Cristina Estrada: "Les dones salvadorenques unides som més fortes"

Com va ser que vas decidir venir a Catalunya, va ser fàcil prendre la decisió i arribar fins aquí? Com era la teva vida a El Salvador?

No va ser fàcil prendre la decisió, van ser 4 anys per decidir-me més que tot pel meu fill, no volia deixar-ho ja que ell, és el motor de la meva vida i en aquesta època estava molt petitó, finalment, vaig decidir deixar el meu país i venir a Catalunya i a dia d’avui estem aquí per tenir la qualitat de vida que sempre hem volgut i amb la que vull que el meu fill creixi. A El Salvador em sentia una dona realitzada professionalment, amb una bona feina durant 14 anys en diferents institucions financeres, la meva casa, la meva família, amb una relativa bona economia, però amb mala qualitat de vida que és el que m’importava pel meu fill.

Ets dona, jove, compromesa, treballes per unir les dones salvadorenques a Barcelona, com es viu en un nou país, que és el millor i el pitjor?

I molt compromesa! m’encanta ajudar i que les dones salvadorenques que fan el viatge a Barcelona no hagin de passar per tot allò que he passat i així, tinguin una orientació per a la integració a la societat catalana sense perdre els nostres valors i arrels culturals. El meu lema és “Unides som més fortes”. La meva experiència de viure en un nou país és de dona valenta i forta ja que no és tan fàcil, una societat culturalment diferent, un altre idioma, diferent estil de vida, viure les 4 estacions de l’any que en el meu país ni es veuen, treballar en àrees diferents al què feia a El Salvador. El mateix passa amb les meves companyes salvadorenques que estan lluitant amb ganes per tirar endavant. El millor ha estat viatjar, és un privilegi conèixer més persones de bon cor, així com, tenir millor qualitat de vida. El pitjor ha estat deixar les nostres famílies i cada dia ser més resilients a l’adversitat.

Què penses quan sents a alguna persona dir que els migrants ens treuen els llocs de treball o els ajuts per a les famílies? Coneixes situacions de rebuig o racisme?

Personalment jo no ho he sentit dir ja que amb tots els catalans/es que he tingut una relació social o laboral han estat molt bones persones. Però els migrants venim a fer treballs que ja no es volen fer. Els estrangers migrants aportem un bon percentatge de pagament d’impostos al país i en canvi, les ajudes són comparativament un percentatge menor. Qualsevol persona que realment vulgui conèixer aquesta informació només s’ha d’acostar a la institució pertinent. Però, llastimosament, si he conegut situacions de rebuig o racisme, són minories que no s’imaginen la complexitat de viure en un altre país i que no tenen gens d’empatia.

Com veus el teu futur i el de la teva família? Quins són els teus somnis?

Ja són 5 anys de viure a Barcelona, la meva visió de futur és 20/20 excel·lent, ja que actualment estic establerta amb la meva residència, família, treball, el meu pis aquí a Barcelona, però em queda molt més a fer i sé que vaig pel bon camí. Gràcies a Déu i a les persones que em van ajudar sé que hi ha grans oportunitats. Entre els meus somnis, vull anar de visita al meu estimat país i visitar molts altres països, també seguir estudiant, aprenent i integrant-me a la societat, gaudir de la vida, seguir donant suport a les dones salvadorenques i seguir unint més la nostra comunitat donant a conèixer la nostra cultura. Vull aconseguir superar nous reptes i especialment vull veure el meu fill convertit en tot un professional i amb un bon treball. Espero que aquesta sigui la meva herència: qualitat de vida.

Aquesta entrevista es va publicar al número 10 de 'Nàhuat, revista de solidaritat amb El Salvador' dedicat a la migració salvadorenca: https://www.huacalong.cat/nahuat-num-10-cat/