Deu anys d’una llei contra els desnonaments i la pobresa energètica impulsada des dels carrers

Aquest estiu farà deu anys d’una fita històrica per als moviments socials a Catalunya. El Parlament va aprovar la Llei 24/2015, nascuda d’una iniciativa ciutadana per aturar els desnonaments i talls de subministrament, que van empènyer milers de llars a una situació límit. 

La llei es va gestar en el context de la crisi econòmica profunda que va començar el 2008, amb la voluntat d’articular una resposta urgent, col·lectiva i des de baix per protegir els drets i la dignitat de milers de famílies. Una dècada després, la norma continua sent un referent, però també un repte pel que fa a la seva aplicació i per a les polítiques d’habitatge i pobresa energètica.

L’experiència d’aquest procés, impulsat i construït des de la base, és paradigmàtica i simbolitza molt bé com els moviments socials han consolidat una capacitat d’incidència política per aconseguir avenços reals. Per a activistes com en Juanjo Ramón, qui en va formar part des de la PAH Barcelona, una de les entitats impulsores de la llei juntament amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESCA, aquella fita és encara avui la gran victòria del moviment: “Avui continua sent el nostre marc de referència i el moment àlgid”. 

I és així, perquè aquella conquesta col·lectiva no es pot reduir a una llei, sinó a tot un procés de mobilització que va saber transformar la indignació en una resposta amb impacte real. I deu anys després, encara interpel·la institucions i ciutadania sobre què significa garantir drets en un context d’una crisi de l’habitatge que persisteix.

De la crisi a l’organització: una resposta sorgida des de baix

Per entendre el procés que va culminar en la Llei 24/2015 cal remuntar-se a l’escenari que la va fer possible. Des del 2008, amb l’esclat de la crisi, Catalunya vivia una onada de desnonaments sense precedents, amb famílies expulsades de casa seva per impagaments hipotecaris o del lloguer. Paral·lelament, milers de llars quedaven sense llum, aigua o gas per no poder pagar les factures. “La foto era bastant nefasta i, de fet, molt similar a la que tenim ara”, recorda Ramón, qui descriu unes administracions superades, incapaces d’oferir solucions amb la rapidesa i la contundència que exigia la situació.

En aquest escenari, la PAH, l’APE i l’Observatori DESCA, amb el suport de moltes més entitats i moviments socials, es van posar mans a l’obra per començar a articular respostes compartides a partir de les casuístiques que persones i famílies expressaven a les assemblees i assessoraments col·lectius. 

Amb tot, els precedents no convidaven a l’optimisme. De fet, abans de la llei, el moviment ja havia impulsat una Iniciativa Legilsativa Popular (ILP) hipotecària a l’Estat que va recollir 1,5 milions de signatures, però que va acabar desvirtuada per la majoria absoluta del Partit Popular (PP). “Es va argumentar que el tema que l’habitatge era competència autonòmica i no estatal; aleshores ens vam centrar a promoure ILP de lleis autonòmiques”, explica l’activista. L’objectiu estava ben clar: treballar per fer realitat una llei d’emergència que no només aturés desnonaments i talls, sinó que garantís alternatives reals i condonés deutes acumulats de famílies ofegades per les factures.

El procés de recollida de signatures de la ILP catalana va ser un moment d’enorme bullici social. “Va ser un moment maco perquè aquella mobilització ens va unir molt: ens reuníem pràcticament cada setmana”, recorda. Des de la Barceloneta els diumenges al matí fins a l’entrada de la Maquinista els dissabtes. Aquell període va estar marcat per una forta conscienciació social i molta presència mediàtica de la PAH, en un context polític marcat també per l’inici del procés independentista, que va facilitar i afavorir la implicació d’un gruix important de la població.

🤩 Fa 10 anys, el 29/07/2015, vam guayar al Parlament l’aprovació de la Llei 24/2015, una llei pionera contra els desnonaments i la pobresa energètica, impulsada per @LA_PAH @APE_Cat@ObservaDESCA i una @ILPhabitatge recolzada per més del triple de les firmes necessàries. pic.twitter.com/DC13VHKwqd

— PAH Barcelona (@PAH_BCN) July 25, 2025

Una llei que ha fet via del carrer al Parlament

La ILP va aconseguir aplegar més de 140.000 signatures, recollides a mercats, places i barris de tot Catalunya, que van portar al Parlament una proposta que comptava amb un suport social ampli i transversal. El 29 de juliol de 2015, la cambra catalana va aprovar la norma per unanimitat.
La llei establia mesures necessàries, com l’obligació de lloguer social per frenar desnonaments, reallotjament garantit per a persones vulnerables i prohibició de talls de llum, aigua o gas sense una alternativa adequada. A més, habilitava la cessió obligatòria de pisos buits de grans tenidors per donar resposta a emergències de l'habitatge, acotant el preu del lloguer en funció dels ingressos de la unitat familiar. 

