Ester Angelats: "Compte amb treure les pantalles al jovent, que són part important de la seva vida"

La cooperativa Eines treballa en l’àmbit comunitari en diferents projectes i serveis. Un d’ells són les accions als centres educatius per prevenir els usos excessius de drogues i de pantalles, i l'assetjament entre iguals, en àmbits com el familiar, el professional, l'individual i el grupal, i a través de campanyes de sensibilització. Ester Angelats n'és una de les sòcies.

Com treballeu la prevenció de pantalles als centres?

Preparem activitats de sensibilització per a cada grup d'edat. Parlem de la sobreutilització, de dades personals i privacitat, d'identitat digital, de com ens reconeixem i com ens reconeixen, del postureig, de com ens afecten a nivell emocional, de sexualitat i de pornografia, i de videojocs, generant reflexió crítica amb una mirada propera i abordant les seves preocupacions.

Les xifres ens alerten d'un augment de dependència. Heu notat un canvi els últims anys?

El que hem vist sobretot és un reclam per part dels professionals per augmentar aquest tipus d’activitats. Hi ha problemàtiques que exploten i el professorat no sap com abordar-les.

"Hi ha problemàtiques que exploten i el professorat no sap com abordar-les"

Què és una addicció a les pantalles?

'Addicció' és una paraula gruixuda. Hi pot haver abús, dependència, o no poder fer vida normal. Calen estudis longitudinals que tinguin en compte tots els factors. L'ús de pantalles agreuja malestars previs. No és una causa sinó una conseqüència de desequilibris mentals o emocionals, que tenen a veure amb les diferents àrees de la vida de la persona. Per això ho intentem abordar de manera holística per veure en quins punts està afectant.

No es pot generalitzar. Quan parlem d’addicció a les pantalles, exactament, a què de les pantalles ens referim? Cal veure quina és la conducta que la persona necessita realitzar i per quins motius ho fa.

Com ens afecten?

Hi ha estudis que analitzen l'impacte emocional en termes d'ansietat i depressió de les xarxes socials en la població jove. Tenen un impacte sobretot, en termes de comparació social, en l'autoestima i el reconeixement que necessitem de les altres persones.

Com ho fem perquè no ens afectin negativament?

Receptes poques. Nosaltres apostem per treballar l'acompanyament familiar des d’edats primerenques. De 0 a 3 pantalla res, i en el moment en què se’ls ofereix aquesta possibilitat, l'adult ha d’estar allà per fer un acompanyament de qualitat perquè tot això explota a l’adolescència.

També s'ha d'incentivar el pensament crític. Explicar què són les xarxes socials i qui és el producte. Semblen gratuïtes i molones, però cal entendre que som nosaltres el producte amb les nostres dades, i estan dissenyades perquè hi passem el màxim temps possible, oferint en tot moment els continguts que ens agraden de forma personalitzada.

Quin és l'objectiu?

Un dels objectius és que puguin fer una autogestió del seu temps lliure. Per això, s'ha de combinar amb alternatives d’oci i que una persona pugui tenir moltes coses que li agraden.

No cal regular el temps d'ús?

El temps d’ús pot ser un factor per determinar un abús o ús problemàtic, però no és l’únic. Es pot regular, es pot fer un contracte i prendre acords, però veiem que la prohibició i l’abstinència no funcionen. És preferible fer-los partícips en l’elaboració dels acords, que en prenguin part i els hi trobin un sentit.

Hem de recordar que les pantalles són una necessitat tecnològica que els hem creat com a societat i si els hi retirem de cop, els hi estem traient la vida social, la manera d'identificar-se i d’expressar-se. Compte amb treure les pantalles al jovent, que són part important de la seva vida i, hi estiguem d'acord o no, ho hem de tenir molt clar. 

"La prohibició i l’abstinència no funcionen"

Us dirigiu a infants i adolescents. Com portem les persones adultes el tema pantalles?

Quan fem formació a famílies, aquesta és una part important: quin és l'ús adult i des d'on enfoquem la intervenció. Ho hem d'abordar, qüestionar i posar al centre per veure de quina manera som models perquè els adolescents s’adonaran de les nostres contradiccions. No serveix per a res partir des d'un vessant adultocèntrica. Quan fas prevenció, informar dels riscos no ha de ser la pedra angular. Ho ha de ser connectar, escoltar necessitats i problemàtiques.

Som una mica hipòcrites?

Ens hem de revisar tots i totes. Ho hem de fer des d'aquí: "Si a mi em costa parar instagram, imagina't si tingués 16 anys i allà hi tingués tothom amb qui vull parlar".

A banda d’això, cal recordar que sóm models per a infants i adolescents, i sovint ens hauríem de fer preguntes de reflexió, com per exemple: Quines alternatives d’oci tinc jo sense pantalles? Què faig quan estic avorrit o avorrida? Com gestiono emocionalment les esperes o temps de pausa? Com em relaciono a les xarxes socials? Quina exposició en faig de les meves dades i vida personal?

Com més ho abordeu?

Des que són petits saben utilitzar les noves tecnologies. Això és així perquè estan dissenyades per ser intuïtives, però saber utilitzar-les no implica saber cuidar-se. Hem d'anar cap aquí. Pensar si ens fa sentir bé seguir 'influencers', si estic deixant de fer coses que m'agraden, saber com reaccionar si rebo assetjament, o quin serà l'abast de la meva publicació.

"Saber utilitzar les noves tecnologies no implica saber cuidar-se"

Quines dificultats us trobeu?

Costa que el jovent estigui disposat a parlar-ne. Entres a una aula i et diuen: "Un altre cop amb el tema de les pantalles!" Tinc la sensació que s’ha institucionalitzat tant que es pensen que entres a dir-los que tot són riscos, que no facin servir tant el mòbil i que poden desenvolupar una addicció. És com quan els diuen que fumar i beure és molt dolent, però algunes experimentaràn igualment.

De totes maneres, quan veuen els temes que s’aborden i de quina manera es fa, les accions tenen molt bona rebuda i s’obren molt a parlar-ne.

Quin és el gran repte?

El repte és prevenir des de la proximitat i abordar la perifèria del tema en qüestió. No pots parlar només de la pantalla, has de tocar tots els altres temes perquè si no no estàs fent res. I també afinar els temes a abordar segons l’edat i el procés maduratiu. Cada vegada ens demanen accions de prevenció més aviat, a grups de 3r o 4rt de primària.

I no és una bona idea començar aviat?

Si, com més aviat millor. Però no directament amb l’alumnat, sinó que ja des de la primera infància cal treballar amb les famílies què significa iniciar un bon acompanyament en l’ús de les pantalles.