Malinalli Garcia: "El menjar és un molt bon pont per conèixer una persona i els seus orígens"
Comparteix
-
Creativitat per un dels capítols del 'Recetario de la Memoria Migrante'. Font: Malinalli García. Font: Malinalli García
El pòdcast ‘Recetario de la Memoria Migrante’ recupera històries de migració a través de receptes tradicionals de diversos països de Llatinoamèrica.
Visibilitzar les històries de dones migrades a través de la recuperació de la memòria gastronòmica. Aquest és l’objectiu del ‘Recetario de la Memoria Migrante’, la segona temporada del pòdcast ‘La Otra Orilla’, ideat per la periodista i productora d’àudio Malinalli Garcia, que produeix a la cooperativa Colectic.
Originària de Mèxic, Garcia va emigrar a Barcelona fa més de vint anys i, després de perdre el contacte amb la seva professió, la pandèmia de la Covid-19 i el format pòdcast la van fer reconnectar amb el seu amor per explicar històries.
Què és el ‘Recetario de la Memoria Migrante’?
El ‘Recetario’ és la segona temporada d’un pòdcast que es diu ‘La Otra Orilla’ i que va néixer l’any 2020, quan vaig tenir la idea original, però que no va veure la llum fins l’any 2022. Vaig fer una primera temporada de quatre episodis i, l’any passat, vaig acabar la segona temporada, que és el ‘Recetario de la Memoria Migrante’.
Els temes que tracto sempre estan relacionats amb la migració i les històries de dones i vaig pensar que el menjar era un bon pretext per explicar aquestes històries. De fet, el menjar és el protagonista perquè, quan cuinem plats dels nostres països d’origen, d’alguna manera, recordem d’on venim i ens posicionem al lloc on hem arribat, però a través de les nostres arrels. A més, aquest projecte permet que les històries de migració s’expliquin en primera persona, des de la perspectiva de les dones que en són les protagonistes.
Com sorgeix la idea de crear el pòdcast?
Sorgeix perquè jo soc periodista de formació, però quan em vaig mudar a Barcelona, l’any 2004, vaig començar a treballar de coses diverses i vaig abandonar una mica la professió. L’any 2020, amb la pandèmia, em va donar una espècie de crisi existencial, com a tanta altra gent. I just també va ser l’any en què vaig descobrir els pòdcasts a través d’un dels pòdcasts narratius més famosos, ‘Radio Ambulante’. De fet, recordo perfectament el moment d’estar en una cafeteria, perquè encara no estaven en confinament, i escoltar aquella història, com estava narrada, i dir "Com? Què és això? Jo vull fer el mateix".
Llavors, durant la pandèmia, va ser un moment on molts ‘podcasters’ van fer xerrades, tallers, etc. i em vaig apuntar a tot. El pòdcast em va ajudar a redescobrir el periodisme i a aprendre, pràcticament des de zero, un format nou que implicava gravar, editar, etc.
Per què vas escollir el format pòdcast?
Perquè és un format que ajuda a explicar les històries i a què te les expliquin. És a dir, és molt menys invasiu que una càmera, per exemple, perquè quan poses el micròfon, al principi, la gent té més vergonya, però arriba un moment que s’obliden que està i, en aquest sentit, els hi dona molta llibertat.
I també vaig escollir el format de l’àudio perquè, tal com jo mateixa vaig viure a la pandèmia, vaig descobrir que la veu pot transmetre tantes coses... estàs allà, sola, amb els auriculars, algú t’està explicant la seva història... és molt íntim i molt evocador. Em sembla un mitjà molt empàtic.
Per què vas escollir la gastronomia com a motiu per aquesta segona temporada del projecte?
Doncs tot parteix d’un llibre del meu país, Mèxic, que es diu ‘Recetario para la memoria’ i que recull les històries de moltes mares els fills i filles de les quals estan desapareguts i que expliquen quin era el seu plat preferit.
Llavors, a partir d’aquesta idea, vaig pensar que sovint recordem els nostres països i les nostres mares a través de fotografies, de cartes, però també a través del menjar, d’un estofat, d’una recepta en concret. És molt tendre, tot plegat i, al final, el menjar és un molt bon pont per conèixer una persona i els seus orígens.
Quina importància té per tu que tots els testimonis siguin de dones?
Ho tenia molt clar des que vaig començar el projecte que volia explicar històries de dones, per aquesta idea de reivindicar que siguin les dones les que expliquin les seves pròpies històries. Per exemple, pel receptari vaig fer una convocatòria a través d’un formulari en línia a la qual es van presentar més de trenta dones i aquí vaig veure que realment hi ha una necessitat de què les dones expliquem les nostres històries.
Cap a on avança ara el projecte?
Doncs estic preparant una nova temporada del pòdcast, però serà diferent. La primera temporada van ser històries de migració més en genèric, la segona, com hem parlat, es va basar en la gastronomia i, ara, per la tercera, vull investigar com ens expliquem la migració a les famílies, a través, primer, d’uns tallers per aprendre a explicar i a canalitzar històries que poden ser dures i després, a partir d’aquí, cocrear amb ells un pòdcast. Per tant, si algú que està llegint aquesta entrevista, s’anima a participar, només m’ha de contactar.
Afegeix un nou comentari