Comunicar amb valor per crear consciència i promoure la transformació social

En un panorama comunicatiu saturat d’informació, missatges i impactes, on cada cop resulta més difícil destriar el gra de la palla, l’agència de comunicació social La Sembra es presenta al món amb un lema inequívoc: “No som aquí per convèncer ningú de res”. Una màxima que diu molt de la manera de comunicar que practiquen a La Sembra, una cooperativa que es va formar fa només tres anys i que avui té en plantilla deu treballadores, totes dones. 

En aquest temps, des de l’agència han tingut temps per acompanyar prop de 300 projectes socials, impulsar el mitjà el Jornal.cat i posar a l’abast de tothom una plataforma de recursos de comunicació, entre altres. 

L’aposta de La Sembra gira entorn d’una proposta de “comunicació amb valor”, una manera de fer que vol allunyar-se del soroll i aprofundir en la idea de la comunicació entesa com una eina per a la transformació social. “Pensem que és essencial comunicar sense fer soroll i que cadascun dels missatges que aportem busquin una transformació i aportin valor a les usuàries, ja tenim molt soroll i molta intoxicació a les xarxes”, explica la Clara Drudis, coordinadora de projectes i sòcia de la cooperativa. 

Una comunicació amb valor, suma Drudis, també és aquella que té cura de minimitzar la seva petjada ecològica i està pensada per comunicar amb consciència i generar comunitat. Una filosofia que casa perfectament amb la idiosincràsia del tercer sector, que a Catalunya sempre s’ha erigit en motor de transformació social.

 

 

 

 

 

この投稿をInstagramで見る

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Sembra - comunicació(@lasembra)がシェアした投稿

Conèixer bé i situar el públic a qui ens adrecem

Per això, la comunicació en l’àmbit del tercer sector no pot restar subjecte a les mateixes lògiques que la comunicació comercial o corporativa. Com assenyala la membre de La Sembra, a diferència d’una empresa que comunica amb la finalitat de vendre el seu producte i obtenir una rendibilitat econòmica, les entitats del tercer sector treballen amb valors intangibles i cerquen generar un impacte social. “Per tant, la seva manera de comunicar ha de ser diferent, més propera i orientada a generar vincles, crear consciència i transformar”, exposa. 

A partir de la seva experiència acompanyant projectes del tercer sector, des de La Sembra assenyalen que un dels pilars fonamentals en la comunicació de les entitats és conèixer molt bé el seu públic i al qual es vol adreçar. Així,  no només es tracta d'identificar el públic real que ja segueix l'entitat, sinó també definir el públic objectiu al qual es vol arribar. “I en això hem de ser molt sinceres i realistes, perquè moltes vegades no coincideixen”, diu Drudis. 

Per tant, en aquest punt convé segmentar bé els públics i definir quins missatges i objectius es volen assolir amb cada acció comunicativa. Així, cada contingut ha d’aportar valor i respondre a interessos reals del públic, evitant una comunicació buida que no aporti valor. I aquí, de nou, cal aturar-se i fer una reflexió sobre el que realment interessa les usuàries, “i no allò que a nosaltres ens agradaria que li interessés”.

A partir d’aquest primer punt, el següent pas és identificar on se situa el públic objectiu, a través de quins canals s’informa i quina és la via més efectiva per arribar-hi. És a dir, si l’objectiu és impactar en les persones joves, per exemple, i aquestes estan majoritàriament a TikTok, potser convindrà ser-hi. 

En aquest sentit, un dels principals errors que molt sovint es comet des de les entitats en l’àmbit comunicatiu és voler ser a tot arreu i adreçar-se a tothom. “Penso que voler estar presents a totes les xarxes i tots els canals de comunicació és una decisió equivocada; és preferible segmentar els públics, analitzar quin canal o xarxa és la que millor ens encaixa i serà més efectiu per al nostre propòsit”, raona la coordinadora de projectes de La Sembra, qui també posa sobre la taula la gran inversió de feina i recursos que implica estar a tots els canals, amb relació al retorn que obtindrem. 

Cap a una comunicació més pròxima per reforçar lligams

La realitat, però, és que massa sovint la comunicació a les entitats del tercer sector depèn del voluntarisme. L’acumulació de tasques, així com la falta de temps i de recursos, poden acabar resultant en una comunicació que resta relegada a un segon pla, poc planificada i discontínua. 

Des de La Sembra recomanen, sempre que sigui possible, professionalitzar la comunicació. Tanmateix, si no és factible, aconsellen elaborar un protocol de comunicació que estableixi uns codis i criteris compartits per tothom. I més tenint en compte que sovint en aquesta mena d’entitats la comunicació passa per les mans de moltes persones, amb el risc que comporta pel que fa a la coherència de la línia comunicativa.  

“La idea és unificar qüestions com el to de les comunicacions, si parlem en plural o singular, quins canals emprem, amb quina periodicitat publiquem, quina és l’estructura dels missatges que emetem o quina mena de fotografies pengem, entre moltes altres decisions”, assegura Drudis, qui anima les entitats a invertir un temps a consensuar i unificar aquests criteris, atès que “la millora serà molt notable”.

Amb tot, el món de la comunicació és molt canviant i la necessitat de reinventar-se i estar amatent a noves tendències, dinàmiques o canvi d’hàbits de consum informatiu és constant. Precisament, un dels darrers debats que sacseja el món de les xarxes és la fugida massiva d’X –abans Twitter–, un moviment al qual s’han sumat mitjans com The Guardian o la Vanguardia, i administracions com l’Ajuntament de Barcelona, entre altres, per la deriva que ha pres la xarxa social des que l’adquirís el magnat –i ara mà dreta de Trump- Elon Musk.

Davant d’això, què han de fer les entitats? Des de La Sembra aconsellen meditar molt bé la decisió, i tenir clars els motius per abandonar X i no altres plataformes: “Estem parlant molt de marxar de Twitter, però per què no d’Instagram o Facebook?”, es pregunta Drudis, tenint en compte que els propietaris d’aquestes xarxes també s’han afanyat a fer costat a Trump després de la seva victòria electoral.  

Per altra banda, tampoc s’ha d’oblidar que les entitats estan presents a les xarxes per arribar al seu públic, per tant, “si el nostre públic marxa de Twitter, potser sí que tindrà sentit que marxem amb ell”, afegeix. Sigui com sigui, convé no actuar per impulsos i ser conscients del risc de perdre una comunitat que a moltes entitats els ha costat temps i esforç construir. 

Albirant el futur, la Clara Drudis intueix que la comunicació del tercer sector tornarà a pràctiques anteriors i que la presencialitat, un dels canals que genera més vincle i que millor permet apropar-se i interactuar amb el públic, recuperarà terreny. “Penso que anirem cap a espais i àmbits molt més propers i reduïts, que ajuden a reforçar el sentiment de pertinença i a construir comunitat”.