El punt 16 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible parla de societats justes, pacífiques i inclusives. És a dir que, d’aquí el 2030, s’haurien de reduir significativament, totes les formes de violència i mortalitat. Veient com va el món, s'ha avançat per assolir aquest ODS?

És evident que s’ha avançat en aquest objectiu, però encara queda molt per fer. Entre tots els agents involucrats hauríem de ser capaços d’apreciar les evolucions positives i també poder criticar les llacunes i els retrocessos. És propi de l’instint de negativitat no entendre que les coses poden anar malament i alhora haver millorat molt. Ens hem de vacunar contra el pessimisme paralitzador i fatalista.

D’acord però encara hi ha països en conflicte...

En realitat, les violències generades per conflictes armats han disminuït en xifres globals en el món. Avui en dia, ens enfrontem a conflictes concrets (Iemen, Afganistan o Iraq) i a violències fora de conflictes armats (El Salvador, Guatemala o Mèxic). Tot això ens ha de posar en alerta davant les noves espirals de violència i mortalitat que afecten, sobretot, a la població civil que viu en zones de conflictes armats o en zones on la violència és de caràcter estructural.

Aquest punt de l'ODS parla de més aspectes. Acabar amb la corrupció, promoure estats de dret o garantir igualtat d'accés a la justícia per a tothom. Què queda per fer?

Un dels majors reptes que tenim avui en dia per aconseguir els ODS, no només en l'àmbit teòric sinó també pràctic, és reforçar el vincle entre els drets humans i la lluita contra la corrupció. Els drets humans és poden veure seriosament vulnerats per actes de corrupció però, alhora, poden aportar instruments imprescindibles per lluitar contra la corrupció.

I els actes de corrupció també debiliten les institucions i el sistema democràtic...

Sí, una democràcia depèn del correcte funcionament de les seves institucions per respectar, protegir i contribuir a fer realitat els drets de les persones. No obstant això, si aquestes institucions, entitats o poders de l'Estat perden credibilitat davant la ciutadania per la constatació d'actes de corrupció, la democràcia resulta afectada i els esforços per aconseguir garantir els drets de les persones i els col·lectius queden obstaculitzats

Què cal fer per reforçar l'objectiu d'assolir societats més justes, doncs?

Enfortir els estats de dret, garantir l’accés a la justícia per tothom i eradicar els actes de corrupció de les nostres societats. Això permetrà millorar les garanties en matèria de drets humans i potenciar les valors inherents als principis de la justícia global.

En què han millorat els estats de cara a garantir aquest punt 16 de l’ODS?

Respecte a l’enfortiment de l’estat de dret, s’ha millorat a l’hora de tenir una visió més realista i més adaptada a la realitat del segle XXI. Abans, en l’àmbit teòric, quan parlàvem d’estat de dret, fèiem referència a l’existència dels tres poders clàssics (executiu, legislatiu i judicial). Avui, ja tenim una visió més realista on s'han incorporat a l’anàlisi de l’estat de dret dos poders que també hi són presents, els mitjans de comunicació i les empreses.

Però això no deixa de ser un concepte acadèmic, teòric...

Sí, clar. Fet aquest pas, ara falta començar a veure, analitzar i denunciar les vulneracions que poden ser atribuïdes a aquests dos poders, ja sigui per acció o per omissió. Són poders molt presents en les nostres societats però no sempre ajuden en la construcció de societats més justes, on la justícia i l’estat de dret siguin una realitat igual per a totes les persones.

Quins estats tenen menys possibilitats de crear aquestes estructures de dret que mencionaves abans per aconseguir aquestes societats més justes, tal i com es defineix en els ODS?

Els Estats més vulnerables. Aquestes societats estan lluny d’aconseguir els ODS, són països que viuen en una situació de manca de desenvolupament econòmic i on les estructures institucionals són tan febles que son incapaces d’impulsar accions i programes per revertir situacions de violències directes, indirectes i estructurals i que condueixen a flagrants violacions dels drets humans i de les llibertats fonamentals.

Segons aquesta resposta, la falta de recursos econòmics impediria l’establiment d’estats de drets... però hi ha exemples d’estats amb recursos que no garanteixen ni la igualtat, ni l’estat de dret, ni societats més justes...

És que també són vulnerables aquells Estats que pateixen allò que podríem denominar "crim de silenci”. És a dir, la falta de preocupació, per part de les organitzacions internacionals i dels Estats que es diuen defensors d’un món més just i de la justícia global, sobre la situació i la dignitat de les persones que es troben en el territori d'aquests estats.

Llavors què fa falta per aconseguir la pau i avançar cap a aquest objectiu?

És evident que per aconseguir la pau, l’Estat de dret i societats més justes cal una implicació a tots els nivells. Una implicació individual i social, on la població percebi els beneficis directes de viure en pau i en democràcia. Una implicació institucional que sigui conscient del fet que la seva raó de ser i el seu fonament rau en servir a les persones que es troben en el seu territori per tal de millorar el seu nivells de vida de forma individual i col·lectiva.

Es tracta d'una responsabilitat compartida...?

Hem de ser conscients que la consecució de la pau i de l’estat de dret no pot ser una lluita aïllada d’un estat o d’un conjunt d’estats sinó que les accions per aconseguir aquests objectius corresponen a la comunitat internacional en el seu conjunt.