Tots els nostres dispositius contenen xips informàtics i és probable que vinguin de Malàisia, on l'electrònica suposa el 40% de les exportacions. Treball forçós i vulneracions de drets humans tenen lloc en aquestes fàbriques que treballen per a empreses proveïdores de tecnològiques com Panasonic, Sony, Toshiba, HP, Microsoft o Google.

El col·lectiu de periodistes danès Danwatch ha publicat una investigació que recull testimonis que posen llum sobre aquesta situació en el marc de la campanya europea Make ICT Fair en la qual hi participa SETEM Catalunya.

El col·lectiu denuncia la perversió de la cadena sistèmica laboral: una llei que associa les persones migrants amb el seu primer lloc de feina al país permet que agències de contractació intermediàries s'aprofitin i els demanin comissions de fins a 4.000 euros per accedir a les feines oferint així a les fàbriques la mà d'obra més barata disposada a fer jornades de fins a 14 hores.

El personal, que sovint no coneix les condicions reals abans d'arribar a Malàisia, també denuncia rebaixes del sou de fins a 1.700 euros al mes amb l'excusa de pagar la renovació del permís de treball, que segons l'administració suma uns 900 euros. Aquesta situació provoca que moltes persones s'endeutin o que hagin de tornar al seu lloc d'origen. A més, quan han reclamat els diners, s'han produït atacs violents per part de les agències de contractació.

Sense documentació

A Malàisia hi ha 2,2 milions de persones migrants en situació regular, i entre 2 i 4 milions en situació irregular. Sovint arriben amb documentació, però com que no se'ls permet canviar de feina tot i les males condicions, és habitual que les fàbriques i les agències de contractació es quedin la documentació i els demanen diners a canvi. Sense papers s'exposen a detencions violentes i a deportacions.