extreuen aquestes cooperatives conté indi, un mineral molt comercialitzat que s'utilitza per fabricar pantalles d'última tecnologia, i que les cooperatives no estan cobrant.

La traçabilitat és imprescidible per als comprador públics que volen ser socialment responsables. Barcelona és líder en la compra d'electrònica responsable, ha explicat Peter Pawliki, d'Electronics Watch, una plataforma perquè el sector públic treballi conjuntament per protegir els drets de les persones treballadores en les cadenes de subministrament de productes electrònics.

De la mateixa manera funciona RBA, una aliança sense ànim de lucre que treballa per millorar les condicions laborals, mediambientals i ètiques del sector.

Els compradors públics han de reclamar més transparència a les empreses i decidir si inverteixen o no, comenta Pawliki, que confia que "la cooperació pot portar el canvi" i que "el coneixement és el poder de la compra pública organitzada".

Davant de l'estudi de Catapa, Pawliki respon: "Si ella pot traçar la cadena de subministrament per què no ho poden fer Dell o HP?"