Tenim la necessitat de simplificar la realitat gràficament per comunicar-nos des de la Grècia antiga i fins avui en dia, quan les emoticones que volen ser 'imatges de les emocions' estan presents en tots els nostres missatges online tant quotidians com professionals i les icones omplen el nostre entorn presencial en forma de senyals. No estan lliures de polèmica: són poc inclusives, reflecteixen estereotips, redueixen la realitat a una d'única i, fins i tot, generen confusió i ambigüitat.

És evident que els emojis són útils per expressar-nos de forma ràpida sense llenguatge no verbal. Entre les usuàries habituals, hi ha disparitat d'opinions. "Ajuden a puntualitzar el to, a fer-lo més amable. Posen gest al discurs", opina la Núria.

En canvi, l'Ana pensa que quan els utilitzem empobrim l'acció comunicativa perquè no parem la mateixa atenció que quan volem plasmar una emoció en paraules i que els fem servir com a coixinet per suavitzar missatges perquè no semblin massa agressius, de manera que "podem pedre la capacitat d’entomar els missatges des de la neutralitat, que acabarem entenent sempre com a negativa si no l’acompanyem d’una emoticona".

Us animem a fixar-vos en com els utilitzem i en si les persones que ens socialitzem com a dones els afegim més sovint. "Pot ser, ens han educat més en les emocions, en tenir cura de com ens expressem, en no fer mal. Ens ajuden a fer matisos perquè el missatge no es malinterpreti", apunta Mariona López, de Waitala, plataforma digital de comunicació ètica.

Tot i que cada vegada inclouen més diversitat, "les dones sempre són roses o liles i van amb el cabell llarg". "És complicat perquè la icona tendeix a la simplificació màxima i costa representar la diversitat", explica.

Ens representen les icones?

'Icones per la diversitat' de Waitala va sorgir quan es van adonar que "en el llenguatge visual passa el mateix que en el no verbal" en tots els sentits: "Com en el cas del masculí genèric: si et diuen que el pas està prohibit per a les persones, hi surt un ninotet relacionat amb l'home. Quan representem una dona, en canvi, li afegim una faldilla i la col·loquem en situacions en què ens hauria de ser igual el gènere, representant temes de cures. I ja ni parlem de diversitat cultural o de diversitat funcional".

A partir d'aquella reflexió van generar icones més inclusives. Per fer-ho van optar per deixar anar una mica la simplicitat perquè "quan fas una icona simple deixes fora moltes realitats". Una altra manera seria començar a escollir quines realitats representem, és a dir, "que no sigui un home fent moltes activitats diferents, que sigui una persona que no representi la norma".

Respecte a les icones per representar el gènere, les portes dels lavabos són una mostra que el debat està obert. En el cas de les icones per la diversitat, van acabar desdibuixant els gèneres: "Si marcàvem malucs, li posàvem barba. Intentàvem trencar amb les imatges estandaritzades. Què importa si és un home o una dona?".

Una de les icones que les va fer rodar més el cap va ser la que fa referència a la vellesa. "És un tema que no s'ha representat gaire i que es representa negativament. Vam voler representar la vellesa activa", comenta.

Per incloure aquestes icones en la nostra comunicació diària podem descarregar-les de la web i utilitzar-les en els nostres documents. També en podríem fer stickers per compartir-los a la xarxa, se li acut a López. Evidentment, només podem fer pressió sobre les xarxes socials ja que els emojis disponibles estan regulats, unificats i revisats cada cert temps per Unicode, que té les grans tecnològiques al darrere.

El projecte va rebre molt bona rebuda entre el professorat i va evolucionar amb un llibre i un curs online amb dinàmiques per reflexionar sobre els estereotips a les aules.

Tanmateix, ara farien les icones diferents, sobretot pel que fa a la diversitat de cossos: "No s'hi val que totes tinguin un cos normatiu i per complir la quota incorporem la persona grassa. Ens falta diversitat real, però forma part de l'evolució del projecte, i no hem aconseguit el finançament per continuar-lo".

Paral·lelament, treballen per començar un projecte per fer unes icones per la diversitat en el món esportiu en què hi ha molta feina a fer ja que "hi ha molta poca representació de les dones com a entrenadores, tendeixen a estar sexualitzades i les icones d'homes posen el focus en la fortalesa".

Aquest projecte, però, podria ser infinit, conclou. I "t'has de mullar, i equivocar", perquè el procés és part del canvi. "No hi ha una solució única, però s'ha de canviar la mirada". I les entitats socials tenen una responsabilitat a l'hora de comunicar, "partim d'una sensibilitat i per tant hem de fer expressament aquest esforç de començar a modificar l'imaginari visual".