La pandèmia de coronavirus no entén ni de classes, ni d’ètnies, i ens afecta a tots per igual. Però suportar la despesa econòmica que implica fer front a la crisi sanitària no és fàcil per als pobles amb menys recursos del planeta i encara menys quan el govern no dóna una resposta adequada.

Aquesta és la situació que s’està vivint a les comunitats indígenes Awa i Nasa de Colòmbia, on intenten combatre el virus -o, com ells l’anomenen, ‘Wee-Wala’- sense tenir un finançament adequat pel seu sistema sanitari.

Al Nord del Cauca s’hi viu una situació d’extrema vulnerabilitat, ja que és un territori exposat a la violència, tant per part dels grups armats il·legals, com per la presència militar. Allà el virus no ha frenat el nombre d’assassinats a lideresses, activistes i defensores de drets humans. I tampoc han cessat les amenaces d’erradicació de cultius.

Davant aquesta situació, l’ACIN (Asociación de Cabildos Indigenas del Norte el Cauca) i l’organització UNIPA (Unidad Indígena Del Pueblo Awá-Unipa) han demanat ajuda internacional. Una crida que ha estat escoltada per les entitats catalanes Observatori ADPI i Col·lectiu Maloka, que han organitzat la campanya ‘En Minga Solidaria’.

Es tracta d’una iniciativa que té com a objectiu fer una caixa de resistència dirigida a enfortir els programes interculturals de medicina del poble indígena, integrats per sabers indígenes, occidentals i alternatius.

D’aquesta campanya i de la situació que s’està vivint al sud de Colòmbia n’hem parlat amb la Clara Ávila, una dona indígena, del poble Nasa, que forma part dels col·lectius feministes Mujeres Diversas i de la Corporación Ensayos, i que es troba actualment a Barcelona a causa de la Covid-19.

Ella va viatjar a la capital catalana becada per l’Institut de Drets Humans de Catalunya per fer un curs de discriminació i enfocament interseccional, però la crisi sanitària va paralitzar-ho tot i des del març ha estat treballant per col·laborar en iniciatives com aquesta.

Com va sorgir la idea de la campanya ‘En Minga Solidaria’?

La campanya es va iniciar arran d’una sol·licitud de dues organitzacions del sud de Colòmbia. Aleshores ens vam ajuntar un grup de persones, l’Observatori ADPI i el Col·lectiu Maloka per impulsar una campanya de solidaritat internacional. Per enfortir els sistemes de salut propis d’ambdues organitzacions.

A què aniran destinats els diners que es recullin?

Davant una resposta poc oportuna del govern nacional, les comunitats s’han organitzat estratègicament per afrontar aquesta pandèmia. Tots els recursos que s’aconsegueixin a través d’aquesta campanya seran destinats a enfortir els sistemes de salut pròpia intercultural i també a l’estratègia de control de les fronteres.

Espereu una resposta més efectiva per part d’aquestes organitzacions catalanes que la del vostre propi govern?

Podria ser. El nostre govern nacional l’única cosa que ha fet és oferir-nos mascaretes i guants. Però això ha acabat generant molta corrupció i han fixat preus excessius. No és tan fàcil a Colòmbia demanar-nos que ens quedem a casa, quan la majoria de la gent viu de feines que es cobren en negre.

Com s’ha afrontat la pandèmia de coronavirus als pobles indígenes de Colòmbia?

Les nostres pròpies autoritats han pres la decisió de tancar les fronteres en cada un dels territoris i per això s’han activat i enfortit els punts de control dels guàrdies indígenes. També s’està fent un treball espiritual i combinant la medicina tradicional i les pràctiques ancestrals -a través de plantes medicinals- amb la medicina occidental.

Teniu un altre nom per parlar de la Covid-19, per què?

Els ancians han dit que en la nostra llengua materna l’anomenarem ‘Wee-Wala’, per no dir el nom específic del virus i fer una crida a què arribi a les nostres comunitats.

Què passa quan una persona indígena té símptomes?

Es fa un seguiment a les persones que presenten algun símptoma i estan dins del territori. Les persones que s’havien quedat fora i han tornat se’ls aïlla per si tenen el ’Wee Wala’. Tota aquesta feina es fa ‘en minga’ -tradició colombiana de treball col·lectiu voluntari-.

A què es deu la violència cap a les comunitats indígenes tot i estar en una situació d’emergència com la crisi del coronavirus?

Els nostres territoris són rics en recursos naturals i també interessen pels combustibles. Això genera uns interessos de control territorial per part de grups armats il·legals i fins i tot del mateix govern, que comporten situacions de violència. Molts territoris no sols estan en quarantena per la pandèmia, sinó per decisió d’alguns grups armats que generen temor a les comunitats assassinant als seus líders.

Quants assassinats hi ha hagut?

En els últims mesos hi ha hagut més de 80 assassinats de líders i lideresses, dels quals 26 o més han estat al mig de pobles indígenes, específicament en el Cauca.

Aleshores estem parlant de què el govern i els grups armats han aprofitat el moment de debilitat davant la pandèmia per incrementar la violència?

La violència mai no ha parat. Però sí que és veritat que hi ha persones que s’estan aprofitant d’aquesta situació, generant por i terror sobre els líders dels processos socials. És un territori molt militaritzat i encara hi ha molts assassinats. A més no podem alçar la veu perquè les manifestacions, les aglomeracions, no estan permeses a causa del virus. El govern no ha tingut la voluntat de garantir la vida de les persones i com a moviment indígena seguim resistint amb les nostres estratègies d’autoprotecció.

I el ‘Wee-Wala’ s’ha cobrat alguna vida a les comunitats indígenes de Colòmbia?

De moment no, gràcies a les estratègies que s’han pres hem estat protegits i no s’han donat casos. Estem treballant amb molta força des de la medicina espiritual i tradicional. Tothom s’ha bolcat molt a tornar a usar les plantes medicinals. Tenim controls de desinfecció abans d’entrar al territori.

Arran de la crisi del coronavirus s’està parlant encara més de la importància de cuidar el medi ambient per millorar la salut pública. Creus que vosaltres en sou un bon exemple?

Per a nosaltres la mare terra, com bé diu el seu nom, és la mare. I com a mare l’hem de cuidar sempre. Crec que com a poble aquesta sempre ha sigut la nostra convicció, la relació amb la naturalesa va molt lligada a la vida. La terra és sagrada i des de fa milers d’anys l’hem cuidat. És per això que la volem alliberar de la contaminació que suposa el monocultiu de la canya de sucre.

En les últimes hores s’ha donat a conèixer una notícia que afirma que el govern colombià ha insultat a la comunitat del Cauca. Què ha passat?

La comunitat indígena va presentar davant el govern un pla per finançar el sistema sanitari propi, que té a veure amb les nostres pràctiques culturals, la nostra identitat i les nostres pròpies dinàmiques. Aleshores alguns funcionaris del govern es van queixar del fet que sempre estiguem demanant diners -que no és així-. I es van filtrar uns àudios en els quals es referien a nosaltres amb paraules discriminatòries.

I el govern ha pres alguna mesura contra aquests funcionaris?

Sí, s’ha fet un seguiment per saber qui eren els responsables i els han acomiadat.