Alguna cosa es va remoure per dins de la Cristina Cama quan va viatjar a Madagascar. Aquest país del sud-est de l’Àfrica, l’illa més extensa del continent i la quarta més gran del món, va ser tot un descobriment per a ella. “Em vaig trobar un país amb una gran riquesa i bellesa, i alhora, molta pobresa”, explica. Veure els somriures i la felicitat de les seves habitants, malgrat les dures circumstàncies en què han de viure, la va decidir a fer un pas endavant per ajudar aquelles persones. A més, Madagascar és el país on van néixer les seves filles.

A Castelldefels, la seva ciutat, va fundar l’associació Malaria 40. En un principi, el 2008, l’entitat es va articular com un projecte solidari de l’ONG Cooperació Vicenciana per al Desenvolupament - Acció Missionera Vicenciana d’Espanya (COVIDE-AMVE), amb la missió de recaptar fons per oferir tractaments als infants malalts de malària. Anys després, el 2016, es va constituir com a entitat sense ànim de lucre per dur a terme projectes de cooperació a Madagascar i fer una tasca de sensibilització a Catalunya. En parlem amb la seva presidenta, la Cristina Cama.

Malaria 40 va començar amb un propòsit molt concret, però heu anat ampliant la vostra tasca amb el temps.

Inicialment, l’objectiu era ajudar en el tractament de la malària, que és una malaltia endèmica a Madagascar i provoca moltes morts entre la població, especialment pel que fa als infants. Amb el temps, però, vam veure que la mortalitat no només era elevada arran de la malària, sinó també a causa d’altres malalties i moltes altres dificultats que viu la població. Per això hem ampliat la nostra tasca al país.

De quina manera ho heu fet?

Actualment, hem ampliat les nostres vies d’ajuda i també ens hem enfocat en l’àmbit de l’educació. Concretament, tenim un programa d’apadrinament i de beques per a infants i joves estudiants, des d’infantil fins que finalitzen els seus estudis universitaris. A banda, també incidim en l’àmbit del desenvolupament social amb diversos projectes, com la construcció de pous d’aigua i l’atenció en casos d’emergències, entre molts altres.

A grans trets, com és la realitat de les zones del Madagascar on treballeu i dels seus habitants?

Malgrat totes les riqueses naturals de les quals disposa el país, la seva població viu en la més absoluta pobresa. Amb tot, viuen feliços i comparteixen tot el que tenen.

Quina és la vostra filosofia pel que fa a la cooperació?

Per a nosaltres és clau que tots els diners que recaptem a Catalunya arribin íntegrament a Madagascar i es destinin als nostres projectes humanitaris gestionats per les missions vicencianes, que treballen a terreny. Per fer-ho, és imprescindible l’ajuda dels patrocinadors per tal d’assolir el cost zero de les activitats solidàries. I pel que fa a la filosofia d’ajuda, es podria resumir amb aquesta idea de cooperació que se centra a ensenyar a pescar.

A partir d’això, hem desenvolupat els projectes d’escoles que tenim al país o el projecte de treball, entre altres. I, d’alguna manera, ho intentem lligar tot. Per exemple, construïm pous d’aigua dins les escoles perquè així els infants que s’hi escolaritzen puguin portar l’aigua a casa seva.

"Malgrat totes les riqueses naturals de les quals disposa Madagascar, la seva població viu en la més absoluta pobresa".

En quins àmbits de cooperació incidiu i quins projectes humanitaris esteu atenent ara a Madagascar?

Treballem en els àmbits de salut, educació i desenvolupament social, sobretot enfocats a ajudar la infància i les famílies en situació més vulnerable. Així, avui estem proveint medicaments als centres mèdics, proporcionant educació als infants, construint pous d’aigua als poblats, reconstruint escoles arrasades per culpa dels ciclons, oferint menjar diari als menjadors socials, facilitant la inserció laboral de les persones i atenent emergències, entre altres tasques.

Com financeu els vostres projectes?

Organitzem moltes activitats solidàries, com festes, concerts, tallers, exposicions, curses esportives, etc. Ara, per exemple, el dia 20 d’abril tenim un sopar solidari al restaurant Cel Blau, Aprofito per dir que qui vulgui venir pot trucar al 608 900 906 per fer la reserva. L’aportació és de 30 euros, que es destinaran íntegrament al centre d’acollida infantil que tenim a la ciutat de Ranotsara.

