Entrevistem a Ana Lucia Lodi, reconeguda activista pels drets LGTBI a Brasil i especialista en Gènere, Sexualitat i Drets Humans. Actualment és vicepresidenta del Consell Municipal de Drets de la Dona de Balneário Camboriú i coordinadora de la Comissió LBTI + del mateix Consell de la Dona i membre del Consell de Drets Humans. D'altra banda, també és presidenta de la Subsecció de l'IBDFAM - Institut Brasiler de Dret de Família - de Balneário Camboriú i ofereix assistència jurídica a persones de la comunitat LGBTI a Brasil amb l’associació Semear Diversidade (Sembrar diversitat) de la que és presidenta . Anteriorment, fou presidenta de la ABRAFH (Associação Brasileira de Familias Homoafetivas).

Brasil és el país d’Amèrica del Sud on s’assassinen més persones LGTBI. L’any 2017 es van registrar 445 casos, amb 179 morts violentes. L’agenda política del país està recollint les demandes del moviment LGTBI?

Malauradament, la veritat és que no. Tots els progressos es donen per via judicial. Els polítics, en bona part volent agradar els religiosos neopentecostals, amb una agenda ultraconservadora, combaten qualsevol intent d'avançar. Des del 2006 hi ha temptatives legislatives que el Congrés Nacional deixa al calaix.

Aquest 2018 s'ha aconseguit una conquesta històrica per a la població LGTBI, com és el casament homoafectiu, a través del Suprem Tribunal Federal que va garantir a travestis i transexuals el dret d'alterar el nom i el registre de sexe que constava a les oficines del Registre Civil. Tot i això, aquestes conquestes mai no són definitives, ja que com a (no) legislació positiva, aquests drets poden ser retirats en qualsevol moment. Especialment ara que acaba de ser elegit un nou president que mai ha negat ser homòfob. Ben al contrari, s'enorgulleix de ser-ho.

Com esteu vivint la comunitat LGTBI l’ascens de Jair Bolsonaro, un president clarament LGTBIfob, cap a la presidència de Brasil?

Amb por, amb molta por. Mai no s'havia repetit tant aquesta paraula. Més enllà de les agressions físiques, existeix el terror psicològic amb frases amenaçadores a les portes dels lavabos públics i fins i tot dins de les universitats i a les xarxes socials. Ja hi ha hagut persones colpejades i amenaçades. Hi ha professors/es que han rebut pressions i que han de vigilar amb el que diuen a les aules per a no ser mal interpretats. No es pot parlar d'història o de sociologia sense ser tractat d''esquerranós gaicista' i altres coses totalment sense sentit. Entre part de la població ha crescut la creença en un espantall moral anomenat 'ideologia de gènere', on es creu que l'educació per a la diversitat tindria com a finalitat no tant ensenyar a nens i nenes i adolescents a respectar totes les persones en les seves orientacions sexuals i identitats de gènere, sinó tornar-les gais, lesbianes, bisexuals o transgènere, encara que la majoria de la població no sàpiga quina és la diferència entre transgènere i cisgènere.

Després de l'elecció, ja com a fet consumat, comença un moviment, encara tímid, que parla de resistència.

Quina és l’estratègia política del moviment LGTBI brasiler en aquest context clarament contrari als drets del col·lectiu?

En aquest primer moment ha estat de divulgació de contactes per denunciar qualsevol tipus d'agressió, suport jurídic, manuals sobre com fer front al feixisme i les precaucions que són necessàries. Han sorgit grups de suport mutu via Whatsapp.

El discurs de Bolsonaro ha calat en les classes populars? Estem parlant d’un relat que lliga les persones LGTBI a les drogues, minoritza les dones, defensa la tortura i la pena de mort... un retrocés evident.

Sens dubte. Les transformacions culturals lligades al reconeixement i a la visibilitat de la emancipació femenina i del moviment LGTBI a l'escenari contemporani han desfermat pors col·lectives. La reacció a l'esfera pública és una cultura basada en la socialització religiosa de les persones, partint de material imprès pels mitjans evangèlics, webs religiosos a Internet i posicionaments oficials que generen una percepció equivocada del que realment és el gènere i la diversitat sexual. Tot això crea discriminació, que recau al col·lectiu LGTBI en forma d'homolesbotransfòbia, perquè inventa un personatge perillós i molt estigmatitzat i produeix un col·lectiu de segona categoria.

Bolsonaro és un defensor a ultrança dels valors de la família tradicional, quina és la situació actual de les famílies homoparentals a Brasil i com veieu aquesta actitud del president electe?

Quina és, en realitat, aquesta família tradicional brasilera? Serien els indis natius? El darrer cens de població va demostrar que més del 50% de les famílies al Brasil no té el format pare, mare i fills. Són mares soles amb fills, àvies que cuiden dels nets, germans grans que amb germans més petits... A l'últim recompte, hi hauria més de seixanta mil famílies homoafectives. Creiem que la xifra deu ser més gran, degut a la vergonya que encara tenen algunes persones de reconèixer la seva situació familiar davant de tercers.

L'actitud i les paraules del pròxim president són amenaçadores. Hi ha criatures que ja pateixen, preguntant si seran retornades als orfenats, si deixen de tenir família. Seran estigmatitzades les criatures que tenen dos pares o dues mares al certificat de naixement? Es prohibirà el matrimoni entre persones del mateix sexe? I la seguretat jurídica dels matrimonis ja existents? Tot això inquieta les famílies. Sense comptar amb el perill imminent que sorgeixi un agressor que es senti avalat pel discurs d'odi del candidat.