"Autònoma/o, sé on vius!", diu l'informe d'Xnet, xarxa d'activistes pels drets digitals. Denuncien la venda de dades de treballadores autònomes per part de consultores privades a l'informe 'Abusos en l'àmbit laboral: la venda de les dades de les persones en règim d'autònoms'.

El procés que han investigat participants del Postgrau de Tecnopolítica i drets en l'Era Digital, dirigit per Simona Levi, Cristina Ribas i David Bondia, és el següent: les treballadores autònomes es donen d'alta a Hisenda, que cedeix les seves dades a la Cambra de Comerç, que comercialitza les dades a través de Camerdata Online, i que adquireixen les consultores privades per integrar-les amb altres dades de fonts obertes i, finalment, les publiquen a internet i les comercialitzen.

Per això quan cerquem a Google el nom d'una persona autònoma podem accedir amb només un clic o a un preu molt assequible d'entre 9 i 40 € a informació privada considerada professional com la seva adreça, DNI, correu electrònic, telèfon personal, o fins i tot a incidències judicials.

L'entitat considera que la transparència no està renyida amb la preservació de la privadesa i que cal protegir les autònomes amb menys recursos per no exposar el seu domicili personal.

Protecció de dades, per a quí?

L'informe aprecia un biaix de poder adquisitiu en les persones exposades segons la seva activitat professional. En aquest sentit, és més fàcil trobar informació sobre persones que treballen en petits comerços, neteja, transport, cures, i serveis personals; i més difícil trobar persones que treballen per a sectors col·legiats.

A més, l'entitat publica l'informe després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que impedeix l'accés públic als registres de titularitat de les empreses per considerar-lo una ingerència en la vida privada. Un procediment judicial que posa en evidència un cop més la desigualtat en la protecció de dades.

Recomanacions per protegir les dades

Xnet demana a les administracions públiques i empreses que corregeixin aquestes pràctiques i denuncia que quan es recullen aquestes dades no s'informa d'aquesta finalitat comercial emparant-se en què la llei considera que és informació de contacte que no necessita consentiment perquè respon a "interessos legítims".

Perquè les treballadores autònomes no perdin així el control de les seves dades, fan una sèrie de propostes de modificacions de la llei i recomanen protegir les dades personals quan puguin coincidir amb les professionals, reforçar el dret de la ciutadania a conèixer i poder oposar-se a l'ús i destí de les seves dades, i concretar definicions ambigües de la llei com "interessos legítims".

Concretament, aconsellen a les administracions proporcionar informació completa sobre el tractament de dades, recollir el consentiment per passar aquestes dades a terceres entitats privades i, quan la persona exerceixi el seu dret de protecció de dades rectificant-les, suprimint-les o limitant-les, informar també a aquestes terceres entitats.