Un dels grans reptes de les entitats i ONG sempre és la sostenibilitat i viabilitat dels projectes. Vosaltres com ho feu?

Ens centrem a detectar les necessitats reals i gestionem tota la nostra tasca amb les Filles de la Caritat i Pares Paüls de Madagascar. Coneixem casos d’alguna ONG que va posar en marxa un projecte de pous d’aigua i cases, però el resultat va ser que la població va emmalaltir i el projecte va quedar abandonat. El que va passar és que el pou estava a la vora d’aigües fecals i l’aigua es va contaminar. Potser el problema va ser que el projecte es va fer amb mentalitat d’aquí.

Això no us passaria a vosaltres.

En el nostre cas, són els saurins qui decideixen on es fan els pous i a quina profunditat, saben quina quantitat d’aigua sortirà i si serà potable o no. Després, són les persones del poble, el pouater, qui construeix el pou amb les seves mans i gairebé sense eines. D’aquesta manera, també es potencia la comunitat i les persones tenen més cura del manteniment del pou i de l’aigua, per exemple, perquè no es contamini. Creiem que això és un exemple de sostenibilitat en els projectes.

Un altre exemple: tractem de donar feina a pares i mares de famílies, que, amb aquest sou, poden fer que els seus infants puguin anar a l’escola i gaudir d’almenys un àpat diari.

La tasca de sensibilització sobre la realitat del Madagascar i sobre la importància de la cooperació, especialment entre el jovent, és un pilar de la vostra tasca.

Com a entitat, Malaria 40 està al consell de Pau i Solidaritat de l’Ajuntament de Castelldefels, fet que ens proporciona un aixopluc per organitzar activitats solidàries, com el Sant Jordi solidari o les jornades de Cooperació. A més, fem formació i tallers a les escoles i instituts perquè el jovent pugui entendre què està passant a Madagascar i es mobilitzi per aportar el seu gra de sorra per ajudar.

"Fem formació i tallers a les escoles i instituts perquè el jovent pugui entendre què està passant a Madagascar i es mobilitzi per aportar el seu gra de sorra per ajudar".

Quines són les principals dificultats que us heu trobat com entitat al llarg de la vostra trajectòria de més de tretze anys?

Bàsicament, les principals dificultats o reptes tenen a veure amb fer entendre les persones que el 100% de tot allò que aporten econòmicament es destinarà íntegrament als nostres projectes al Madagascar. Pensem que és una qüestió molt important, perquè moltes ONG i fundacions sovint no ho fan.

En aquest sentit, nosaltres pengem al nostre web les memòries d’activitat i les econòmiques, on es pot veure què fem, què recaptem i on ho destinem. Pensem que la transparència i credibilitat és imprescindible per a la continuïtat dels projectes humanitaris.

Treballeu amb voluntariat?

Sí, tenim persones voluntàries que ens donen un cop de mà a l’hora de fer la nostra tasca. En tenim tant per ajudar-nos a les activitats que organitzem aquí, com les que duem a terme a terreny. Si alguna persona està interessada a participar com a persona voluntària amb nosaltres pot contactar amb nosaltres enviant un correu a info@malaria40.org.

De quina altra manera es pot col·laborar amb Malaria 40?

Nosaltres i les nostres contraparts locals tenim les persones i l’estructura, el que ens fa falta són recursos per cobrir les necessitats bàsiques de les persones, com comprar arròs, material escolar, medicaments, etc. Qui vulgui aportar pot fer-ho a través del número de compte ES31 1491 0001 2130 0006 3465, posant com a beneficiària l’associació Malaria 40; o per Bizum, al telèfon 608 900 906.

Quins reptes de futur teniu al cap?

El cert és que ens imaginem ajudant tot el possible, com ho hem fet fins ara, i ampliant el ventall de projectes que tenim en marxa. És el nostre dia a dia, sempre amb l’objectiu que la nostra ajuda arriba a com més persones millor.

Personalment, Cristina, què t’ha aportat a tu Malaria40?

Si et parlo a nivell personal, contribuir amb el meu granet de sorra a la solidaritat i, concretament, a Madagascar, que és el país on han nascut les meves filles. La tasca que faig amb l’entitat m’ajuda a donar més sentit a la meva vida.