L'escletxa digital disminueix o augmenta?
Comparteix
L'accés a Internet s'estén arreu del món i es fa a través de diferents aparells 
Dades sobre l'ús d'Interent al món, de l'informe Digital in 2017 Global Overview 
Consell 2017 de la Unió Internacional de Telecomunicacions, organitzadora del Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació 
Gràfica amb usuaris d'Internet per zones geogràfiques 
Gràfica de la penetració d'Internet al món 
Mapa dels països amb pitjor accés a Internet 
El gènere segueix sent un factor de l'escletxa digital, sobretot, als països empobrits i en relació al nivell de renda
Més del 50% de la població mundial utilitza Internet. Què passa, però, amb l'altra meitat de la població? Quins són els països i col·lectius que ho tenen més difícil?
En el marc del Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació, que se celebra arreu del món el 17 de maig, et proposem fer un viatge pel món, tot coneixent com afecta les persones i les societats tenir o no accés a Internet.
L'objectiu del Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació és ajudar a crear consciència de les possibilitats que l'ús d'Internet i altres Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) poden aportar a les societats i economies. Se celebra el 17 de maig a causa d'una efemèride: és l'aniversari de la signatura del primer Conveni Telegràfic Internacional l'any 1865. També va ser el dia triat per crear la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT - ITU), que organitza la campanya.
Internet ha canviat dràsticament la forma en què treballem, passem el nostre temps lliure i ens comuniquem amb els altres
La manera d'accedir a la informació i compartir-la ha canviat els últims 20 anys a causa de l'evolució d'Internet. A la plana web Our World in Data afirmen que Internet ha canviat dràsticament la forma en què treballem, passem el nostre temps lliure i ens comuniquem amb els altres, i que continuarà canviant les nostres vides "de manera impredictible".
Hi ha, però, factors que condicionen l'accés i ús que fa una persona de la xarxa, com poden ser l’edat, l’educació, el gènere o el poder adquisitiu. Als anys 90 l'usuari típic d'Internet era un home blanc amb títol universitari i mitjana edat. Així, es va començar a parlar de l'escletxa digital, que fa referència a la desigualtat entre les persones que tenen accés a la xarxa i les que no. La gran majoria de la ciutadania mundial quedava exclosa de les possibilitats que oferien les TIC i Internet.
Això ha anat canviant i la xarxa ha anat arribant cada cop a més gent. El 2016 s'ha assolit una fita: la meitat de la població mundial ha accedit a Internet i els/les més optimistes asseguren que l'escletxa digital s'està reduint. Altres, però, posen l'accent en l'altra meitat de la població, que continua exclosa. A més, assenyalen que l'escletxa no existeix només a nivell d'accés a Internet, sinó que l'ús que se'n fa i la qualitat d'aquest ús també compten.
Els països empobrits, els que menys accés tenen
L'informe Digital in 2017 Global Overview (Digital en 2017: Panorama mundial), que realitzen We are social i Hootsuite revela que per primera vegada en la història més de la meitat de la població mundial té accés a Internet. Reflecteix també la importància creixent de l'accés a través de telèfons mòbils: més de la meitat del tràfic d'Internet del món prové ara dels telèfons mòbils.
Burundi, Serra Leone, Guinea, Somàlia, Txad, Nigèria, República Democràtica del Congo, Etiòpia... són alguns dels països africans amb una penetració d'Internet inferior al 5%. Són dades del portal web Internet live stats.
Més enallà de les infraestructures, també influeixen els interessos dels governs i la censura. Per exemple, al desembre del 2016, el govern de Gàmbia va tancar Internet durant les eleccions presidencials. L'informe 2016 de Reporters sense Fronteres denuncia tancaments d'Internet en alguns països africans en època electoral o cada cop que hi ha protestes socials.
El nivell educatiu i de renda encara influeixen
A tot arreu, les persones més joves, amb un nivell educatiu alt i de majors ingressos continuen tenint un major accés a Internet.
Barcelona mateix, es detecten diferències entre els diferents barris. Així ho afirma l’informe L’escletxa digital a la ciutat de Barcelona elaborat l'any 2016. L’informe conclou que ni el gènere ni la nacionalitat són factors que intervenen en l’escletxa digital a la ciutat de Barcelona, però sí l'edat (afecta les persones majors de 64 anys) i, sobretot, l’ocupació, el nivell educatiu i el nivell de renda.
Als països rics l'escletxa digital de gènere és molt petita quant a l'accés a Internet, però sí que existeix quant a presència i influència a la xarxa. Així s'explica a l'article Internet afavoreix la igualtat entre dones i homes? de xarxanet.org.
Internet, un dret humà?
L'accés a internet està sent considerat com un dret humà bàsic d'acord amb el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. Aquest organisme va aprovar una resolució no vinculant el mes de juny del 2016.
A més, a l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de l'ONU l'accés a Internet es perfila com un dels acceleradors centrals del desenvolupament: "La difusió de la informació i tecnologia de les comunicacions i la interconnexió global té un gran potencial per accelerar el progrés humà, per reduir la bretxa digital i el desenvolupament de les societats del coneixement, de la mateixa manera que la innovació científica i tecnològica en àrees tan diverses com la medicina i l'energia".
Afegeix un nou comentari