Ana Villellas: “Les dones han estat tradicionalment excloses de les negociacions de pau”

Històricament, les dones han estat un col·lectiu especialment vulnerable en els conflictes armats ocorreguts arreu del planeta. Tot i això, la figura femenina s’ha vist exclosa de manera sistemàtica dels processos de pau i de les agendes i acords resultants.

Són moltes les xarxes de dones que en els darrers anys lluiten per tenir un lloc a les negociacions de pau i defensar i assegurar que els drets i necessitats de les dones són tinguts en compte. Parlem amb l’Ana Villellas, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, per conèixer més a fons aquesta problemàtica.    

Com afecten els conflictes armats a les dones en aquells països on l’índex de desigualtat de gènere és elevat?

Les guerres generen conseqüències devastadores per a tota la població civil en múltiples formes (mortalitat directa i indirecta, desplaçament forçat, elevats nivells de trauma i altres impactes en salut, restriccions a la llibertat de moviment, increment de preus de béns essencials i inseguretat alimentària, destrucció d’habitatge i infraestructura civil...).

Aquesta devastació no és neutre al gènere com tampoc ho és a variables de situació econòmica, raça, edat, condició física o moltes altres. Les guerres agreugen les desigualtats de gènere.

En quin sentit?

Generen major feminització de la pobresa, incrementen les dificultats d’accés a l’educació per a nenes i joves, generen o agreugen la persecució i violència contra dones defensores de drets humans i líders comunitàries, incrementen els riscos de salut sexual i reproductiva de les dones, entre molts altres impactes.

Què ens pots dir de la violència sexual durant les guerres?

A molts conflictes armats s’utilitza la violència sexual contra les dones (Iraq, RCA, Mali, RDC, Síria, Somàlia, Sudan, Sudan del Sud, entre altres), sovint lligada a estratègies i a l’economia de guerra entrecreuada amb dinàmiques patriarcals, i es perpetua així la impunitat davant aquestes violències.

Quin paper juga la dona en els conflictes armats?

Els conflictes tenen un fort impacte a la vida de les dones. La visió de les dones com víctimes indefenses respon a una mirada patriarcal, que necessita aquest relat per justificar polítiques militaristes i neocolonials. Contrasta amb una realitat que és complexa, en què les dones pateixen els impactes devastadors de les guerres i de les polítiques postbèl·liques i alhora lluiten per la seva supervivència, amb múltiples decisions i estratègies en contextos d’enorme violència, directa i estructural.

Per altra banda, no són poques les dones que participen de la violència i l’exerceixen, en grups armats d’oposició i actors governamentals o progovernamentals.

Ho fan en igualtat de condicions?

Ho fan com a combatents o en altres rols, motivades per diferents factors, incloses conviccions polítiques, i fent front a desigualtats de gènere dins de les seves organitzacions i en els processos de desmobilització, desarmament i reintegració.

Així mateix, moltes dones civils en molts contextos de conflicte armat s’organitzen i es mobilitzen contra la violència armada i en defensa dels seus drets, de les seves comunitats i territoris, en espais i moviments de dones, així com en organitzacions mixtes. En definitiva, no es pot reduir les experiències i paper de les dones a les guerres a un únic rol.

I en les protestes populars, quin rol interpreta la dona?

Hi ha dones mobilitzades en protestes populars arreu del món. Bielorússia, Sudan, Xile, Armènia i EEUU són exemples dels darrers anys. El paper destacat de les dones en aquestes protestes no surt del no-res, sinó que posa de manifest elements com la fortalesa i capacitat de resiliència de les dones activistes i defensores de drets humans, el moment històric d’auge dels feminismes, les aliances entre els moviments i organitzacions de dones i altres sectors de població i el paper de les xarxes socials en l’exercici de la protesta.

Amb quines problemàtiques afegides es troben pel fet de ser dones?

Les dones activistes i defensores de drets humans arreu del món tant en el context de protestes amb ressò mediàtic com de lluites sense cobertura als mitjans fan front a elevats nivells de repressió, tal com documenta l’informe de 2019 del Relator Especial sobre la situació dels defensors de drets humans.

Fan front a nombrosos riscos i obstacles, com amenaces i atacs en l’àmbit privat i contra familiars i persones properes, agressions físiques, violència sexual, tortura, assassinats i desaparicions forçades, estigmatització i atacs contra la seva reputació, empresonament,  represàlies per col·laboració amb sistemes internacionals i regionals de drets humans, assetjament i atacs a través d’internet, criminalització, no reconeixement del seu treball com defensores, marginació i exclusió sistemàtica, entre altres.

Si ens focalitzem en els processos de pau, en quina posició es troba el gènere femení?

Les dones han estat tradicionalment excloses de la participació directa en les negociacions formals de pau, tant dels rols negociadors com d’altres (mediadors, testimonis, signants...).

