Informàtic

Marta G. Franco: "Des del Tercer Sector fa molt de temps que estem construint el nostre propi Internet"

Entitat redactora
Colectic
Autor/a
Alejandra Sanchez
  • Més de 200 entitats i usuàries d'arreu de l'estat s'han unit ja a la campanya 'Som-hi Juntes'.
    Més de 200 entitats i usuàries d'arreu de l'estat s'han unit ja a la campanya 'Som-hi Juntes'. Font: Pixabay

'Som-hi Juntes' promou una migració col·lectiva cap al Fedivers per construir espais digitals més lliures i comunitaris.

En un moment en què les xarxes socials corporatives mostren amb més claredat que mai les seves lògiques privades i comercials, sorgeixen iniciatives que plantegen alternatives més democràtiques i col·lectives. Una d'elles és la campanya 'Som-hi Juntes', un projecte que impulsa una migració conjunta cap al Fedivers, un ecosistema de xarxes socials descentralitzades que permet recuperar el control sobre els nostres espais digitals.

Per saber més sobre aquesta campanya i reflexionar sobre el present i el futur de les xarxes socials, des de Xarxanet hem parlat amb Marta G. Franco, periodista, activista i membre del col·lectiu LaIntersección.

En què consisteix la campanya ‘Som-hi Juntes’?

La campanya ‘Som-hi Juntes’ es una acció col·lectiva per promoure una migració al Fedivers i fer-ho de manera acompanyada, amb ajuda i donar la benvinguda a aquest nou espai de la manera de la manera més agradable possible.

Com sorgeix la idea de posar en marxa aquesta campanya?

Aquesta campanya sorgeix arran d’un taller sobre el Fedivers i Mastodon que vaig fer a una trobada de REAS – Red de la Economia Alternativa y Solidaria que es va produir a Bilbao el passat mes d’octubre. Vam fer el taller i, amb la gent que estava en aquella jornada, va sorgir la inquietud de dir "d’acord, això està molt bé, però només té sentit si marxem totes juntes i aconseguim que molta gent es passi al Fedivers".

Llavors, a partir d’aquí, va sorgir la idea de fer una migració col·lectiva. Ens vam organitzar en un grup de Telegram per mantenir el contacte i per planificar la migració. A més, vam veure que, entorn del 20 de gener, hi havia diversos moviments per deixar Twitter i marxar a altres plataformes. Vam veure que era l’oportunitat perfecta, perquè també coincidia amb l’arribada de Trump a la Casa Blanca amb Elon Musk a la seva administració.

Aquesta mudança suposa per a moltes deixar enrere les xarxes socials corporatives que coneixem, com ara Twitter. Cap a on avancem aquestes xarxes socials ara per ara?

Crec que al final no hi ha un canvi tan gran. Al final les xarxes socials corporatives són el que són: espais privats, que pertanyen a determinades empreses que els gestionen segons les seves normes i els seus desitjos que, en el cas de les empreses privades, sempre van destinats a aconseguir el benefici més gran possible. Ara el que més els hi convé és alinear-se amb el projecte de Trump i, abans, era fer-ho amb el governant de torn.

Però en realitat és un problema de base. El fet que a Internet sempre estem ocupant espais que són propietat privada d’un magnat sempre serà problemàtic. Ara ho estem veient més explícitament, però era un problema, és un problema i sempre serà un problema. Per fer una analogia, és com les nostres ciutats, on tenim espai públic, centres comercials, centres comunitaris i veïnals, etc. Doncs a Internet, la majoria d’espais són privats, són centres comercials i això és un gran problema perquè, al final és l’amo del centre comercial qui posa les normes.

Aquesta propietat privada de les xarxes és quelcom que no és nou, com comentes, però que ara és més evident que mai.

Efectivament, ara és impossible no adonar-se'n. Però, per treure quelcom positiu, és el moment de prendre’s la propietat dels espais d’Internet de manera més seriosa. El moviment del programari lliure fa molt de temps que existeix i la bona notícia és que cada cop té més força i que hi ha alternatives, eines i capacitat tècnica per construir els nostres propis espais a Internet.

Llavors tot això que està succeint ara, que és tan traumàtic, perquè està explicitant realment com som de vulnerables ens ajudi a virar la mirada a la capacitat que hi ha de construir espais lliures.

Per tant, tenir un perfil a una determinada xarxa social o una altra té una càrrega política.

Sí, però, primer de tot, crec que per ser conscients de la càrrega política que té Internet hem de desterrar aquesta metàfora del núvol, de que Internet està a l’aire i, com a tal, no importa molt on estigui, no el pots tocar, no hi pots incidir... Al final Internet és un conjunt d’ordinadors que estan físicament en algun lloc i el núvol no és més que un ordinador que no estàs veient i que té, entre d’altres, conseqüències mediambientals.

Al final Internet s’ha desenvolupat com quelcom màgic, que ens ve donat, que no sabem com funciona i, per tant, pensem que no tenim molta capacitat d’incidir-hi. Però, quan ens parem a pensar sí que veiem que hi ha alternatives per construir els nostres espais digitals. Des de les cooperatives i les associacions, des del Tercer Sector, fa molt de temps que estem construint el nostre propi Internet, que és més minoritari, però que s’ha demostrat que funciona. Tenim els nostres propis servidors de correu, per exemple, les nostres pàgines web, etc.

 Per què s’ha escollit Mastodon com a alternativa per la migració?

Mastodon és part del Fedivers, que és un sistema per fer xarxes socials federades, és a dir, xarxes a les quals es pugui entrar des de molts servidors. Això sona una mica extraterrestre, però al final funciona com el correu electrònic. Si jo tinc un compte de correu de Gmail, per exemple, puc escriure a una amiga que tingui un correu de Hotmail, perquè tots els servidors de correu tenen un protocol comú i un llenguatge comú que fa que es pugui comunicar.

I és amb aquesta lògica amb la qual neix el Fedivers i Mastodon que, ara per ara, és la xarxa que està més desenvolupada. Quan marxes a Mastodon tens la llibertat de decidir des de quin servidor l’utilitzes i si, per qualsevol motiu, vols canviar de servidor en el futur, no hi ha problema portant-te els teus seguidors i la teva comunitat.

Com animaries a les entitats a canviar-se al Fedivers?

Doncs els diria que hem de fer una anàlisi de quines eines digitals utilitzem i entendre quines són els seus avantatges i inconvenients. Les xarxes socials comercials es donen aquesta promesa de viralitat, però, si fem una anàlisi real, no és del tot així i, per tant, hem de buscar espais on puguem tenir converses més significatives amb la gent que realment ens importa.

Etiquetes

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari

Sobre els formats de text