Heu enviat fa pocs dies els dos primers camions amb roba a Grècia. Com va ser l'experiència?

És un sentiment agredolç. Saps que estàs fent una bona acció, però és efímera. Realment són només dos camions, dues tones de roba. En canvi, l'arribada de refugiats no s'atura. Quan vam veure els camions sortir, no sabíem si hi hauria problemes durant el trajecte fins que arribessin al seu magatzem d'arribada a Grècia. Els dos van sortir de Terrassa, i afortunadament no hi va haver cap problema.

En què consisteix el vostre projecte?

Vam començar fa dos mesos perquè volíem ajudar als refugiats. Mentre que les organitzacions volien ajuda monetària, nosaltres volíem ajudar amb alguna cosa més física, que resolgués les dificultats dels refugiats. Primer vam crear un grup a Facebook i vam convidar a amics a portar abrics i material d'hivern a casa nostra. Durant la primera setmana el grup va créixer tan ràpidament que vam arribar a tenir 20 punts de recollida de roba a Barcelona. A partir d'aquí molts mitjans de comunicació i empreses es van assabentar del projecte.

Com us organitzeu?

El nucli dur del grup en aquest moment són 5 persones i 2 tenen més disponibilitat per gestionar la logística gràcies a la seva professió. Tots som voluntaris, cadascú aporta una mica del seu coneixement professional. Això va començar quan vam veure que casa nostra estava plena de coses. Vam veure que això anava a ser gran i no podíem abandonar el vaixell. Vam pensar que necessitàvem una persona per contactar empreses, una per organitzar inventaris, una altra per a mitjans, i una persona grega que s'ha encarregat de contactar amb l'Administració de Grècia. Des de Grècia grups locals format per veïns s'encarreguen de distribuir el material als camps de refugiats.

Què vau pensar quan veieu que les donacions de roba sobrepassaven la vostra capacitat de gestió?

Ens vam espantar les dues primeres setmanes. El que vam decidir és que havíem de delegar tasques. Va ser una idea que vam tenir perquè hi ha molta gent que s'hi ha apuntat. Aquest és un projecte de tothom i vam començar a demanar ajuda a voluntaris perquè posin punts de recollida a les seves cases. Rebíem roba d'hivern, tendes de campanya, sabates, etc.

Què heu fet amb els excedents?

Tenim roba que no enviem, per exemple roba d'estiu. Ho classifiquem i ho dividim tot per sexe i per edat, i tenim moltes caixes reservades de roba d'estiu que potser les donarem als refugiats que arribaran a Barcelona. La logística que tenim és una xarxa de voluntariat com tot el nostre grup. Tenim empreses que ens han donat espai, comercials que ens han facilitat magatzems. De moment tenim entre 3 i 4 punts grans per emmagatzemar-ho tot.

Heu rebut crítiques. Quina valoració en feu?

Nosaltres enviem roba perquè hi ha gent que ho necessita. Podríem haver fet una campanya per recaptar fons, però hi ha espai per a tot tipus d'ajuda. Són tants els refugiats que arriben que no hi ha ajuda suficient per a tots. Entenc que hi hagi gent que també faci recollides que pugui pensar que no estem comunicats amb les entitats. Però ho fem perquè hi ha algú que ho necessita i perquè sabem que la roba serà distribuïda.

Sentiu que no se us ha valorat prou?

Creiem que hi ha diferents mètodes i la prova és que hem tingut una rebuda molt positiva. La gent de Barcelona s'ha identificat amb el projecte i a Grècia també ho han fet. Les crítiques no tenen fonament, cauen per terra. Si el que fem no fos necessari es podria criticar, però hem enviat 10 tones de roba de moment. Coneixem grups a Portugal i el Regne Unit que fan el mateix a altres països de pas pels refugiats com Croàcia o Eslovènia. També tenim nedadors de Badalona que actuen al mar per ajudar als refugiats i no són de cap ONG. Són veïns com nosaltres que hem decidit que s'havia de fer alguna cosa.

Teniu pensat estar també a més països?

Ja estem en contacte per fer això amb voluntaris de Croàcia, Eslovènia o Macedònia, però com vam fer per aquesta recollida, han de ser selectives i que responguin a les demandes que hi ha. A Lesbos ens han dit que no necessiten roba però sí sabates, botes o mitjons. A cada regió hi ha necessitats diferents. Si volem seguir ajudant hem de respondre al que necessitin.

Heu pensat si fareu alguna acció quan arribin a Catalunya?

Aquesta era la primera idea del projecte. Vam començar a estudiar un pla per ajudar a la inserció en el mercat de treball. Però això serà una segona fase. La prioritat és: on ens necessiten ara i què hi podem fer per ajudar.