Així mateix, el disseny dels processos i les seves agendes i acords resultants han tendit a deixar fora les experiències, necessitats i sabers de les dones i d’altres grups de població civil afectats de formes específiques per la violència armada i per violències i desigualtats preexistents que es poden agreujar a causa dels conflictes armats, com són pobles indígenes, població LGTBI, entre altres.

Amb quins obstacles es troben?

Entre els obstacles a què fan front les dones s’inclou la manca d’accés a la informació sobre el procés (rondes, agendes...) i d’accés a les elits negociadores i actors mediadors, resistències per part de negociadors i mediadors, manca de mitjans logístics i econòmics, entre altres. 

En els darrers anys han sorgit diverses xarxes de dones mediadores per ajudar i tenir veu en els processos de pau. Quina és la seva tasca?

Les xarxes regionals de dones mediadores creades en els darrers anys són espais d’impuls i suport a la participació de les dones en els processos de pau. La xarxa africana FemWise-Àfrica, la Xarxa de Dones Mediadores Nòrdiques, la Xarxa de Dones Mediadores de la Mediterrània o la Xarxa de Dones Mediadores de la Commonwealth en són alguns exemples.

Cada xarxa té els seus objectius específics, amb freqüència vinculats a enfortir els esforços de pau i el paper de les dones mitjançant intercanvis d’experiències i coneixements i creació de ponts entre els diferents nivells dels processos de pau.

Qui en forma part?

Reuneixen a dones amb experiència i expertesa en àmbits rellevants per a la prevenció i transformació de conflictes, incloses dones de la societat civil i dones amb trajectòries en diplomàcia governamental i organismes multilaterals.

Són aquestes xarxes, una via d’accés als processos de pau?

Sí, les xarxes de dones mediadores han aconseguit multiplicar el paper de les dones en la construcció de pau en l’àmbit comunitari, han contribuït a una major participació de les dones en processos de pau i a una major capacitat d’influència en processos legislatius, entre altres impactes positius.

Per què és imperatiu la participació de la dona en els processos de pau?

Les dones tenen dret a participar dels processos de pau, on no només es negocia la fi de la violència directa sinó també sovint es posen les bases per a processos de reformes polítiques i econòmiques amb conseqüències concretes i profundes sobre les vides de la població.

A més, la participació de les dones als processos de pau és fonamental perquè aporten les seves experiències de la guerra, inclosos els impactes de la violència sobre elles, en tota la seva diversitat, i les seves demandes, prioritats i coneixements. En general han sigut les dones les qui han impulsat els drets de les dones i la igualtat de gènere en els processos de pau.

Fins a quin punt es tenen en compte aquests drets de les dones en els acords de pau?

Les recerques sobre la perspectiva de gènere als acords de pau posen de manifest que la igualtat de gènere i drets de les dones queden en bona part fora dels acords de pau, amb la qual cosa es perd l’oportunitat d’abordar la dimensió de gènere del conflicte i de consolidar i rubricar consensos per enfortir els drets de les dones en l’abordatge dels reptes postbèl·lics.

Què diuen les dades?

Entre 1990 i 2018, només 353 (19,7%) de 1.789 acords relatius a 150 processos de pau contenien disposicions de gènere o que fessin referència a dones o nenes, segons la Base de Dades d’Acords de Pau de la Universitat d’Edimburg.

També en clau de gènere, la no discriminació per motius d’orientació sexual ha estat exclosa dels acords. Segons la mateixa base de dades, de 1.500 acords entre 1990 i 2015 només 9 incloïen referències a qüestions relatives a l’orientació sexual, dels quals 6 incloïen disposicions que atorgaven drets i 3 enfortien prohibicions i restriccions.

Quines mesures cal prendre per capgirar aquestes dades i apoderar i donar visibilitat a la dona en els processos de pau?

Les recomanacions i demandes les han posat sobre la taula dones d’arreu del món des de fa molt: polítiques i economies al servei de la vida (totes les vides), les comunitats i els territoris; i compliment dels drets humans de les dones i de totes les persones sense discriminació per raons d’orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere i característiques sexuals; mesures contra la impunitat davant la violència sexual i de gènere; entre altres.

Es tradueixen en demandes sovint ben concretes, ben tangibles, que van des de mecanismes de participació sostinguda i efectiva ja en les prenegociacions de pau i recursos per donar suport a la participació, fins a la integració de la perspectiva de gènere i de drets humans i participació de les dones en tots els temes de negociació i en tots els processos negociadors i reformes postacords, inclosos els de política econòmica i comercial.

Què ho impedeix?

És evident que hi ha un obstacle crucial de manca de voluntat política de fer efectius els compromisos retòrics i les obligacions adquirides per part dels actors armats i mediadors concrets involucrats a cada conflicte i procés de pau.

Les xarxes locals i transnacionals feministes continuen sent clau per pressionar i fer efectius els drets de les dones en els processos de pau. Són moltes les dones que lluiten contra la desigualtat de gènere i per una pau amb justícia de gènere connectant els reptes i amenaces i construint alternatives. Cal seguir sumant esforços en tots els nivells i àmbits.