Les noves generacions són nadiues digitals, però això sovint no vol dir que tinguin equipament, accés a internet i coneixements per utilitzar la tecnologia. Una realitat que va agafar desprevinguda l'administració amb la pandèmia: el Govern va comptabilitzar que hi havia 55.000 famílies catalanes sense prou connexió per seguir les classes online. Tant evident es va fer aquesta necessitat que algunes entitats es van haver de reinventar.

Les educadores de REIR (Recursos Educatius per a la Infància en Risc) van detectar la falta d'equipament i de connectivitat, i van fer arribar equips provinents de l'economia circular a les famílies. Van aconseguir arribar a prop de 1.250 persones, sobretot del Vallès Oriental i Osona, amb previ aval de les escoles o de l'administració. "No és el mateix no tenir connexió a Barcelona ciutat que a un poble de 100.000 habitants. Al poble, encara que obris el wifi, no arriba a ningú", diu el director de l'entitat, Dani Julià.

Ho van fer a partir del treball en xarxa amb empreses i entitats, i gràcies al voluntariat de les persones que preparaven el programari. "Som mers transmissors", afirma, però també tenen una trajectòria de 15 anys fent acompanyament a les escoles, sumat a un interès inicial per la innovació social.

"A nivell de material estem pal·liant la bretxa digital, però a nivell de coneixements s'ha de continuar treballant", admet. També apunta que ens n'oblidem fàcilment dels progressos que fem: "Ara estem vacunats i pensem que ja no cal treballar la bretxa digital, però s'ha de treballar igual com a eina de capacitació perquè ens serveix per tirar endavant. I les mancances tornaran a sortir".

Julià explica que quan fa cursos se n'adona que hi ha coneixements bàsics que no estan assolits per la infància i per moltes famílies que no els poden donar suport: "Parlem de nadius perquè veiem youtube, juguem a jocs i escrivim a word, però ens queda molt per aprendre". Segurament perquè no s'ha fet una planificació sinó que s'ha treballat amb l'assaig-error per "salvar la pilota".

Entrar al món digital és cada vegada més imprescindible, i si no s'adquireixen aquests coneixements, es pot excloure molta gent. Lluny de ser un problema, és una oportunitat per a les entitats socials, que han de fer un pas endavant per treballar el que Julià considera que són els dos principals reptes de futur: els coneixements digitals i la pobresa energètica.

El projecte, creat per respondre a la pandèmia, continua repartint equipaments als grups escolars confinants i està evolucionant amb recursos per treballar la tecnologia amb les dones en risc d'exclusió. Han vist que la bretxa digital de gènere se suma a les desigualtats socials i s'aprofundeix amb la crisi econòmica.

Les dones hi han de ser

Trencar amb aquesta bretxa digital de gènere és la motivació del projecte Enginy-era, premi DonaTIC d'aquest any, que treballa les STEAM des de la primera infància per apropar la tecnologia d'una forma divertida a les nenes i als nens, però també actuen amb l'entorn, les famílies, els equips docents i les empreses.

Només el 35% de les persones matriculades en carreres STEAM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Art i Matemàtiques) són dones. S'ho coneix bé Sílvia Planella, fundadora i directora del projecte, que es va passar tota la carrera d'Enginyeria Mecànica justificant-se per la seva tria que havia sigut totalment vocacional. Després va ser mare i va decidir que havia de fer alguna cosa per desmuntar aquests estereotips que són arreu, des de les botigues de roba a la manera com tractem els nadons.

Durant la primera infància encara no hi ha nens i nenes sinó persones amb més habilitats o menys, explica Planella, tot i que creu que ja naixem marcades: "Ens acostuma a cuidar la mare i després, a l'escola bressol, la majoria són dones. Sense dir res, això ja té un impacte".

I és que "Tots i totes hem de ser part activa del canvi amb la infància, a secundària ja fem tard". L'objectiu és que "puguin trobar els seus talents, que ningú els pari el camí i que tinguin confiança per fer el que vulguin". Per aconseguir-ho cal un missatge d'igualtat, referents femenins i models reals que no suposin una pressió per a les noies.

"No ens podem quedar fora de l’enginyeria ni de la tecnologia. Són les disciplines on hi ha més demanda, on els sous són més elevats i on hi ha mes futur. Si no hi som la bretxa cada vegada serà més gran", conclou.