Clubs de pau: els infants prenen la paraula per construir un món lliure de violència

La vida de la Rimah, de dinou anys, va donar un tomb dramàtic el maig del 2017, quan va esclatar un sagnant conflicte a Marawi, al sud de les Filipines, la capital de província de la seva regió natal. L’enfrontament armat entre l’exèrcit i grups jihadistes afins a l’Estat Islàmic i el setge terrible a la ciutat va deixar profundes ferides a la comunitat, que gairebé quatre anys després encara no han cicatritzat del tot. 

“El negoci dels meus pares estava a la zona de batalla i va quedar reduït a zero, afectant els ingressos de la meva família”, relata. La Rimah va ser testimoni de com centenars de famílies van haver de marxar de les seves llars, companys seus van deixar l’escola i molts d’ells van ser discriminats i acusats de terroristes únicament per ser de Marawi.

D’ençà d’aquella experiència, la Rimah va decidir implicar-se i treballar per la construcció de la pau per ajudar a bastir una comunitat pacífica, lliure de violència, que eviti futurs conflictes. Avui, juntament amb dinou noies més d’entre quinze i vint anys, està al capdavant d’un dels clubs de pau que l’ONG Word Vision ha posat en marxa a diferents indrets del món.

Infants i joves compromesos amb la construcció de la pau

El treball de l’entitat per la construcció de la pau i la protecció de la infància ve de lluny. “Sorgeix del convenciment que no podem construir un futur de pau sense tenir en compte la infància, ells i elles són el futur i qui ha d’assentar les bases de les relacions futures”, explica a Xarxanet l’Eloisa Molina, coordinadora de comunicació de World Vision. 

En aquesta línia, van començar a treballar el que anomenen espais segurs per a la infància, en contextos d’emergència –com terratrèmols–, però també a les escoles de les zones on treballa l’ONG. “Aquests espais busquen crear un clima i un ambient segur en què els infants puguin expressar les seves idees, pors, desitjos…”, diu Molina. En aquest context van sorgir els clubs de pau. 

En aquests clubs de pau, es treballa en contextos de conflicte amb els infants perquè esdevinguin agents de pau que ajudin les seves famílies i comunitats. Allà, comparteixen i expliquen les situacions de violència a les quals s’enfronten diàriament, exposen el seu punt de vista sobre el que està passant, així com les conseqüències i estigmes que generen en ells i elles. A banda, proposen solucions i mesures que es treballen a la comunitat i són escoltades pels líders comunitaris, mestres, autoritats, etc. 

Els contextos en què es desenvolupen els clubs de pau són diversos. N’hi ha, per exemple, amb infants que han estat nens soldat –que han viscut la guerra en primera persona i han provocat patiment a altres famílies–, on es treballa el perdó i la necessitat de mirar endavant. “Sovint són situacions molt complicades que requereixen treballar amb la mirada llarga, però els resultats són molt bons perquè els infants són excel·lents promotors de la pau”, destaca la membre de World Vision.

A la regió de les Filipines afectada pel conflicte de Marawi, on viu la Rimah, ja hi ha catorze clubs de pau. N’hi ha també a altres indrets del món com Ruanda; que va ser dels primers països on es van fer; Uganda; la República Democràtica del Congo; i a països de l’Amèrica llatina com Hondures o el Salvador, on la violència està molt present en el dia a dia. 

Més necessaris que mai

La pandèmia no ha ajudat a consolidar la construcció de la pau al món. Al contrari, ha reforçat els estigmes, discriminacions i l’odi. Per això cal bolcar els esforços per bastir entorns de pau, i els infants hi tenen molt a dir. “La pandèmia ha tirat enrere molts avenços i ha afectat la confiança i l’empatia entre companys i veïns; cal recuperar els lligams i mirar endavant per avançar junts i més units”, diu Molina.

Tot plegat, però, no es pot treballar si les famílies tenen un projecte de vida. Amb aquest objectiu, World Vision executa projectes de desenvolupament per millorar la situació econòmica de la població. “Les situacions extremes de pobresa són les que sovint provoquen que esclati la violència”,  per això vetllem perquè la població tingui mitjans de vida, sanitat, educació…”, 

Els clubs de pau han funcionat molt bé perquè els infants senten que són escoltats i tinguts en compte per la resta de la comunitat. A Ruanda, per exemple, han fet possible que moltes famílies tradicionalment enfrontades hagin superat les seves diferències i s’uneixin per iniciar projectes juntes. La Rimah espera que també passi a la seva comunitat: “Quan els joves són conscients del seu paper en la construcció d’una comunitat pacífica, quan estan en pau amb si mateixos i amb les seves famílies, podem evitar conflictes”, rebla.