Si les restriccions de mobilitat no ens han deixat moure'ns a escala municipal i viatjar sona molt a 2019, marxar a un altre país per anar a buscar el teu infant adoptat s'ha convertit en tot un maldecap durant aquests mesos de pandèmia. Amb la Covid-19, les sol·licituds en adopció internacional han caigut l’any 2020 i els tràmits que ja estaven en marxa s'han topat amb molts problemes per seguir endavant.

El procés condicionat per les restriccions, la crisi sanitària i econòmica i l’alentiment dels tràmits són algunes de les causes per les quals les sol·licituds d'adopció internacional han caigut. “Les sol·licituds es poden veure afectades per un problema personal. La situació econòmica de les famílies ha canviat, i fa que es replantegin adoptar ara”, explica la delegada del Centro Kune, Consuelo Ibarra.

Durant l’any 2020 es van registrar 148 sol·licituds d’adopció internacional, un 37% menys que el 2019 amb 236 peticions, segons l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA). Les adopcions nacionals, per la seva banda, han mantingut unes xifres similars, passant de 372 el 2019 a 355 sol·licituds el 2020.

“S’ha alentit tot, tots els processos. Un dels problemes de les adopcions internacionals és que són bastants lentes, però amb la Covid-19 encara ho són més”, detalla la psicòloga i coordinadora d’Adopta, Cristina Núñez. “Si abans el període era de dos mesos, ara s’allarga fins als tres mesos”, afegeix.

Cauen les peticions, però es finalitzen els tràmits oberts

Tot i que les sol·licituds d’adopció internacional han caigut durant el 2020, les assignacions finals, és a dir, els infants que ja han començat a viure amb la seva família, s’han mantingut en 68, igual que el 2019, i la majoria de famílies han pogut finalitzar els tràmits.

“El retard i l’afectació ha estat en les famílies que estaven a punt de finalitzar els tràmits als inicis de la pandèmia. Amb les famílies que just començaven, l’alentiment va ser burocràtic des d’aquí”, apunta Ibarra. Subratlla, a més, que els tràmits oberts s'han pogut finalitzar, però amb "restriccions i limitacions".

Les formacions, les entrevistes amb les famílies, els processos de validació o els viatges per anar a buscar els infants són els procediments que més traves han tingut aquests mesos. Assumir les restriccions del país d’origen és un dels motius que ha alentit el procés. Les famílies havien de complir la quarantena, PCR de menys de les últimes 72 hores o una segona PCR després del confinament, tot depenent de cada país.

Molts tràmits van passar a fer-se virtualment i algunes de les trobades van per via telemàtica. Però el viatge de la família al país d’origen de l’infant no tenia opció. Les famílies i les associacions es van reinventar de totes les maneres possibles perquè els nuclis familiars poguessin trobar-se.

L’obertura de fronteres als mesos d’estiu va permetre que moltes famílies, finalment, poguessin viatjar i finalitzar els tràmits. “Una família havia d’anar a l’abril a Haití a buscar la seva filla, però no va poder. Vam mirar totes les opcions possibles: vols privats pels quals demanaven 10.000 euros, intentar viatjar en vols de càrrega o de repatriats, però res. Finalment, al juliol van aconseguir anar”, exposa Núñez.

El Vietnam, el Perú, la Costa d’Ivori, Madagascar i l’Índia, els cinc països líders en adopció internacional

Malgrat les peticions han descendit durant l’últim any, cinc països lideren el rànquing dels més sol·licitats, coincidint la majoria amb ser els països on s’han adoptat a més infants a Catalunya. Encapçala Vietnam amb vint-i-u, seguit de Colòmbia amb quinze, set de la Costa d’Ivori, sis de l’Índia, i tres de Madagascar.

Els països en què han baixat les seves xifres, en canvi, són alguns més, i encara queden famílies pendents de viatjar. “Tenim pendent el Vietnam, però ja s’està organitzant, segurament es farà al març. I queden les Filipines, que encara no ha indicat termini per viatjar, però confiem que serà aviat. També tenim retard amb Sèrbia, però ha coincidit la Covid-19 amb el canvi de Ministeri allà”, detalla Ibarra. “El país on veiem menys moviment és el Brasil, però s’acumula la pandèmia amb el perfil específic dels menors en adopció”, afegeix.

En el cas d’Adopta, les famílies van poder viatjar al juliol, però asseguren que depèn dels països dels quals es tracti: “Com treballem amb el Perú, Bolívia o Haití, que són països que tampoc es fan gaires adopcions -quatre o cinc l’any-, no hem notat la baixada espectacular d’altres països i les famílies han pogut anar-hi”, assegura Núñez.

La digitalització, una ajuda per a l’administració

Les entitats que treballen en l'àmbit de l'adopció internacional asseguren que depèn de cada país i del grau de restriccions aplicades, així com que els tràmits siguin més o menys ràpids. També ha implicat millores la digitalització de l’administració per poder continuar amb els tràmits en línia i poder acceptar la documentació online.

“Els països s’han posat les piles amb el món en línia. Abans els documents havien de ser els originals, enviats per missatgers. Ara, s’accepten online. Amb la primera onada va ser més difícil perquè estava tot tancat, però ara tothom teletreballa”, agraeixen des d’Adopta. “L’adaptabilitat de l’administració és el que hem de destacar. Els primers mesos van ser molt durs a nivell de tràmits, on la documentació havia de sortir, però no sortia. Tenim ànim i desig que tot tiri endavant”, coincideixen des del Centro Kune.

Queda palès que, tot i l’intent d’aprofitar la tecnologia, la no presencialitat causa alentiment en les gestions i problemes en les cites. “Nosaltres treballem amb el Ministeri d’Afers Exteriors i des de la pandèmia ens hem trobat que a Madrid han reduït al màxim les cites, les has de demanar amb antelació i el sistema col·lapsa. Estem notant aquesta tercera onada aquí, amb els tràmits burocràtics”, explica Ibarra.

Un descens anterior a la pandèmia

Les sol·licituds d’adopció internacional han caigut aquest 2020, però és una tendència d’anys enrere. “La disminució de sol·licituds no és nou. A Catalunya va haver-hi una pujada impressionant l’any 2004 o 2005; vam arribar a les 3.400 sol·licituds, però a partir d’aquell moment van començar a baixar. Vam ser el segon país en adopcions, només per darrere dels Estats Units. I ja abans de la pandèmia estàvem a 300 sol·licituds l’any”, manifesta la coordinadora d’Adopta.

Segons les últimes dades disponibles de l’ICAA, l’any 2011 es van registrar 599 peticions, arribant al mínim dels últims anys el 2017 amb 161. A partir del 2018 torna a pujar fins a les 248, seguint la tendència a l’alça l’any 2019, però tornant a descendir durant el 2020. Les entitats confien que amb les campanyes de vacunació ja en marxa també als països amb els quals treballen, el 2021 es puguin recuperar les xifres.

“Les adopcions internacionals són un tema molt sensible en què participen diferents organismes i persones que fan tot el possible perquè tiri endavant. Ens hem trobat a gent molt comprensiva, que fa tot el que pot perquè la situació afecti el menys possible a les famílies, i sobretot, als infants”, relata la delegada del Centro Kune.