Internet és un espai de trobada i un espai de discriminació per a les persones LGTBI.

L'espai digital facilita coses i en dificulta d'altres, ja que no són les tecnologies en sí mateixes les que provoquen canvis, sinó que depèn de qui les crea i de qui en fa ús. És a dir, Internet no és la causa sinó el mitjà. I per analitzar-ho hem de veure qui construeix aquest espai, en aquest cas, quantes persones LGTBI construeixen les tecnologies, i des de quina visió del món. Això és important també en les tecnologies procomuns. És important conèixer qui està definint les normes que regulen materialment i simbòlicament el que es permet i el que no en tots els espais virtuals.

És important que hi hagi igualtat de gènere i persones diverses tenint en compte els diferents eixos de desigualtats, no només dones i persones LGTIBIQ, sinó també racialitzades i de diferents classes socials, aportant una visió diferent no heteronormativa. I no només amb un perfl d’usuàries . Si no hi són en els espais de presa de decisions comporta que hi hagi veus silenciades. En la tecnologia actual, les persones que estan prenent les decisions en l’àmbit digital són principalment homes, blancs, de clase mitja-alta amb una visió heteronormativa.

Internet té una estructura heteropatriarcal?

Hi ha una part de la comunitat hacker vinculada a l’anarquisme, i ciberactivistes antipatriarcals, que treballen per crear tecnologies inclusives. L'horitzontalitat posa tothom al mateix nivell, però qui té els recursos i el temps per fer-ho? Qui gestiona les normes d’aquesta nova àgora ciutadana? Tot i que hi ha col·lectius activistes que treballen per canviar-ho, en un espai de competitivitat virtual, qui té més recursos per ocupar els espais digitals són les grans empreses del capitalisme digital.

Segons diversos estudis, el 66% de les persones enquestades pateixen ciberassetjament LGTBIfòbic. L’anonimat ens desresponsabilitza dels nostres actes?

Els últims anys, Internet tendeix cap a un espai menys anònim. Amb l’interés de les grans corporacions digitals en la datificació de les nostres accions a Internet per conèixer qui som, què desitgem i què fem per oferir-nos després productes, serveis i polítics, cada vegada ens veiem més interpel·lades a mostrar la nostra identitat, en totes les seves dimensions. Tot i així, hi ha algunes xarxes que permeten l'anonimat, i en qualsevol xarxa, es poden crear perfils falsos.

Aquesta possibilitat d’anonimat, s’ha vinculat tradicionalment a una possibilitat per a les persones amb identitats no normatives per començar a explorar de manera lliure la seva identitat, però a la vegada, a través d’aquesta ocultació de la identitat s'han comès agressions sexistes i LGTBIfòbiques molt greus, principalmente dirigides contra infants i persones joves. A més, a nivell delictiu, per qüestions de privacitat, és difícil identificar qui està cometent els delictes.

Com ens afecta el ciberassetjament, especialment en un moment en què la mobilitat s'ha vist restringida?

S'hauria de treballar, sobretot amb joves, perquè prenguin consciència de quin impacte pot tenir el ciberassetjament. Com que no es tracta d’agressions físiques, com passa amb la violència masclista, hi ha la falsa percepció què l’impacte és més lleu, però s'ha de visibilitzar l’impacte que té rebre segons quins continguts o missatges: des del dolor físic passant per l'impacte psicològic fins a l'impacte social i i de sostenibilitat en tots els sentits.

Per una banda, el fet que una persona sigui exclosa d’un entorn, com passa amb l’heteronormativitat, fa que aquestes no puguin aportar en igualtat respecte a les que ocupen les posicions de privilegis, i per tant hi hagi una part de les potencialitats dels equips que es perden. A més, en casos d’assetjament, l’impacte és molt en greu en tant que es pot veure condicionada la capacitat de les persones de desenvolupar una vida autònoma. En els joves, l’impacte per exemple en els estudis és patent.

Són els mateixos 'matxitrolls' de sempre?

Són l’ideari reaccionari davant dels avenços dels drets de les dones i els col·lectius LGTBI.

Algun consell contra la LGTBIfòbia a les xarxes?

Hem de començar a organitzar-nos col·lectivament per donar respostes davant d’aquests assetjaments, l’androcentrisme i l’heteronormativitat, tant en els espais propis de les tecnologies privatives com en les de programari lliure. Des dels col·lectius LGTBIQ i feministes, les hem utilitzat per organitzar i coordinar col·lectivament manifestacions i accions col·lectives, però també hem de començar a coordinar respostes per fer front a la ciberviolència.

Una altra opció és desconnectar o això seria contraproduent per visibilitzar les persones LGTBI?

Una bona opció podria ser abandonar les xarxes privatives de manera massiva i coordinada i migrar a xarxes alternatives col·laboratives, on les dones, persones LGTBIQ, de diferentes classes socials, races i capacitats tinguin un paper important en el seu disseny, que siguin espais segurs i igualitaris on les dades que produïm estiguin protegides del capitalisme digital. D’aquesta manera, podríem abandonar les xarxes depredadores amb les nostres dades.

