Intel·ligència artificial als mitjans: enfocament crític limitat i protagonisme de fonts empresarials
Comparteix
Només tres de cada deu notícies parlen dels riscos de la intel·ligència artificial. Font: iStock.
Lafede.cat i Mèdia.cat analitzen més de 250 peces periodístiques informatives sobre intel·ligència artificial publicades en set mitjans de comunicació amb presència a Catalunya.
La intel·ligència artificial és una de les novetats tecnològiques de les quals més s'ha parlat en els darrers anys. Gran part de l'imaginari que s'ha construït al voltant d'aquesta nova tecnologia ha provingut dels mitjans de comunicació i, precisament per aquest motiu, la Federació Catalana d'Organitzacions per a la Justícia Global (Lafede.cat) i l'Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat han impulsat l'informe 'Com s'informa sobre Intel·ligència Artificial? Anàlisi i recomanacions amb perspectiva de drets humans', elaborat pels periodistes Bru Aguiló i Paul Zalduendo.
L'estudi analitza com el Diari Ara, el portal de notícies de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, elDiario.es, El Mundo, El Periódico, El País i La Vanguardia construeixen la narrativa al voltant de la intel·ligència artificial, a més de proposar una sèrie de bones pràctiques per canviar aquests relats i tenir en compte els drets humans en els enfocaments de les peces periodístiques.
Una de les principals conclusions de l'informe és l'enfocament 'tecnosolucionista' que se li dona a la intel·ligència artificial, destacant, sense cap mena de perspectiva crítica, els beneficis que suposa la seva implementació. Només el 30% de les notícies sobre intel·ligència artificial analitzades en el marc de l'informe tracten els riscos i reptes que proposa aquesta nova tecnologia. D'aquest percentatge, només prop de l'11% de les informacions esmenta l'existència de biaixos en els algoritmes, menys del 10% parla de la falta de regulació al respecte i només un 6,3% fan divulgació sobre la protecció de dades.
Una de les causes d’aquesta falta d’enfocament crític, segons apunta l’informe, són les fonts de les quals provenen les informacions. El 30% de les veus que es reflecteixen a les notícies sobre intel·ligència artificial són d’empreses del sector, per damunt de les fonts d’investigació acadèmica, que no arriben al 27% del total. Aquest pes de la indústria també queda palès en el 30% de les notícies que informen sobre disseny, producció o comercialització de productes, per davant del 25% que tracta sobre les polítiques públiques d’aquesta tecnologia i un 20% sobre avanços en la seva recerca.
Falta informació des de la perspectiva dels drets
Basant-se en el resultat de l'anàlisi, l'informe fa també una vintena de recomanacions per a professionals de la informació sobre com incorporar la perspectiva dels drets en les seves peces, comptant també amb l'opinió d'expertes en comunicació i tecnologia com ara la periodista especialitzada en tecnologies de la informació i la comunicació Karma Peiró o Youssef Ouled i Paula Guerra, membres del col·lectiu de pensament decolonial AlgoRace, que investiga sobre racisme i intel·ligència artificial.
Algunes de les recomanacions consisteixen a tenir en compte els límits a més dels efectes beneficiosos que té aquesta tecnologia, fugint d'aquesta manera de l'enfocament 'tecnosolucionista', i subratllar els biaixos que la intel·ligència artificial pot tenir sobre els col·lectius en risc d'exclusió social. En aquest sentit, també s'evidencia la necessitat d'informar dels reptes derivats de la intel·ligència artificial, com ara qui programa la tecnologia, qui la implementa i qui té el control i propietat sobre les dades que es generen.
Afegeix un nou comentari