L’entorn digital s’ha convertit en una eina d’ús habitual i sovint una de les més importants en molts sectors de la societat. Aquest també és el cas de les entitats i els moviments socials, que han vist en aquest món una oportunitat d’ampliar la seva capacitat d’incidència, mobilització i abast comunicatiu.

La importància i rellevància de les noves tecnologies en entorns activistes i fins i tot l’ús de les xarxes socials i les eines digitals com a eina de protesta i de mobilització arreu del món han facilitat, per una banda, noves estratègies d’autoorganització popular, de sensibilització i de reivindicació de drets, però per l’altra, han fet aflorar també tota una sèrie de mecanismes de control i de ciberassetjament que posen en perill a persones i col·lectius.

Pàgines d’entitats que han estat sabotejades, persones identificades policialment per comptes de Tuiter o Facebook, suplantacions d’identitats per aconseguir informació, compra i venda de dades personals i altres pràctiques delictives han estat utilitzades per reprimir i assetjar entitats i defensores de drets humans, entre d’altres.

"És quelcom que s’oblida molt en les organitzacions i en els moviments socials, que una forma de minvar la nostra acció i afectar-nos és a través de lo digital", explica Thais Bonilla, coordinadora del projecte Defender a quien defiende (DQD). La Plataforma DQD, que treballa en la defensa de defensores de drets humans, desenvolupa, entre altres coses, una formació de protecció integral per a activistes i moviments socials a demanda. El pla formatiu d’aquestes sessions aborda la protecció en diferents dimensions: la legal, la psicosocial, i la seguretat digital.

Bonilla explica que la proteccio digital no només és important pel control que empreses o governs poden tenir de la nostra informació i contactes, sinó que amb pràctiques com el 'phishing' poden arribar a treure’t contrasenyes o tenir accés a documents classificats. "Hi ha organitzacions que, per la feina que fan, tenen informació sensible que pot ser interessant per a certa gent, i també hi ha casos que directament són atacs polítics", afegeix .

Les violències masclistes, també online

"L’hostigament a través de xarxes socials, l’autoorganització de discurs masclista en fòrums i els enviaments massius de missatges i amenaces s’estan donant moltíssim contra organitzacions feministes, i això també està afectant moltíssim a la seva tasca", explica Bonilla.

En aquest sentit, l’Observatori de les violències assenyala que tot i les avantatges i millores que proporcionen les TIC, també han generat noves eines per a exercir violències masclistes amparades per la immediatesa i l’anonimat. Algunes de les pràctiques més habituals que recullen són el ciberassetjament o 'ciberstalking', el cibercontrol, el 'sexting' i la 'sextorsion', totes elles diferents maneres d’exercir violència contra les dones i nenes en l’entorn digital.

Contra aquest tipus de pràctiques, a banda de la prevenció i protecció digital, també han aparegut en els últims anys eines per denunciar i reparar els danys causats per aquestes pràctiques. La plataforma acoso.online, per exemple, ofereix un portal per a la denúncia de públicació d’imatges íntimes, pràctica coneguda com a 'sexting'. Per altra banda, l’organització Dones Tech també té publica un Kit contra les violències masclistes online, que proposa recursos i iniciatives per a la cura, defensa i actuació davant d’aquestes violències.

"Hi ha d’haver una protecció front a aquestes amenaces, i no només a nivell d’eines, perquè a molta gent l’anonimat que et dona internet li permet fer qualsevol cosa. Hi ha molta gent i moltes persones i organitzacions vinculades a l'extrema dreta, fundamentalismes religiosos i masclistes que s’uneixen en comunitats digitals contra les feministes", comenta Bonilla.

Caixa d’eines de la seguretat digital

L’organització internacional Front Line Defenders, que treballa en la protecció de persones defensores de drets humans a tot el món, té disponible la maleta d’eines ‘security in a box’, una guia de seguretat digital per a activistes i defensores de drets humans. En aquest recurs es poden trobar recomanacions de com utilitzar plataformes de xarxes socials i telèfons mòbils de forma més segura, així com instruccions per a instal·lar i utilitzar el software i els serveis més essencials de seguretat digital.

A les formacions de DQD, Bonilla recomana algunes eines concretes com la missatgeria de signal, el navegador Tor, la importància d’encriptar alguns correus electrònics, l’ús de gestors com riseup o thunderbird. "Es tracta també d’utilitzar eines alternatives que no estiguin alimentant empreses multinacionals que comercialitzen amb les nostres dades o que fins i tot vulneren drets humans", afegeix.

Des de les entitats que treballen en la protecció d’activistes insisteixen que és molt important que les entitats posin consciència en la possibilitat de ser atacades i que extremin les mesures de seguretat. "Com a entitats, sovint no tenim la consciència de que poden atacar-nos. Si jo no estic fent res dolent, perquè haurien de venir a per mi, ens preguntem. Però a vegades no has d’estar fent res dolent per a que vulguin espiar-te o accedir a les teves dades o documents", explica Bonilla. I conclou: "Cal fer un toc d’atenció a les organitzacions que defensen drets perquè protegint-nos nosaltres, estem protegint a les persones amb qui treballem".