Anaïs Franquesa: “Un estat de dret hauria facilitat observadors internacionals a l’1-O”

Per què s’ha creat la plataforma?

Per poder gestionar tota la logística dels observadors acadèmics i internacionals que assisteixen al judici i facilitar la seva tasca. Venen acadèmics espanyols d’anàlisi processal, observadors internacionals de drets humans, organitzacions europees, una americana, una altra llatinoamericana, la xarxa mediterrània d’experts en drets humans...

Què implica el fet que el Tribunal Suprem no hagi facilitat la presència oficial de persones observadores internacionals al judici de l’1-O?

És un tracte que no comprenem. Venen observadors de prestigi reconegut i això hauria de ser un compliment per part del tribunal, si fos un judici com cal. Hauria estat una deferència reservar-los els llocs més privilegiats de la sala. A altres països es reserven espais còmodes perquè els experts puguin observar des de totes les perspectives.

Per què és important?

Pensa que han de valorar reaccions, comentaris, si hi ha hostilitat, si no hi ha hostilitat, qualsevol gest... I això des de la televisió o com a públic no es percep bé. Finalment, han pogut entrar però, idealment, és que haguessin pogut valorar el judici des de l’estrada i no com a públic. En tot cas, hem aconseguit que hi poguessin assistir, malgrat les dificultats que ha posat el tribunal.

Es pot dir que aquests “obstacles” són propis o habituals en un estat de dret i democràtic?

Hem de dir que el tribunal, formalment, no ha negat la presència d’observadors. En tot cas, no ha facilitat la seva tasca. Si un tribunal està convençut d'un judici, el més raonable és que vulgui tenir observadors de luxe per plasmar les valoracions que emeten en els seus informes. Això no ha estat així i s’ha sentit qüestionat. En un estat democràtic, la decisió més raonable hauria estat deixar-los entrar sense posar entrebancs.  

Hi ha hagut moltes altres reivindicacions per part de les defenses que s’han negat: el no trasllat dels presos, la presència d’observadors, l’ajornament del judici… Com valoreu aquestes decisions?

Amb preocupació. Un element central de tot aquest procés ha estat la poca anticipació que s’ha deixat. Que un judici amb més de 60.000 folis sigui assenyalat en només 10 dies té implicacions preocupants sobre els drets de la defensa. Hi ha hagut molt poc marge de temps i això és greu. També hi ha proves que encara no han estat aportades a la causa. En un judici “normal” han de constar sobre la taula totes les proves de les dues bandes abans d'iniciar el procés. 

Per tant, des d’un punt de vista jurídic o legal, és un judici amb garanties?

Nosaltres, ara observarem tot el judici i serem prudents a l’hora de fer valoracions. Estem fent observació per poder valorar això.

En tot cas, sí que podeu valorar si la condemna de les persones dirigents polítiques és desproporcionada o no...

Aplicar el dret penal sempre ha de ser l’últim extrem. Per tant, judicialitzar la política hauria de ser l’últim recurs. Considerem que sí, que tot aquest procés ha estat desproporcionat. Per això sol·licitem observadors, perquè estem preocupats per aquesta desproporció. Però no serem nosaltres qui emetrem aquestes valoracions. A veure si els observadors pensen el mateix.

Quina serà la feina de la plataforma mentre duri el judici?

Continuar amb la tasca logística i de gestió d’observadors internacionals. És a dir, facilitar-los documents, accés a la sala, una alternativa perquè puguin treballar... El resultat variarà en funció de cada cas.

Per exemple?

Els observadors espanyols, al final del judici, emetran un informe sobre dret processal. En el cas de les organitzacions internacionals, facilitarem la seva tasca logística i elles faran els seus propis informes independents, tal com ha de ser. La resta d’organitzacions valoraran si el judici pot haver vulnerat drets humans, és a dir llibertat expressió, d’opinió, igualtat de garanties davant la llei... Això és veurà durant el judici i la posterior sentència. Cada setmana farem un resum de tot allò que està passant i informarem sobre què hi ha en joc perquè les organitzacions o persones que no hagin pogut assistir al judici estiguin al dia de tot. 

Els informes de les persones observadores tindran algun tipus de validesa davant la comunitat internacional?

Són organitzacions de prestigi que emeten informes. Les seves valoracions són importants i els organismes internacionals les tenen en compte. Per això és importantíssim reunir el màxim de veus possibles que observin el judici des d’una perspectiva de drets humans i dret processal. Els informes tenen pes pel prestigi que tenen, en sí mateixes, les organitzacions que estan presents al judici.

En pots mencionar algunes?

La American Bar Association, la Federació Internacional dels Drets Humans amb seu a França (FIDH), la xarxa europea Euromed Rights , l'Associació d'Advocats Europeus Demòcrates (AED), l'Associació Europea d'Advocats per la Democràcia i els Drets Humans (ELDH), l'associació Front Line Defenders (Dublín), Fair Trials amb seu a Londres, el Comitè de Juristes pels Drets Humans (Holanda), el Centre d'Estudis Legals i Socials (Argentina), la Confederació Magrebí d’Organitzacions pels Drets Humans (CMODH)...