Hauria de ser una resposta col·lectiva. Si la resposta és només individual, l’espai digital perd una veu crítica, però si totes les persones amb una visió progressista del món marxem col·lectivament de les xarxes hegemòniques actuals, aquestes ja no es veuren com “la veu de la població en general”, sinó com les xarxes de les veus conservadores.

Ha patit LGTBIfòbia?

És important diferenciar entre la LGTBIfòbia i l’hetenormativitat. En algun moment puntual alguna agressió sexista i LGTBIfòbica via Twitter i he decidit bloquejar l’usuari. Però, principalment amb el que hem trobo és amb l'heteronormativitat. Soc una dona lesbiana i quan en els discursos es presuposa que tothom és heterosexual simbòlicament em sento exclosa.

El missatge que es transmet és que tothom és i ha de ser heterosexual per estar en una posició d’igual a igual. Els espais han de contemplar una diversitat afectivo-sexual simbòlicament i pràcticament. Això també és una qüestió a treballar.

Anem a la vessant positiva. Quin bé fa internet a les persones LGTBI?

El fet que les persones cada vegada exposin més les seves creences i identitat a les xarxes també dona la possibilitat de visibilitzar i compartir informacions de les quals els mitjans de comunicación tradicional no se'n farien ressó. Hi ha moltes persones que accedeixen a nova informació i visions a partir de les persones del seu entorn ja que d’una altra manera no hi tindrien accés. Cada vegada compartim més altres continguts alternatius i estem fent que s’ompli de visions diverses.

Les xarxes donen moltes possibilitats per visibilitzar-se, per introduir temes a l’agenda sobre els drets de la ciutadania i obrir la mirada sobre l'afectivitat, d’aquesta manera obrim la mirada a una identitat de gènere molt més flexible amb nosaltres mateixes. Ara bé, hem de ser conscients on exposem la nostra identitat i què fa la plataforma amb la informació i les dades que compartim.

És l'espai on s'articulen les lluites.

Un exemple ha sigut la resposta del moviment feminista respecte el cas d'Ana i Sofía. Podria ser una notícia més de successos però, a través de les xarxes, han visibilitzat la violència masclista i la injusticia legal dels casos de violència vicària que no són escoltats per la justícia. Han fet propostes concretes i s’ha pogut fer el vincle amb la la violència judicial patriarcal amb el cas de Juana Rivas. Aquesta lectura, de la qual s’han fet ressó els mitjans de comunicació tradicionals, s’ha originat amb la coordinació del moviment femnista a través de les xarxes.

També facilita l'accés a la informació.

Sobretot l'accés de les persones joves a altres visions del món. Per a persones que viuen en entorns rurals o especialment lgtbifòbics pot ser una porta molt important que no tenen en la seva vida quotidiana. A internet, si busques, trobes.

Genera comunitat?

En aquests moments, les xarxes socials fomenten el personalisme i l’individualisme, i han deixat enrere la part comunitària. La comunitat, que és molt efímera, es genera al voltant de la suma a propostes puntuals però no a nivell de l’organització de comunitats online sostenibles, fortes i de suport mutu. Abans d’aparèixer les xarxes socials privatives que avui són hegemòniques, hi havia espais que generaven comunitats com els xats, fórums, comunitats de 'bloggers', on les persones LGTBIQ trobaven i co-construïen comunitats online.

Ara, aquests espais comunitaris han desaparegut, i la personalizació de les xarxes actuals fa que trobem 'youtubers', 'tiktokers' i 'instagramers' LGTBIQ referents per a la comunitat LGTBI, però els protagonistas són individus que volen tenir seguidors/es, no persones amb les quals generar comunitat i cooperació col·lectiva. El mateix amb les aplicacions de cerca de parella, la comunitat LGTBIQ ha passat de trobar-se col·lectivament, a buscar l’amor romàntic al Tinder. Crec que el programari lliure ha de fer molt per recuperar aquestes tecnologies comunitàries.

Les aplicacions de cites dirigides a persones LGTBI, que han provocat la persecució LGTBIfòbica en alguns països, visibilitzen la diversitat de gènere i sexual?

Fomenten que la gent s’exposi i es visibilitzi molt més a nivell individual i identitari. Les xarxes socials animen a sortir de l’armari, però després s’ha de gestionar l’impacte de l’exposició individual. I en entorns homofòbics això s’ha de treballar prèviament. Sense aquesta part comunitària, que podria ajudar a sostenir la resposta de l’entorn a una exposició de la teva identitat no hegemònica, hi ha persones que es queden soles gestionant l’impacte en el seu entorn, de la seva “sortida de l’armari” virtual.

Així, en un balanç final, més pros o contres per a les persones LGTBI?

Estic molt en contra de plantejar l'impacte de les tecnologies de manera determinista dicotòmica. Internet depèn de qui el crea i de l’ús que se’n faci. Les xarxes necessiten més mirada feminista i LGTBIQ en la seva co-creació per ser un espai igualitari i lliure de LGTBIfòbia.