Més enllà de garantir els drets i millorar el benestar de les persones amb sordceguesa i les seves famílies, l’Associació Catalana Pro persones amb Sordceguesa (Apsocecat) s’ha vinculat de forma activa amb l’ajuda humanitària a les persones refugiades d’Ucraïna que han vingut a Catalunya fugint de la guerra.

Ricard López, president de l’entitat, explica que la iniciativa va començar al març, quan un voluntari que té família al Donbass va proposar que l’associació fes alguna cosa al respecte. “Ho vam discutir en el nostre grup de reflexió ètica, ja que és una problemàtica que no està en els nostres objectius socials, i la conclusió va ser que en aquest context d’enorme crisi humanitària tots havíem de fer un esforç especial”, detalla López.

Tot i que mai havien treballat en aquest àmbit, Apsocecat va signar un conveni de col·laboració amb l’Associació Vmeste, una entitat formada per població d’Ucraïna i Rússia establerta a Barcelona, per distribuir aliments i productes de primera necessitat entre el col·lectiu de persones refugiades d’Ucraïna.

“Vam veure que hi havia moltes organitzacions treballant per enviar aliments i altres productes a Ucraïna, però Vmeste ens va dir que ja teníem moltes persones refugiades a casa nostra i que ningú les estava atenent, o sigui que vam decidir orientar-nos a aquest segment de persones”, explica López.

Perfil de la persona refugiada d’Ucraïna

La gran majoria de les persones refugiades tenen molt pocs recursos econòmics i es troben en una situació de gran precarietat. “En aquest moment estem donant suport a més de 1.300 persones refugiades a tota Catalunya, la majoria mares soles amb infants. Tenim registrats uns 240 infants menors de 14 anys i uns 30 enviats pels seus pares a una ONG a Blanes”, confirma el president d’Apsocecat.

“Hi ha moltes dones soles amb infants petits -un o més- i amb els seus marits a Ucraïna. La majoria són persones amb gran formació i moltes amb bon nivell d’anglès”, admet Ricard López.

Part del col·lectiu ha estat acollit en cases de famílies catalanes. El president d’Apsocecat exposa un exemple: “a Torelló hi ha 40 famílies que havien acollit infants petits a l'estiu i ara els han demanat ajuda”. Una altra part de les persones refugiades estan acollides en cases de persones nascudes a Rússia i Ucraïna que ja viuen aquí.

En general, la majoria de persones refugiades tenen poc coneixement sobre el sistema social i costa molt establir el contacte. D’altra banda, Ricard López també adverteix certes mancances: “Hem observat que els nostres serveis socials, especialment els bàsics, estan poc preparats per respondre a una problemàtica com aquesta”.

L’organització logística, un element bàsic per al correcte funcionament

“Com a Apsocecat no podem assumir que els equips professionals i de voluntariat es dediquin a l’ajuda humanitària, per tant, és Vmeste qui aporta totes les persones voluntàries -totes parlen rus i ucraïnès i estan en constant contacte amb les persones refugiades-”, admet el president d’Apsocecat.

A més, afirma que han arribat a un acord amb una empresa perquè una vegada al mes els faciliti un camió per recollir els 12.000 kg d’aliments del Banc d’Aliments de Barcelona i portar-los a la seu de l’associació -al carrer Leiva 2D Baixos-, on tenen dues sales dedicades temporalment a l’emmagatzematge i preparació dels aliments. Tot i això, necessiten productes d’higiene i menjar fresc.

Existeixen diverses iniciatives arreu el territori -Girona, la Garriga, Torelló, Vic, etcètera-, però la majoria rep el suport d’Apsocecat perquè “és molt difícil mantenir un nivell de donacions constant i nosaltres hem aconseguit un model de funcionament i de gestió que dona bona resposta a la situació”, afirma el president de l’associació.

La societat catalana desconeix aquesta iniciativa

Ricard López lamenta que “les informacions que ens arriben fan pensar que el problema no existeix a casa nostra”, i afegeix un exemple: “va ser notícia el tancament de l’espai firal concertat amb Creu Roja pel suport a les persones refugiades perquè ja no hi havia necessitat”, i recorda que “les necessitats són moltes, aquestes persones són a casa nostra, en cases que els acullen, però on no es poden permetre posar un plat a taula cada dia”.