La Thais Ruiz de Alda és la persona responsable de DigitalFems, una entitat sense ànim de lucre que impulsa la presència de dones a entorns tecnològics, dissenyant plans estratègics i accions per a generar polítiques inclusives, impulsant beques i programes de suport per a dones tecnòlogues i elaborant informes i projectes de recol·lecció i d’anàlisi de dades amb una perspectiva de gènere.

Dins d’entorns tecnològics, a quines violències han de fer front les dones?

Malauradament, els entorns tecnològics són espais on s’han amplificat les violències digitals i especialment aquelles que afecten dones. Les dades són cruentes. Enguany, es calcula que el 38% de les dones han tingut experiències personals de violència en línia i el 85% de les dones que passen temps en línia han presenciat violència digital contra altres dones. Algunes de les formes més comunes de violència són el ciberassetjament, el discurs d'odi, la suplantació o el hacking.

Així doncs, què són les violències masclistes digitals?

La violència masclista digital és un tipus de violència que possibilita la tecnologia. Això pot implicar qualsevol acte que es produeixi o s’amplifiqui utilitzant eines digitals o tecnologies, causant perjudicis físics, sexuals, psicològics, socials, polítics o econòmics a les dones, a les noies i a les nenes per raó del seu gènere.

Els Mossos d’Esquadra han publicat recentment una guia sobre les violències masclistes digitals on diferencien entre les violències masclistes generals, que es caracteritzen per discursos altament masclistes i per raó de sexe o gènere com, per exemple, els agressors masclistes que volen menystenir les dones, sobretot les seves parelles i les seves exparelles, així com els seus èxits, les violències masclistes digitals d’alt component tecnològic, que fan ús de suports tecnològics per controlar, amenaçar o vulnerar drets bàsics com la llibertat de moviment i de comunicacions i la intimitat, i les violències sexuals digitals, que busquen ferir, abusar i agredir sexualment les dones, a més de controlar els seus cossos i la seva sexualitat.

Com es poden identificar les violències masclistes digitals?

La majoria de les conductes violentes són reconeixibles per les persones víctimes. En aquest punt, cal tenir en compte també el paper de qui participa en una possible propagació de l’agressió, així com el paper de qui ha de protegir les persones víctimes d’aquestes violències masclistes digitals.

Quines estratègies d’autodefensa es poden emprar?

Hi ha diferents estratègies depenent del tipus d’atac violent. La primera estratègia pot ser la de la cura i la cerca d’un entorn de cura. Les persones menors d’edat sovint són les més desprotegides, ja que és habitual que el seu entorn familiar no vulgui donar suport després de conèixer determinades activitats o accions fetes en línia, com, per exemple, la compartició de fotografies on es veuen parts íntimes, i culpabilitzi encara més a la víctima. Així doncs, un entorn de cura pot ajudar a neutralitzar la violència a través d’una acció col·lectiva, com, per exemple, respondre massivament contra els agressors que públicament estan assetjant a una persona.

La segona estratègia pot ser identificar exactament aquestes violències, qui, quan, on i com, per tal d’avisar a les plataformes digitals, comunicar-ho a través del Canal Prioritario de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades o parlar amb els Mossos d’Esquadra i amb el seu Grup d’Atenció a la Víctima.

La tercera estratègia pot ser donar una resposta a títol individual, de prevenció o de reacció, com, per exemple, fer circular la versió de la persona víctima dels fets a través de les xarxes socials evidenciant la persona agressora i amb un fort suport públic. Aquesta acció no pot ser impulsiva, sinó que ha de ser prèviament definida.

Quins recursos digitals hi ha a l’abast de la ciutadania?

Tenim molts recursos en línia elaborats per un munt d’organitzacions ciberfeministes. Penso, per exemple, en autodefensa.online, un col·lectiu estatal on es recullen guies, protocols, documents, informacions i recursos diversos. És una de les compilacions més completes que existeixen avui dia.

És important disposar d’un protocol d’actuació en el cas de violències masclistes digitals?

Un protocol dona suport i protecció a les persones que han estat víctimes de violència masclista digital i proporciona els recursos i els procediments perquè no només la persona víctima sàpiga com actuar, sinó on buscar ajuda. Un protocol estableix pautes i també processos normatius que permeten perseguir i sancionar els perpetradors de violència masclista digital, garantint que es prenguin mesures adequades, inclòs mesures legals. Un protocol també facilita la col·laboració entre institucions i organitzacions, permetent una resposta coordinada i eficaç.

A més, serveix com a referent visible perquè els potencials agressors prenguin consciència de les conseqüències d'aquesta violència, la qual cosa pot fomentar un canvi social en crear consciència sobre la seva existència. Les violències masclistes digitals són o bé el principi o bé la continuïtat de les violències que existeixen al món real. Sense protocols d’actuació a les escoles, a les universitats, als centres de treball, als mitjans de transport o als espais d’oci, no podrem frenar aquestes greus vulneracions.

Finalment, quin és el paper de les institucions i de les plataformes digitals?

Les plataformes digitals no es poden rentar les mans com ho han fet fins ara. Des del confinament, han posat en marxa algunes mesures, però clarament són insuficients. Per mi, aquest punt hauria de formar part del Pacto de Estado contra la Violencia. Caldria destinar-hi recursos. Caldria destinar-hi diners per a treballar en xarxa amb les organitzacions internacionals que estan avançant amb aquesta qüestió tenint en compte dos eixos claus: prevenir aquestes violències i establir pautes sancionades o limitadores amb un seguit de normes clares sobre l'ús i les conductes inacceptables.