El dia de l’aprovació de la llei va ser un moment molt especial per al moviment. “Per a nosaltres va ser una gran victòria”, recorden. Des d’aleshores, la norma es va convertir en un referent per a molts moviments socials de l’Estat, que la van sentir com a pròpia tot i no participar-hi directament. Altres territoris, com Múrcia o el País Valencià, també van impulsar les seves lleis, però amb més dificultats per mantenir-les. De fet, recorda Ramón, “avui les úniques que tenim i que es mantenen són la catalana i la basca”.

En aquest sentit, i més enllà del paper, les impulsores de seguida es van adonar que posar-la en pràctica no seria gens fàcil. Aquell èxit inicial va donar pas a tot un seguit d’obstacles que en van dificultar l’aplicació. El 2016, el govern del PP en va impugnar una part davant del Tribunal Constitucional. “Tot el que tocava directament els interessos dels grans tenidors, com l’obligació de lloguer social, es va tombar”, exposa el membre de la PAH. 

La resposta va ser una nova onada de mobilitzacions i incidència que va arrencar el compromís dels partits d’esquerra, sobretot, per revertir la decisió si arribaven a governar. Quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa el 2018, la pressió social va aconseguir que es recuperessin els articles anul·lats. “Vam anar partit per partit, recordant-los el compromís que havien firmat i que havia arribat el moment; i vam aconseguir recuperar-la sencera”, resumeix.

Deu anys després: s’ha avançat, però queden reptes pendents

Avui, la Llei 24/2015 continua sent un punt de referència. Malgrat les traves, ha permès frenar situacions límit, però el seu desplegament encara es topa amb resistències administratives, polítiques i econòmiques.

Passada una dècada de la seva aprovació, es pot fer un balanç més complet del seu impacte. I la realitat és que la llei, entre el 2017 i el 2023, va facilitar més de vint mil lloguers socials, segons l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, i va protegir més de cinquanta mil famílies. 

Ara bé, avui la situació de l’habitatge al país continua sent molt feixuga. Catalunya encara encapçala la llista de desnonaments a l’Estat, mentre que el parc públic d’habitatge continua estancat en un pobre 2%, resultat d’anys de desinversió, permissivitat amb l’especulació i una manca de voluntat política. 

La Llei 24/2015 ha donat resposta a tres de cada deu casos, però en podrien haver estat molts més si les administracions haguessin aplicat amb més contundència. “Ha quedat curta per la banda de l’administració, que no ha posat les sancions pels incompliments reiterats de la llei”, lamenta l’activista. També hi ha un problema amb el mecanisme per oferir alternatives, amb una Mesa d’Emergència col·lapsada per una demanda molt superior a la capacitat de resposta.

Si parlem de pobresa energètica, la prohibició de tallar subministraments a famílies vulnerables ha evitat més de 200.000 interrupcions de llum, aigua i gas. Això, però, no ha evitat que les grans subministradores hagin continuat pressionant les famílies amb amenaces de talls o negant-se a instal·lar comptadors socials. 

Aquestes traves, en bona part fruit de la pressió dels grans tenidors, han dificultat i molt l’aplicació de la llei. El mateix Juanjo Ramón ho ha viscut en primera persona, atès que va trigar sis anys a beneficiar-se’n. “La llei es va aprovar el 2015 i jo no ho vaig aconseguir fins al 2021”, remarca. Per això, aquest desè aniversari de la llei també és un recordatori que les conquestes socials necessiten seguiment, pressió ciutadana i voluntat política per garantir-ne l’aplicació.

Una experiència que va marcar un camí

Sigui com sigui, la Llei 24/2015 va demostrar que des de la base també es poden construir polítiques públiques efectives que es tradueixen en canvis reals. I que la ciutadania organitzada pot arribar allà on les administracions no arriben. “Quan hi ha una forta mobilització i un suport social es pot aconseguir. Es va demostrar que per la via legislativa es podia aconseguir”, defensa Ramón, rememorant aquell ja històric lema: “Sí que es pot”.

Per al moviment pel dret a l’habitatge, el camí que va fer possible la norma continua sent un model d’incidència que ha inspirat noves lluites, des de la regulació dels lloguers fins a les ILP que han vingut després, així com el naixement de moviments hereus d’aquell procés com el Sindicat de Llogateres, entre altres. 

Un dels aprenentatges centrals que deixa aquella experiència és que per avançar, cal ampliar la base social. “El repte és, sobretot, que la immensa majoria de la societat que pateix el drama de l’habitatge prengui consciència”, conclou el membre de la PAH, qui resumeix en dues idees el que considera essencial per avançar: conscienciació social i voluntat política. “Si aconseguim que la primera mogui la segona, avançarem”. Ho va evidenciar una llei que salva vides i que no va néixer en cap despatx ni parlament, sinó que va sorgir del carrer i de la ciutadania organitzada per demostrar que sí que es pot.