Núria Sau: "Un ordinador que ja no serveix a una empresa té una segona vida en una família"

Com neix Andròmines i com es relaciona amb la tecnologia?

Va néixer el 93 a Montcada i Reixac per a la inserció laboral de persones que estaven sense feina i de col·lectius en risc d’exclusió a través de la reutilització de residus. És el moment en què comencen a haver-hi aparells tecnològics a les cases i és a partir de recollir-los que ens comencem a interessar en arreglar-los. La voluntat d’Andròmines és donar una segona vida als objectes. A partir del 2006 tenim una prioritat, que és lluitar contra l'escletxa digital, que s'ha visibilitzat amb la pandèmia.

Ha canviat el paradigma?

Tenim molta demanda. Estem reutilitzant molts més ordinadors. En aquests trimestre portem 12 tones d’aparells informatics en preparació per a la reutilització. Hem vist que moltes famílies tenien un ordinador o cap, que els nens assistien a l’escola a través del mòbil, hem integrat que molts tràmits s’han de fer 'online'. Això exclou a moltíssimes persones. Per a nosaltres es prioritari treballar no només la inserció social sino l’accés a aquestes tecnologies necessàries per viure. No només l'accés sino com fer-les servir, com fer gestions, trobar feina... Si no saps fer servir un ordinador estàs totalment exclós del mercat laboral.

I per això la utilitzeu com a eina per a la inserció

Vivim en un món tecnològic. La necessitem fins i tot per a les feines mes senzilles. Hauràs d’omplir un albarà amb un iPad, i si no tens una mica de control serà molt difícil que puguis fer aquella feina. Té el risc d'excloure una part de la població.

I d'altres riscos, suposo...

Els riscos aniran vinent, hem d’analitzar-los, afrontar-los i veure quines respostes com a societat els hi donem. Hem de formar molt les persones joves. Hem de ser-hi per ser conscients del risc que té, de què volem fer i com ho volem fer.

Amb quins col·lectius treballeu?

És una entitat diversa. Treballem sobretot amb persones en situacions irregulars i amb centres penitenciaris, però qualsevol persona derivada de Serveis Socials o d'altres entitats que compleixi els requisits d’exclusió pot tenir cabuda a Andròmines. Valorem el lloc de feina, quin ha de ser el procés, les ganes de treballar, i realitzem un itinerari personal de creixement amb l'objectiu d'insertar-se en una empresa ordinària. És un repte actualment perquè els contractes laborals són precaris i curts i qualsevol persona pot quedar-se en risc d’exclusió.

Com són aquests processos?

Duren entre 6 mesos i tres anys. Hi ha un equilibri entre la part formativa, on es treballen les competències laborals, i la productiva. Es pacten unes hores de feina, un tipus de formació, un acompanyament i uns objectius laborals. L'àmbit tecnològic té moltes escales: des del tractament i manteniment dels aparells, la classificació, fer el filtre per saber què es reutilitzable i què no, netejar-los, emmagatzemar-los o moure’ls, fins a la reparació. El 2019, el 70% de les persones que van fer un itinerari es van reinserir.

També feu formacions...

Fem inserció amb un contracte laboral que ja és el salt final per a gent que els hi falta aquesta darrera empenta, però hi ha persones que necessiten formar-se per saltar al mercat laboral, especialitzar-se o canviar el perfil, o perquè són joves. Realitzem cursos d’orientació com Digilab per crear peces amb impressió 3D. Es va iniciar perquè a l'hora de reparar moltes vegades ens faltava una tecla o la maneta d'algun aparell. Vam començar a formar joves i dones en com fer servir aquests programaris i tenen moltes més oportunitats laborals perquè cada vegada hi ha més demanda. Alhora tens un apoderament tecnològic i et permet reparar les coses a casa teva.

I en l'àmbit penitenciari?

Col·laborem amb el programa Alfadigital, que són dinamitzacions culturals a través de les TIC. Té la gran fortalesa que es munten aules d'ordinadors a partir d’aparells reutilitzats. S'hi fan activitats diverses des de ràdio a robòtica educativa o realitat virtual.

Està prou explorat l'àmbit de les tecnologies en iniciatives per a la inserció?

Falta molt camí per fer. Cal formar tantíssimes persones, hem de fer mes incidència. Des de l’administració i la responsabilitat social de moltes empreses es pot aportar molt.

Què poden fer?

Demanaria a les empreses que quan llencen ordinadors o mòbils ens els donin. Ens costa molt accedir a mòbils que tinguin una qualitat mínima. Que no costa res en comptes de llençar-los donar-los a una entitat social i col·laborar a fer una societat més justa i més verda. Podem donar un segon ús i es queden a casa nostra, amb famílies que provenen de situacions de risc d'exclusió i els faran servir per estudiar, per aprendre per comunicar-se i per tenir noves oportunitats. Un ordinador que ja no serveix a una empresa te una segona vida llarguíssima en una família, pot tenir un impacte molt elevat, pot fer que algú acabi fent una carrera.

I la ciutadania?

Hem de fer ús de la segona mà com a societat. Rebem imputs de "compra, compra, compra". Si ens plantegem la compra de segona mà li fem un favor al planeta i a la butxaca i, a més, comprem productes testats que tenen garantia i que s’ajusten a l’ús que en farem. Hi ha desconfiança amb els aparells. Funciona igual que un aparell nou. Hem de saber que l’impacte ambiental dels aparells elèctrics i electrònics és elevadíssim i se suma a l'impacte de fabricar-ne un de nou. A més, tenen elements tòxics i valuosos que generen conflicte a molts països. Falta fer aquest salt.