La pugna de la tecnologia crítica per fer-se un lloc als mitjans

Colectic
Ariel Guersenzvaig, Laura Aragó, Carlos del Castillo i Karma Peiró el 3 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Font: Lafede.cat
Ariel Guersenzvaig, Laura Aragó, Carlos del Castillo i Karma Peiró el 3 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Font: Lafede.cat

La pugna de la tecnologia crítica per fer-se un lloc als mitjans

Colectic

Resum: 

Lafede.cat organitza una taula rodona amb periodistes sobre com comuniquen la intel·ligència artificial.

Als mitjans de comunicació sovint no hi ha una secció fixa que redacti notícies sobre tecnologia o se'n parla com si fos fruit de la màgia i no hi hagués empreses i persones treballadores al darrere. Lafede.cat va portar aquest debat a una taula rodona sobre com comunicar la intel·ligència artificial amb perspectiva de drets humans que es va celebrar el 3 de desembre al Col·legi de Periodistes, i que recuperem amb motiu del Dia dels Drets Humans.

"Alguns diaris la tenen dins de la secció de Ciència, d’altres, a Economia; altres tenen secció pròpia però fan presentacions de productes, i això vicia la capacitat per fer peces més crítiques”, va afirmar Carlos Castillo, periodista especialitzat en tecnologia a 'Eldiario.es'.

“Moltes vegades hi ha un buit informatiu o es publiquen notícies d’agència directament. Hi ha poc marge de maniobra perquè potser hi ha una sola persona a la redacció que explica alhora els avantatges del nou iPhone, un atac de ciberseguretat o l’impacte de la IA a fronteres”, continuava Laura Aragó, periodista de visualització de dades a 'La Vanguardia'.

Ariel Guersenzvaig, filòsof especialitzat en ètica del disseny i la tecnologia a ELISAVA (Escola de Disseny i Enginyeria de Barcelona), va afegir que sovint s’explica la intel·ligència artificial com una caixa negra on no sabem què passa" i que "això dilueix les responsabilitats".

Les ponents estan d'acord amb què acostuma a ser una secció amb mancances i en què un dels principals obstacles que es troben com a periodistes és que han de convèncer que els temes sobre intel·ligència artificial són importants i afecten el nostre dia a dia.

Aragó considera que la nova llei europea sobre intel·ligència artificial servirà les periodistes com a base legal per fer preguntes concretes, i subratlla també l'opacitat de les administracions a l'hora d'accedir a la informació sobre els algoritmes que utilitzen. A més, alerta del perill que els mitjans reprodueixin acríticament els relats de les empreses.

Aliances entre els mitjans i les organitzacions

“Diferents ONG estan ocupades en analitzar com actuen els sistemes intel·ligents i treballen en equip per destapar possibles vulneracions de drets humans. Això també ho hauríem d’estar fent els periodistes. Hi ha ponts per treballar de forma conjunta?”, es preguntava Karma Peiró, periodista especialitzada en TIC i directora de la Fundació Visualització per a la Transparència.

Totes les ponents estaven d'acord en aquest punt. “Tant les organitzacions com l’acadèmia són claus per poder arribar on no arribem nosaltres des de les redaccions i per poder explicar millor els temes i afinar els enfocaments”, va afegir Laura Aragó.

Lafede.cat vol donar continuïtat a aquest debat amb una investigació coordinada per l’Observatori Crític de Mitjans Mèdia.cat a partir de l’anàlisi de 277 peces periodístiques publicades que es presentarà el 2023.

Afegeix un comentari nou