“A nivell intern, per a nosaltres coordinar tantes entitats, tan diverses i amb objectius diferents ha suposat un repte que no ha estat senzill”, assegura l’Abdou Mawa Ndiaye, president de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC), una entitat de segon grau que funciona com una xarxa dinàmica i proactiva amb un objectiu principal: ser un canal de comunicació i gestió de les organitzacions senegaleses de Catalunya per acompanyar-les, assessorar-les i potenciar al màxim la seva tasca.

La CASC, fundada el 2003 fruit de dos anys de processos participatius entorn de la comunitat senegalesa de Catalunya, ja acumula molta experiència construint sinergies i establint espais de trobada per teixir una xarxa que connecti i faciliti la tasca de les associacions que en formen part, i que han anat augmentant amb el pas dels anys.

Per assolir aquest propòsit, la coordinadora, explica l’Abdou Mawa, treballa sobre dos eixos principals. El primer té a veure amb la participació i busca acompanyar en el seu procés de migració les persones que venen del Senegal per facilitar la seva inclusió a la terra d’acollida.

El segon pilar de l’acció de la CASC és el de cooperació i el codesenvolupament entre Catalunya i el Senegal, implicant activament les entitats i aportant un valor afegit per facilitar aquest vessant. “Intentem fer aquesta tasca des d’una perspectiva de sistematització i formació, bàsicament per dotar d’una concreció i una estratègia definida i compartida que tingui com a resultat la realització de projectes transformadors de la realitat i allunyats de l'assistencialisme més clàssic”, explica Mawa.

Acompanyar les entitats senegaleses i marcar una línia comuna no són tasques senzilles per a la coordinadora. Per aconseguir-ho, la formació que s’ofereix a les organitzacions associades és una de les claus.

“Internament, vam fer la reflexió que les entitats senegaleses a Catalunya necessitaven un discurs coherent, perquè són molt diverses i tenen objectius diferents, però a l’hora d’interlocutar i treballar calia un plantejament més o menys comú, i nosaltres intentem exercir aquest paper com a coordinadora”, diu el president de la CASC, que, a més, s’organitza per oferir assessorament tècnic i jurídic a les associacions.

Les dificultats amb què es topa la coordinadora són múltiples. Des de la direcció apunten a la diversitat de perfils de les entitats associades: “Dins de l’associacionisme senegalès a Catalunya n’hi ha molts de bases diferents, ètnic, religiós, cultural, territorial… i fer aquesta coordinació ha comportat tot un desafiament que internament hem hagut de treballar de valent”.

Una organització dividida en àrees d'acció

Acompanyar, coordinar i traspassar el coneixement i l’experiència acumulada és un procés que ha requerit molts esforços organitzatius. Per fer-ho, la CASC va optar per dividir la seva tasca en diferents àrees d’acció. Actualment, n’hi ha un total de vuit: cooperació i codesenvolupament; comunicació i sensibilització; inserció sociolaboral; assessoria laboral i estrangeria; gènere, joventut i drets humans; promoció cultural i social; formació; i consultoria.

A través d’aquesta estructura organitzativa, la coordinadora ha aconseguit cobrir els diferents àmbits d’interès per a les entitats i treballar de manera operativa i eficaç. Per arribar al conjunt del territori català, des de la CASC també es va optar per obrir delegacions locals. N’hi ha al Vallès Oriental, a les comarques gironines, ara n’han obert una a Lleida i s’està plantejant establir-ne una altra al Maresme. Igualment, també es va decidir organitzar-se a partir de subgrups de treball en què es treballen àmbits més concrets.

Involucrar al màxim les associacions i les persones i promoure la participació activa sempre ha estat un dels propòsits que internament s’ha fixat la coordinadora. Un dels camins per arribar-hi té a veure amb la manera d’exercir el lideratge. “La nostra acció està basada en un lideratge participatiu i compartit, perquè les entitats siguin protagonistes de tot allò que es fa i es decideix i el seu pes sigui significatiu”, exposa l’Abdou Mawa.

I l’eina fonamental per promoure aquesta participació és la comunicació. A banda de reunions i trobades presencials periòdiques, des de la direcció del CASC van tenir clar que calia optimitzar i fer el màxim de fluida possible la transmissió de missatges i idees en totes les direccions. De fet, un dels objectius de la coordinadora és desenvolupar un sistema de comunicació per promoure els seus serveis i fer sensibilització.

A través de CASC, les associacions estan al corrent de les diferents activitats que realitza cada entitat, facilitant i fomentant la participació, i evitant que s'encavalquin les unes amb les altres. Amb tot, l’aïllament i la manca de contacte que va implicar la pandèmia va obligar a buscar noves formes de comunicació telemàtiques que s’han acabat imposant i, de retruc, han acabat millorant la comunicació interna entre la coordinadora i les entitats.

“Després de la pandèmia el cert és que tothom es va posar al dia i avui es pot dir que la comunicació ha millorat respecte al període anterior”, convé Mawa. Així, des de la direcció es van crear grups amb aplicacions com WhatsApp i Telegram que avui permeten que el contacte sigui més constant i fluid.

S’organitzen per regions i per temes a treballar i han aconseguit que la comunicació i la participació interna millorin. Alhora, d’alguna manera també ha ajudat a fidelitzar les entitats, involucrar-les més en aquest espai compartit i fer un millor seguiment de tot allò que es fa.

El repte d’organització i coordinació que suposa la tasca que la CASC duu a terme ha obligat la coordinadora a treballar la seva dimensió interior per arribar arreu i ser la referència que és avui per a les associacions senegaleses del nostre país i un exemple d’èxit per a altres comunitats.