Les dificultats per satisfer les necessitats bàsiques i la manca d’equipaments educatius, mèdics o culturals són una realitat latent a les ciutats i pobles més remots del Sud. És per aquests motius que moltes ONG i associacions treballen per erradicar la pobresa i les injustícies als països més subdesenvolupats.

N’és un bon exemple l’associació Base-A, que porta des del 2011 utilitzant l’arquitectura com a eina de transformació social, mitjançant la realització de projectes cooperatius i sostenibles basats en la bioconstrucció.

Un dels seus últims projectes arriba fins a la ciutat senegalesa de Niaga. Si bé la comunitat que compta des de 2008 amb una escola que segueix el sistema educatiu francès i equivaldria a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), als seus carrers no existeix cap institut. I és per aquest motiu que al jovent se li fa gairebé impossible seguir construint el seu futur.

Niaga, una ciutat sense aules

El cas va arribar a l’entitat a través de l’Oumar, un col·laborador nascut a Niaga, que tenia coneixement de la situació de la localitat. Amb una població de 16.000 habitants, Niaga és una de les ciutats més properes al famós Llac Rosa, punt on concloïa el Ral·li París Dakar quan se celebrava al continent africà. Malgrat la proximitat amb la capital del país i l’augment de la demografia, l'institut més proper a Niaga està situat a 6 quilòmetres.

Excloent els pocs que es poden permetre l’ús d’un vehicle privat o del transport públic, si un jove vol estudiar, ha de recórrer a peu cada dia 12 km en total. Segons l’entitat, aquesta distància obliga al 90% dels adolescents “a abandonar els estudis prematurament en el moment de la transició entre l'escola i l'institut, doncs estudiar es converteix en una cursa d'obstacles”.

Així doncs, construint un institut es pretén augmentar la taxa d'escolarització tant de Niaga com dels pobles que l’envolten i disminuir la taxa d’abandonament escolar en dones. Blanca Pérez Ciruelo, economista i coordinadora del projecte a Base-A, assegura que “les noies són les més perjudicades, ja que les famílies amb un baix nivell econòmic, que han de decidir quin fill enviar a l’escola, normalment, envien als homes”.

Les instal·lacions donaran cabuda a 360 alumnes i comptarà amb 9 aules de 40 places i altres espais comuns com pistes d’esport, lavabos, biblioteca, sala d’informàtica, sala polivalent i sala de professorat.

La comunitat, completament involucrada

El passat febrer, un cop acceptada la proposta, quatre dels cinc integrants de l’equip –Sara, Bernat, Pilar, Blanca i Oumar– van fer l’habitual viatge d’identificació per tal de conèixer l’opinió dels habitants i planejar com podrien treballar conjuntament amb ells. “Vam parlar amb les associacions de dones, estudiants i altres grups del poble, com professors. Teníem molt clar que volíem treballar amb la comunitat, no era un projecte que anàvem a fer sense tenir en compte com volien fer les coses”, explica Pérez Ciruelo.

La comunitat va rebre la notícia “amb moltíssima il·lusió i gratitud perquè feia molt de temps que reclamaven un Lycée, que és l’equivalent a un institut amb batxillerat”, relata la voluntària. I és que, malgrat les insistències de la ciutadania, la construcció s'havia anat posposant per la falta de finançament, tot i comptar amb un terreny adient i amb els recursos per pagar al professorat.

Tot el procés es farà de forma participativa amb els habitants de la regió i amb l’ajuda del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la UPC com a col·laborador en les despeses de viatge i de terreny dels voluntaris. Quan comencin les obres, tal com expliquen a la web, es té previst contractar a personal local “per fomentar l'ocupació a la zona i apoderar a les dones involucrant-les en el projecte”.

De totes maneres, ja hi ha hagut part de la població que s’ha involucrat des de l’inici confeccionant o dissenyant recompenses amb productes locals (accessoris, bosses i estoigs) per tots els cofinançadors del crowdfunding que ha posat en marxa l’entitat a la plataforma Goteo. Actualment s’han recaptat al voltant de 3.000 euros per a la primera ronda de construcció i ja s’està a punt d’arribar a l’òptim establert.

Les afectacions de la COVID-19

Amb l’arribada de la pandèmia mundial, s’han hagut de modificar algunes passes que han afectat la línia temporal que s’havia planejat. Un dels aspectes que s’ha vist més perjudicat ha estat la primera fase de construcció, ja que estava previst iniciar-la al juny, però s’ha hagut d’endarrerir fins al setembre.

“Com que l'institut es construirà per fases, la idea era fer les aules gradualment perquè el primer any ja poguessin anar utilitzant-les mentre construíem les següents. Però, el fet d’endarrerir els processos pot afectar a un curs sencer”, comenta Blanca Pérez. En canvi, la resta del projecte ha seguit en marxa perquè l’equip es trobava en plena fase de recerca de finançament i de disseny, col·laborant en la coordinació i disseny del projecte amb la ETSAV, escola d'arquitectura de la UPC a Sant Cugat.

A Niaga no hi ha hagut cap cas de coronavirus, però sí a diversos pobles del voltant. Tanmateix, s’han vist molt afectats en l’àmbit econòmic perquè és una ciutat que viu del turisme –que atrau el Llac Rosa– i el tancament de fronteres ha fet que molta gent del sector es quedi sense feina. La població ha hagut de confinar-se de manera obligatòria, però “allà no reben ajudes de l'estat ni poden fer ERTOS”, informa l’economista.

Pel que fa a l’entitat, s'ha aturat tot a nivell de viatges a terreny, van haver de tornar voluntaris que estaven al país de destí, però els projectes continuen de forma telemàtica. “Creiem que és una oportunitat per a veure com funciona cooperar a distància”, declaren des de l’entitat.