“Tot sembla impossible fins que es fa”. Aquesta famosa cita de Nelson Mandela apareix destacada al web de la Fundació Doctor Clavel i resumeix perfectament l’esperit que guia la tasca que desenvolupa l’equip liderat per Pablo Clavel, nascuda de la voluntat humanitària d’ajudar als que més ho necessiten.

Des que es va posar en marxa el 2013, la fundació treballa per prestar la millor atenció sanitària, valoració mèdica i tractament quirúrgic a persones per a qui seria impossible accedir-hi a conseqüència de l’extrema situació de pobresa en què viuen. Ho fa, principalment, a països de l’Àfrica com Etiòpia i Tanzània.

I és que, mentre a Espanya hi ha un neurocirurgià per cada 100.000 habitants, als països del centre, est i sud del continent africà aquesta xifra es redueix a 34 per cobrir les necessitats d’uns 210 milions de persones. Parlem de tot plegat amb l’alma mater del projecte, el doctor Pablo Clavel, neurocirurgià i president de la Fundació Doctor Clavel.

Quin és l’esperit fundacional de la Fundació Doctor Clavel?

El nostre compromís sempre ha estat millorar la salut de les persones. Aquesta màxima ens va portar a plantejar-nos la necessitat de dur el nostre coneixement en neurocirurgia a països on no hi ha mitjans. Així, des del 2013, a la Fundació Doctor Clavel treballem per apropar la neurocirurgia allà on és realment una necessitat urgent.

Com ho feu?

Sobretot a través de la col·laboració amb hospitals de països amb superpoblació que tenen una ràtio molt baixa de metges neurocirurgians per habitant. És el cas d'Etiòpia, per exemple, un país que té més 109 milions d'habitants i tan sols disposa d’una vintena de neurocirurgians.

Portem a terme la nostra labor humanitària per donar suport a persones en situació de pobresa o risc d'exclusió social i fomentem l'estudi per a la curació de patologies de columna vertebral i del cervell.

Treballeu sobre el terreny.

Organitzem expedicions mèdiques integrades per professionals sanitaris voluntaris, al voltant de cinc per any, en les quals portem material hospitalari i quirúrgic, col·laborem en la realització de cirurgies, amb freqüència complexes, i formem els metges i professionals sanitaris de la zona. També comptem amb un programa de beques de formació en cirurgia de la columna per a atreure a l'Institut Clavel a professionals qualificats de tot el món.

A quins països acompliu aquesta tasca?

Fins ara hem focalitzat la nostra activitat a la regió de l'Àfrica de l'est, on hem col·laborat en projectes a Zanzíbar (Tanzània) i hem impulsat la creació de la primera unitat de neurocirurgia a Adama (Etiòpia).

Quin és el procés per trobar les persones que necessiten ser operades?

Tenim acords de col·laboració amb diferents hospitals locals. Són ells qui ens indiquen quins pacients necessiten una intervenció que requereix la nostra col·laboració.

Quants pacients heu pogut ajudar fins avui?

Des del 2014 fins ara hem atès un total de 877 pacients, dels quals 258 han rebut una cirurgia.

Tracteu diferents malalties relacionades amb patologies de la columna. Quines són les principals?

Ens centrem a atendre patologies de les nostres especialitats, que tenen gran prevalença al país. Per exemple, en el cas de la població infantil, parlem d’hidrocefàlies i espina bífida. I en el dels adults, treballem principalment amb traumatismes cranials i de la columna, tumors cerebrals i de la columna i hèrnies discals.

El tipus de malaltia difereix molt segons el país en què us trobeu?

Com hem centrat la nostra activitat a la regió d'Àfrica de l'Est, les patologies que ens trobem són similars i amb la prevalença que he esmentat abans.

Amb quin nivell d’urgència treballeu? La vostra presència suposa una diferència entre la vida i la mort dels pacients?

Ens trobem amb casos molt diferents, però és cert que, de vegades, el fet de ser allà sobre el terreny i tenir la possibilitat d’intervenir pot marcar la diferència entre la vida i la mort d'alguns pacients.

També feu molt d’èmfasi en la formació. Per què és important formar els professionals locals?

A la Fundació Doctor Clavel creiem que la formació és una prioritat. Formar professionals sanitaris d'altres països perquè puguin accedir al nostre coneixement i a la nostra manera de realitzar la cirurgia és bàsic. D’aquesta manera, quan nosaltres marxem, ells poden seguir operant i millorant així la qualitat de vida dels pacients.

En aquest sentit, heu notat una evolució pel que fa als tractaments aplicats pel personal local als països que heu visitat?

Sí, sense cap mena de dubte. Fa cinc anys vam posar en marxa a Adama, a Etiòpia, la primera unitat de neurocirurgia de l’hospital. Actualment, especialistes locals als quals hem format durant tot aquest temps ja fan intervencions de casos complexos, un fet que cinc anys enrere, no hagués estat possible.

Com ha afectat el context de la pandèmia als vostres projectes?

Aquest ha estat un any diferent, amb molta incertesa. Enguany les restriccions a la mobilitat entre països ens han impedit dur a terme les nostres missions mèdiques a l’Àfrica des del mes de març. No obstant això, estem desenvolupant de cara a l’any vinent programes de formació en remot per a aquells hospitals amb els quals col·laborem.

Com albireu el futur pel que fa als vostres projectes?

L’actual situació no ha fet més que refermar el nostre compromís de millorar la salut de les persones. Tot el que ha passat ens ha fet replantejar-nos com ho hem de fer a partir d’ara per portar el nostre coneixement en neurocirurgia i seguir formant professionals en aquests països. Segurament, la solució passa per fórmules que combinin la nostra presència allà amb la telemedicina per fer formació a distància.

Com es pot ajudar la fundació?

Es pot col·laborar de tres maneres diferents: fent una donació periòdica o puntual, com a voluntari, o designant la fundació com a hereva i amb aquest patrimoni continuar ajudant a fer realitat el nostre projecte.

Suposo que en aquest temps haureu viscut històries que us han marcat.

Sí, moltes. Per exemple la de la Firdausi, una bebè de sis mesos que lluitava per sobreviure després de néixer amb hidrocefàlia. La seva mare va arribar a l'hospital de Mnazi Mulla desesperada per salvar la seva filla. Vam fer una ràpida intervenció col·locant una vàlvula ventricle-peritoneal al cap de la petita i la seva vida va quedar fora de perill.

En els dies posteriors, la Firdausi es recuperava als braços de la seva mare, que, plorant d'emoció, no sabia pas com agrair el miracle que el nostre equip havia dut a terme. Per a nosaltres, salvar la vida d’una nena i veure la felicitat de la seva mare és la millor recompensa que podem obtenir del nostre treball.