L’informe sobre l’estat de la pena de mort al món que cada any elabora Amnistia Internacional (AI) indica que el 2020 les execucions van baixar un 26% respecte a l’any anterior i es redueixen per cinquè any consecutiu. Són dades positives d’un informe que, per contra, encara presenta moltes ombres. En parlem amb el Dani Vilaró, un dels portaveus de l’organització contra la pena de mort.

Amnistia Internacional (AI) fa campanyes contra la pena de mort des del 1976, per què cal abolir la pena capital?

La pena de mort és la violació del dret a la vida, que és el dret més important que hi ha. I no només és això, també suposa una tortura per a les persones que estan esperant al corredor de la mort. També s’utilitza per arrencar confessions i molt sovint s’imposa després de judicis injustos que es fan sense garanties. De fet, els principals països executors són els que tenen sistemes de justícia que no compleixen els estàndards internacionals. En definitiva, tot el que envolta la pena de mort és cruel i inhumà.

Però l’ONU admet o tolera la pena de mort per delictes greus, com el de sang…

AI sempre es basa en el dret internacional per fer la seva tasca, però en aquest tema estem en desacord. És cert que l’ONU tolera la pena de mort per a delictes greus com els assassinats, no per altres. Nosaltres aquestes distincions no les volem fer, ens oposem a la pena de mort sota qualsevol circumstància, sigui quin sigui el delicte. Creiem que és un càstig tan dur, cruel i inhumà que no hi ha ningú que el mereixi.

Amb la pena de mort no es fa justícia, és un acte de revenja. Les víctimes i les seves famílies tenen altres vies per aconseguir la justícia i reparació a la qual, sense dubte, tenen dret.

Què passa en els casos en què la majoria de la societat es mostra a favor de la pena de mort?

És cert que si féssim enquestes a molts països sortiria una xifra molt alta de partidaris de la pena de mort. Ara bé, creiem que cal trencar els tabús i falsos mites que envolten la pena capital. És un error pensar que la pena de mort imparteix justícia o fa societats més segures. De fet, els països on s’aplica no són paradigmes de la seguretat, precisament, ben al contrari, a la majoria hi ha una situació de violència molt important.

La pena de mort forma part d’un cicle de violència, és violència que genera més violència i més dolor. Què passa, per exemple, amb els familiars d’una persona executada, perquè han de patir pel que ha fet una persona? No té cap sentit i és una cosa del passat que cal anar arraconant.

L’informe d’AI sobre l’estat de la pena de mort al món apunta que el 2020 les execucions van seguir a la baixa, amb 483, la xifra més baixa en una dècada.

En aquest informe intentem recopilar dades de les execucions que nosaltres hem conegut, que no vol dir que siguin totes les que s’han produït, segur que n’hi ha moltes més de les quals no tenim constància. Dit això, efectivament, hi ha una reducció important de les execucions que ens marquen una clara tendència a la baixa en els últims anys.

I cada any amb més països que se sumen a l’abolició.

Sí, ara ja en són 108, més de la meitat dels països del món. I si sumem els països que mantenen la pena de mort a la seva legislació, però no l’apliquen, augmenten a 144, una xifra molt important. És un canvi molt gran respecte al 1976, quan a AI va començar a treballar la pena de mort, que només hi havia 16 països abolicionistes. Per tant, la tendència és lenta, però clara: el món s’encamina cap a un escenari d’abolició de la pena de mort.

A què obeeix el descens d’execucions?

La pena de mort s’aplica sobretot per un motiu tan banal com que s’ha fet sempre, és un tema històric, de tradició. I és clar, arriba un moment en què molts països es plantegen si han de seguir mantenint un càstig tan extrem. També es fa pensant en una sèrie de raons com que dissuadeix la criminalitat, però no hi ha cap estudi que ho avali i molts països acaben fent el pas d’eliminar-la perquè ja no tenen arguments.

I també és important l’efecte contagi: hi ha moltes zones del món que ja pràcticament són lliures de pena de mort, com Europa, on només queda Bielorússia. Al continent americà, per exemple, ja només l’aplica els Estats Units.

Precisament, els Estats Units és una de les males notícies de l’informe del 2020.

Exactament, perquè, si bé van baixar les execucions de vint-i-dos el 2019 a disset el 2020, l’últim tram de la presidència de Donald Trump va ser llastimós perquè es van reprendre les execucions federals, que no s’aplicaven des del 2003. Trump no només les va recuperar sinó que ho va fer amb deu execucions en només sis mesos. Això va trencar la tendència que les execucions quedaven limitades a certs Estats del sud com Texas o Geòrgia. Ara es preveu que la nova administració Biden faci marxa enrere en aquest sentit.

Egipte és un altre dels casos més preocupants?

Sí, van augmentar les condemnes a mort i les execucions. És un cas paradigmàtic de país que utilitza la pena de mort no per combatre els delictes més greus sinó la dissidència i oposició política, amb acusacions dubtoses de terrorisme o de conspiracions contra el Govern. També ho fan l’Iran i l’Aràbia Saudita.

De fet, si deixem fora la Xina, l’Iran, l’Aràbia Saudita, l’Iraq i Egipte concentren el 88% de les execucions.

Són quatre països que tenen una situació interna molt complexa, amb governs autoritaris que empren la pena de mort per mantenir sota control els problemes interns que els van sorgint. I més enllà de la pena de mort, la situació dels drets humans en aquests països és també molt preocupant i s’està agreujant. Tot plegat va en paral·lel a l’augment de la pena de mort.

Un dels casos més controvertits és el de la Xina, del qual AI no dona xifres.

És evident que la Xina és el principal botxí del món. Nosaltres fa quatre anys que no donem dades perquè és impossible saber-ho del cert, però segur que s’executa a milers de persones cada any. La Xina considera un secret oficial tot el que té a veure amb la pena de mort i controla molt bé la informació relativa a aquest càstig. Ho fa públic quan li interessa per una voluntat exemplificadora, però moltes execucions no són públiques. Demanem més transparència a les autoritats xineses, saber perquè s’està aplicant i per quins delictes.

El 2020 va ser l’any de la Covid-19, va afectar d’alguna manera a l’aplicació de la pena de mort al món?

Sí, sobretot durant la part més dura de la pandèmia. No es va deixar accedir a les presons o centres de detenció on hi havia persones al corredor de la mort o estaven en processos judicials que podien acabar en pena capital. La pandèmia va impactar en assumptes com l’accés als advocats, l’assistència lletrada, i això té influència en el fet que la persona tingui un judici just o no. I no només va passar a països on ja sabem que això no acaba de funcionar com l’Iran o l’Aràbia Saudita, també als Estats Units, per exemple.

Veurem el final de la pena de mort?

La tendència cap a l’abolició és molt bona en els últims anys, però també és cert que hi ha una sèrie de països que sempre encapçalen els rànquings d’execucions i que podríem anomenar com els irreductibles, que queden fora d’aquesta tendència.

Cada any se sumen països a l’abolició, però són països poc importants. Cal treballar amb els grans, com la Xina o els Estats Units, que a més són dos països que tenen seient permanent al Consell de Seguretat de l’ONU, tenen molta influència al món i podrien arrossegar més països a l’abolició. Aquí hi ha camí per recórrer. Però arribar a l’abolició total serà complicat perquè hi ha zones del món, com el Pròxim Orient, on estem lluny d’acabar amb la pena capital.