La responsabilitat col·lectiva que hem de tenir com a comunitat i com a societat a l’hora de protegir els límits ètics i jurídics, i els drets humans, per assegurar una convivència a nivell mundial, és imprescindible. Així s’exposa al diagnòstic de l’ONG Red de Solidaridad para la Transformación Social (REDS), a més de demanar que els governs locals apel·lin aquesta responsabilitat, per tal de salvaguardar els drets humans.

Ja està publicat el diagnòstic ‘sobre corresponsabilitat política i protecció internacional dels Drets Humans des dels governs locals de Catalunya’, treballat en el marc del programa ‘De l’àmbit local al global: protecció internacional dels Drets Humans des dels governs locals’, una proposta de la mateixa ONG. L’objectiu és reflexionar sobre el paper fonamental dels governs locals a Catalunya en desenvolupar tot un seguit d’accions que incideixin en política i diplomàcia ciutadana.

Gràcies a la col·laboració de setze ajuntaments de municipis de les quatre províncies de Catalunya, s’han pogut extreure uns resultats i anàlisis en el desenvolupament d’aquestes accions, i els beneficis i canvis que produeixen a nivell mundial en termes de protecció dels drets humans. Un diagnòstic que s’ha dividit en quatre parts.

Evolució i cooperació dels ajuntaments

En els últims anys, les administracions locals i la ciutadania han desenvolupat un rol essencial en la protecció internacional dels drets humans. Aquesta col·laboració i feina conjunta, també de les administracions, té com a objectiu exercir més pressió internacional i la creació d’accions de denúncia, amb la finalitat de presentar-les davant organismes internacionals de tutela dels drets humans.

Segons conclusions del diagnòstic, les accions de cooperació internacional són una eina imprescindible per a la internacionalització de les agendes municipals. Aquestes mateixes agendes, les construeix la mateixa ciutadania i el teixit local, d’acord amb les preocupacions dels ciutadans i el manteniment de recursos -ja siguin econòmics, humans…- que es destinen a les àrees de cooperació.

A Catalunya, es pot afirmar que la protecció internacional dels drets humans és una prioritat, a més de l’Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans (EGiBDH).

Accions concretes

Cal destacar els programes, activitats i tallers que es duen a terme als diferents municipis de Catalunya per desenvolupar aquesta conscienciació, protecció i ajuda. Se celebren des de fires tradicionals de cooperació i solidaritat, com la fira GavàMón o la fira Barrejant a Sant Boi de Llobregat, a més de fires anuals de comerç just: ‘Joves en Acció', programa de Sabadell, o el projecte ‘Cafè Sant Adrià’.

També es troba l’ampli ventall d’iniciatives de sensibilització i formació sobre la protecció dels drets humans, impulsades majoritàriament per les àrees de cooperació dels ajuntaments: campanyes i programes com ‘Tenim Drets, Teixim Llibertats’, ‘Menja’t els prejudicis’, la caminada de la llum, entre d’altres. A més, s’han dut a terme campanyes de suport d’emergència, com per exemple, per ajudar un territori afectat per un desastre natural, com va ser el terratrèmol d’Haití, impulsat des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

S’han realitzat diferents mocions en suport als pobles d’acollida, en diferents projectes com el Programa Ciutats Defensores dels Drets Humans i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya. Per últim, cal tenir en compte els diferents programes de formació interna per a tècnics i tècniques d’àrees d’ajuntaments, per tal de poder crear, a partir d’aquí, tallers i activitats dirigides a centres educatius o espais juvenils.

Reactivar les prioritats

Però, cal afegir que la incidència política dels governs locals, els ajuntaments, des de la pràctica no es té en compte com una acció prioritària. Actualment, existeixen grups defensors i xarxes de treball que són considerades fonamentals perquè aquesta pràctica sigui considerada intrínseca de les àrees de cooperació dels ajuntaments. Hi ha un nombre de municipis consultats per REDS que consideren que "aquestes accions s’han de dirigir únicament al govern central de l’Estat".

Una estratègia que sí que s’ha dut a terme és la millora de la comunicació i la difusió d’aquestes activitats de sensibilització que es duen a terme des de les àrees de cooperació, per tal de conscienciar i visibilitzar la ciutadania de la seva existència. A més, s’aposta per la fomentació d’espais de formació, sensibilització i reflexió en els governs locals i els equips de treball coordinats entre diferents departaments dels ajuntaments per consolidar aquesta consciència col·lectiva i el compromís institucional.