Antoni Lluís Trobat: "El CIEMEN ha estat clau per impulsar iniciatives internacionalistes de Catalunya al món"

El CIEMEN és una associació no-governamental amb més de 30 anys de trajectòria que ha promogut la coorganització de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, treballa en xarxa amb organitzacions com Eurominority i dirigeix algunes publicacions online com Nationalia. 

Des de l’entitat s’ha ofert suport jurídic i sociolaboral als refugiats iazidites, s’ha creat la plataforma azadí en solidaritat amb el poble kurd, s’han ofert tallers a la joventut palestina i a col·lectius de gitanos kurds. A més, el CIEMEN organitza conferències, cursos i xerrades periòdiques en tot l'àmbit europeu. 

Segons explica l'Antoni Lluís Trobat Alemany, la feina de recopilar l'arxiu complet de totes les activitats del CIEMEN és immensa i encara està a mitges. Diu que algú n'hauria d'escriure un llibre.

Quan i per què va néixer CIEMEN?

CIEMEN neix al tardofranquisme, l’any 1974 a Milà. L’abat Aureli M. Escarré era una autoritat religiosa important que va entrar en conflicte amb el règim i es va exiliar a Milà amb Aureli Argemí, fundador del CIEMEN i admirador d’Escarré.

Hi havia la necessitat d’explicar què és Catalunya a l’exterior, sobretot en un moment en què la qüestió de les nacions sense estat no estava a l’agenda internacional.

Com es passa de Milà a tot Europa i al món?

El rol internacional de CIEMEN ha estat constant. Als anys 70 hi havia molta resistència anticolonialista a l’Àfrica, i a l’Àsia; a Europa, els casos d’Irlanda i d’Euskadi ja eren coneguts, però no hi havia cap entitat que expliqués el fenomen de les nacions sense estat en general.

El primer contacte el CIEMEN va fer-lo amb parlants de dialectes del nord d’Itàlia i de Còrsega. Vam començar pel tema de les minories lingüístiques. L’Aurelí Argemí és el fundador de l’ONG i encara ara ve a treballar, als 83 anys.

Quines van ser, les primeres accions coordinades en xarxa del CIEMEN amb causes i entitats d’altres països europeus?

Durant molts anys el CIEMEN ha estat l’entitat més important per impulsar iniciatives internacionalistes humanitàries des de Catalunya al món.

Nens i nenes bosnianes van arribar a Catalunya a través de cordons humanitaris amb combois que aportava el CIEMEN.També s’han fet campanyes rellevants en el cas de Txetxènia, i s’han fet moltes campanyes en favor de Palestina.

Als anys noranta, el CIEMEN també va participar als Fòrums Socials Mundials.

I durant les primeres dècades del 2000?

La Conferència de Nacions sense Estat d’Europa (CONSEU) és un dels exemples d’aquest treball en xarxa. El CONSEU és una trobada de moltes organitzacions cíviques, culturals i polítiques de l’Europa occidental.

A les trobades CONSEU, que es van produir el 2001, el 2003, el 2005 i el 2007, es debatia sobre com obrir noves realitats polítiques a Europa. L’objectiu és fer avançar el continent cap a un major respecte envers la seva pròpia diversitat nacional, cultural i lingüística.

Al caliu del moviment anti- globalització, entre el 2006 i el 2008, vam passar a formar part de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels pobles. La xarxa aglutinava fundacions, partits i sindicats. Va funcionar bé, després es va esmorteir i ara està inactiva.

El CIEMEN fa part del comitè científic de la Fundació Coppieters, vinculada a l' Aliança Lliure Europea -ALE-, el grup polític al Parlament Europeu dels partits sobiranistes, regionalistes i progressistes del vell continent. A l' ALE hi participen ERC, PSM, BNV, BNG o EA, i està aliada, formant grup conjunt a l'hemicicle de Brussel·les, amb els Verds Europeus.

La influència de CIEMEN s’estén fora de les xarxes europees?

Hi ha una relació històrica entre el CIEMEN i el moviment kurd des dels anys 80. Al principi la relació es va establir només amb organitzacions kurdes d’Iraq, però a partir del 2008 també amb els kurds de Turquia.

Més enllà de les aliances entre els kurds i entitats alemanyes, el CIEMEN és la major aliança que els kurds tenen al sud d’Europa. Per altra banda, el CIEMEN participa en xarxa amb entitats internacionals pels drets lingüístics com Linguapax, Kontseilua, ECMI, ELEN i el PEN Internacional entre d’altres.

S’han engegat campanyes en solidaritat amb l’Amèrica Central, amb Nicaragua, també durant la crisi d’Etiòpia i d’Eritrea, també durant la guerra dels Balcans. El CIEMEN va enviar ajuda a Bòsnia i va promoure l’acollida d’infants de Sarajevo a Catalunya.

L’única gran moguda internacional dels darrers 30 anys en què el CIEMEN no ha estat gaire present ha estat la dels zapatistes: va coincidir amb la guerra dels Balcans i l’organització es va centrar en el conflicte iugoslau.

Quina ha estat la feina del CIEMEN a Catalunya?

El CIEMEN ha estat el pal de paller de la societat civil organitzada per l’emancipació nacional. L’entitat ha estat darrere de la Crida, i també de l’ANC en els seus inicis. Per la casa han passat Àngel Colom, l’empresonat Jordi Sànchez, Mònica Sabata, Quim Arrufat. Des dels inicis som una organització catalana internacionalista que treballa a escala internacional.