Sònia Estradé és la presidenta de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues de Catalunya (AMIT-Cat), una entitat que treballa per enfortir la xarxa de dones científiques i tecnòlogues per a una participació plena.

Des de quan i per què formes part de l’AMIT?

Hi vaig entrar fa uns 10 anys perquè veia la necessitat d’associar-me, de tenir xarxa amb altres dones que també estiguin vinculades a la ciència i la tecnologia.

Com ha sigut la teva experiència?

Jo soc professora agregada de física. Vaig estudiar física i vaig fer un doctorat. Porto des del 2006 fent docència als graus de física, enginyeria electrònica i enginyeria química. He tingut la sort de tenir una carrera científica bastant productiva i això m’ha protegit.

Has viscut adversitats pel fet de ser dona?

Et trobes amb gent amb pensaments problemàtics puntualment però sempre et trobes en un camp on a priori els homes es veuen més competents. I tu has d’estar provant sempre que ets prou competent per estar allà.

Ara recuperem personatges femenins històrics, però continuen faltant les tecnòlogues i científiques actuals. Sou moltes dones les que feu aportacions a la ciència i a la tecnologia. Ens costa fer-nos visibles?

No, jo la síndrome de la impostora no me la crec. Crec que és una instància de culpar la víctima. És com dir: "No teniu visibilitat perquè sou tímides". No, portem tota la vida laboral lluitant en contra d’aquest camp que ens tira cap endarrere i ens diu que aquest no és el nostre lloc. Quan has de sortir en públic ets conscient que si fas un error se't penalitzarà més que a un home cis hetero blanc.

Però això també forma part d'aquest fenomen, no?

Estic en contra del concepte de la síndrome. És com si tu tinguessis una patologia interna teva quan és una resposta a un entorn hostil. És una justificació dels mitjans de comunicació i el consens social, quan segueixen pensant en el científic heroi solitari súpergeni. La idea de Sheldon Cooper.

La divulgació sobre ciència i tecnologia narra el que fa un senyor sense vida privada, i no hi ha ni rastre de treball reproductiu. Un dia se li acut màgicament una idea i porta a terme contra les forces de reacció i acaba triomfant. Aquesta narrativa ens diu qui triomfa a la ciència, però és una criatura mitològica que no s’assembla gens a la gent que fem ciència, que és diversa i treballem en equip.

"La síndrome de la impostora sembla una patologia teva quan és una resposta a un entorn hostil"

No ens posicionem com a expertes.

Si tu dius una ximpleria a la tele no és el mateix que si el teu company diu una ximpleria a la tele. Tenim aquesta prevenció. Només el 14% de les notícies sobre ciència parlen de dones. Les mateixes investigacions indiquen que quan la premsa parla d’homes científics són genis líders, mentre les dones són l'oncòloga o la física. En aquest sentit, tenim una guia d’expertes a l'AMIT a la qual es pot recórrer. Tenim el nostre directori de gent que té ganes de sortir i explicar.

Com apropem la tecnologia a les dones?

El tema és per què l’apropem. Hi ha alguna cosa acrítica en ensenyar les nenes a programar. Volem abaixar els costos de personal en la programació o volem que la tecnologia estigui al servei de tothom? Volem fer una tecnologia que no perpetuï els estereotips, que tingui en compte les necessitats de les dones i permeti una entrada igualitària.

Estem entrant les STEAM a les escoles per abaratir els costos de programació?

Tinc una sospita en aquest sentit.

Què és #NoMoreMatilda?

És una campanya publicitària de l'AMIT general (som una estructura amb diferents nodes) que ha tingut molt d'èxit. Els descobriments de les dones o no entren al cànon o entren amb autoria masculina. S'han fet materials didàctics per treballar a les escoles i vídeos perquè es viralitzés. Hi ha molts casos de descobriments que s’han fet a mitges i només recordem l’home com és el cas d'Antoine-Laurent de Lavoisier, o que directament l'ha fet una dona i l'hem oblidat. Aquest és l'efecte Matilda.

Hi ha algun altre projecte que us faci especialment il·lusió?

Els congressos temàtics de dones en algun camp. L'últim any va ser sobre dones en enginyeria. El públic és mixte però qui exposa són dones i són congressos tècnics. Ens ajuden a establir col·laboracions científiques i tecnològiques. En els camps masculinitzats ens va molt bé col·laborar entre nosaltres.

El nombre de tecnòlogues a les carreres no puja i les publicacions de dones són moltes menys. La situació està canviant?

Crec que la situació va millorar una mica abans de la crisi del 2008, després hi va haver un retrocés, ens vam recuperar una mica i, llavors, va venir el covid. Quan va tocar ocupar-se dels nens que no poden anar a l'escola o de persones dependents qui es va ocupar d'aquestes persones van ser les dones. Van caure les publicacions de dones. I això es veurà d’aquí a uns anys. No estic sent molt optimista.

"Quan va tocar ocupar-se dels nens que no poden anar a l'escola o de persones dependents qui se'n va ocupar van ser les dones"

Quan es fan previsions no tenim en compte que hi pugui haver una crisi econòmica, un coronavirus, que segons qui pugui entrar al poder. Hem d'empènyer molt activament perquè les coses per sí soles no canvien, i els nostres drets i llibertats no estan garantits.

Com t’imagines una tecnologia desenvolupada per dones?

M'imagino una tecnologia que respongui a unes necessitats múltiples d’una societat diversa on tots i totes i totis ens hi sentim còmodes. El repte és posar una mirada feminista en la tecnologia.

Seria de programari lliure?

Per exemple. El programari lliure fa que l'accés sigui democratitzador i que la tecnologia no serveixi per a uns pocs de formes opaques. Ha de ser comprensible i disponible per a tothom.

Com podem participar de l'entitat?

Les tecnòlogues i científiques es poden apuntar, que la quota és molt modesta. Poden participar en els congressos, tenim un premi de batxillerat sobre dones i ciència i tecnologia...

I no només som ciències experimentals i tecnologia, també tenim ciències socials i humanitats. Per a nosaltres és important aquest diàleg. Tenim la sensació que se'ns ha separat molt fortament per tradició. Si no tenim en compte les ciències experimentals i la tecnologia és molt difícil canviar el món en què vivim i, alhora, si volem una ciència i tecnologia millors per a tothom, hem de dialogar amb els coneixements que ens aporten les companyes de ciències socials i humanitats.