Les dones grans, al fons de la bretxa digital

Entre les persones que mai utilitzen internet (un 8,5% de la població), la majoria són dones, tenen més de 65 anys, i un percentatge alt no té estudis.

Són les primeres dades estatals sobre la bretxa digital i formen part de l'enquesta que ha presentat la Fundació Ferrer i Guàrdia amb l'objectiu de facilitar una anàlisi en profunditat d'aquest fenomen que se sustenta en les desigualtats socials.

L'ha dissenyat un comitè de persones expertes, que van des de l'acadèmia a la gestió de projectes de capacitació digital amb persones vulnerables, i consta de 2.500 persones entrevistades.

L'edat, els estudis i els ingressos, els grans condicionants

És evident que internet s'ha tornat imprescindible per a la gestió diària. Tot i que prop del 90% de les persones enquestades accedeixen a internet habitualment, el 20% no té accés a un ordinador.

A més, hi ha una relació directa entre l'accés, l'ús i les competències de les persones, factors condicionats per l'edat, el nivell d'estudis i el nivell d'ingressos, però també pel gènere i el model familiar.

En aquest sentit, l'informe identifica tres perfils d'inclusió digital:

• Baixa: La majoria són dones i tenen més de 65 anys, tenen uns ingressos inferiors als 1.100 euros mensuals i estudis primaris.
• Mitja: Tenen entre 30 i 44 anys, salaris de fins a 2.700 euros mensuals i estudis superiors.
• Alta: Hi ha una lleugera major presència d'homes, tenen entre 30 i 44 anys, salaris de fins a 2.700 euros i estudis superiors.

Com més inclusió digital, més accés a dispositius i més competències, així com més percepció d'aprofitament de les tecnologies i autoconfiança, un fet que genera més autonomia i menys sentiment d'exclusió. A l'altra banda de la balança, però, les dades assenyales que un 18% de les persones s'han sentit excloses de l'entorn digital i un 4% s'hi senten cada dia.

Sobre com s'utilitzen, les dades no mostren grans diferències. Les persones enquestades utilitzen principalment internet per relacionar-se, i el 76% de les enquestades no han emès mai o gairebé mai opinions polítiques ni han participat en processos participatius. Sí que s'observa un biaix en els tràmits administratius telemàtics: com menys estudis, menys gestió de tràmits en línia.

Mesures urgents

L'informe, que estarà disponible a principis del 2023, conclou que les tecnologies s'han d'entendre com un bé social perquè són un factor d'exclusió o inclusió en la societat. Per això s'han d'abordar les desigualtats digitals i promoure i protegir els drets digitals perquè ningú quedi enrere. Per aconseguir-ho cal fomentar la participació, i disposar dels coneixements i recursos necessaris que es poden adquirir a través de l'educació.

Per ara, algunes de les expertes que han participat en l'enquesta avisen de la dificultat de revertir aquestes desigualtats que només es reprodueixen en l'entorn digital, i alerten que la bretxa de gènere no s'està reduint.

"Cal un canvi cultural profund. Tenim un veritable problema. Hi ha molts col·lectius que queden al marge", diu Miquel Àngel Prats, investigador i professor de la Universitat Ramon Llull, i "haurem de prendre mesures".