Espanya es va sotmetre a l'Examen Periòdic Universal (EPU) que fa les Nacions Unides per avaluar el seu grau de compliment amb els drets humans i comprovar si estan complint amb les seves obligacions. Van ser més de 100 països els que van destacar tant les bones pràctiques com els aspectes a millorar, fent un seguit de recomanacions per millorar la situació dels drets humans a Espanya.

Els principals aspectes a millorar que es van posar sobre la taula van ser les polítiques migratòries del govern espanyol i la criminalització de la protesta. Així ho veu David Bondia, doctor en Dret, professor de la Universitat de Barcelona (UB) i president de l’Institut Català de Drets Humans (ICDH). Per a Bondia, els dos grans focus d’atenció que hi ha junt amb el de la pobresa.

“Els estats van destacar el tracte inhumà que s’està fent amb aquesta Europa Fortalesa i com Espanya està col·laborant a crear murs perquè les persones no puguin venir”, assenyala Bondia, que afegeix que el segon aspecte és “la criminalització de la protesta, amb tot el que implica: pressions als mitjans de comunicació, criminalització de les manifestacions, dels discursos dissidents, etc”.

Alemanya va expressar la seva preocupació per “l’ampla interpretació” del concepte de seguretat nacional a la legislació espanyola. Bèlgica insta al govern espanyol a “prendre mesures” per garantir el dret a la reunió pacífica i la llibertat d’expressió. D’altres van reclamar a Espanya a revisar el codi penal per protegir aquests drets, així com la demanda de millorar la investigació de “l’ús de la força” per part de la policia.

Mobilització de la societat civil

Bondia assegura que la importància d’aquesta avaluació no va tant amb el fet d’aplicar o no sancions, sinó que va més amb “la percepció que tenen els altres estats sobre les polítiques de l’estat avaluat”. El president de l’ICDH destaca que la importància de la “mobilització de la societat civil” per fer arribar els seus informes als governs dels estats membres per poder avaluar les polítiques a Espanya amb fonament”.

“No hagués estat possible sense el treball de les entitats de la societat civil”, assenyala Bondia, que demana que la feina no ha de finalitzar aquí. “El que no hem de fer tant mitjans de comunicació com entitats és esperar-nos quatre anys per veure si millora la situació o no, sinó fer un seguiment constant del compliment o incompliment en matèria de drets humans”, manifesta.

El govern espanyol ho nega

El secretari d’Estat d’Assumptes Exteriors, Fernando Martín-Valenzuela, va defensar les polítiques del Govern. Bondia assenyala que precisament aquest examen serveix per posar de manifest “un concepte important que hi ha en matèria de Drets Humans que és mobilitzar la vergonya”, i lamenta que en alguns mitjans de comunicació, com ara El País, no facin cap referència als aspectes a millorar que van destacar els estats. “El que hauria de fer l’estat són polítiques en aquests quatre anys per millorar aquests punts i canviar la dinàmica”, demana Bondia.